Vés al contingut

Siumut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSiumut
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
Independentisme groenlandès Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació29 juliol 1977
Activitat
Membre deInternacional Socialista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaKim Kielsen (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Groenlàndia
9 / 31
entitat territorial administrativa de Grenlàndia
39
Parlament de Dinamarca
1 / 179 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata

Lloc websiumut.gl Modifica el valor a Wikidata

Siumut (kalaallisut: Endavant) és un partit polític de caràcter socialdemòcrata a Groenlàndia,[1][2][3] actualment liderat per Erik Jensen. Històricament ha estat el partit dominant del panorama polític de Groenlàndia.

Història

[modifica]

El partit té els seus orígens en el Moviment Siumut, una associació política informal d'individus que, des de principis dels anys setanta, va ser el punt de trobada d'independentistes groenlandesos. Entre els membres més destacats, es trobaven Jonathan Motzfeldt, Lars-Emil Johansen i Moses Olsen.

Al 29 de juliol de 1977 el moviment es va transformar en partit polític, defensant llavors un major autogovern per a Groenlàndia dins de la Mancomunitat danesa, així com la cura i promoció de la llengua i cultura pròpies, o el valor de la comunitat i la redistribució equitativa de la renda. Així, durant aquesta etapa primerenca, Siumut col·laboraria amb el Partit Popular Socialista danès.

Després de l'establiment del govern local de Groenlàndia el gener de 1979, el partit va obtenir 13 dels 21 escons a les eleccions generals de Groenlàndia de 1979, i el president del partit Jonathan Motzfeldt es va convertir en la primera persona al càrrec de Primer Ministre de Groenlàndia fins al 1991.[4][5] Durant el seu govern, el partit va ser una de les forces impulsores de la campanya per fer sortir Groenlàndia de la Comunitat Econòmica Europea.[6]

Posteriorment, el partit va mantenir l'hegemonia amb els gabinets de Lars-Emil Johansen (1991-1997), el segon període de Motzfeldt (1997-2002) i de Hans Enoksen (2002-2009). Al 2009, després dels seus pitjors resultats històrics a l'Inatsiartut, Siumut passaria a l'oposició en la següent legislatura, i Enoksen dimitira del càrrec de President del partit, sent substituït per Aleqa Hammond.

A les eleccions de 2013 el partit recuperaria cinc diputats, tornant al poder amb Hammond esdevenint la primera dona Primera Ministra de Groenlàndia.[7] No obstant, al setembre de 2014 va haver de dimitir tant de PM com de presidenta del partit arran d'un cas de malversació de fons públics.[8] Seria definitivament expulsada del partit al 2016 després d'un altre cas de malversació de fons públics, passant a independent i posteriorment donant suport al nou partit Nunatta Qitornai.[9]

Tanmateix, el partit va mantenir el govern groenlandès amb els set gabinets del Primer Ministre Kim Kielsen fins al 2021.[10] A les eleccions generals del mateix any, perdrien de nou, com va ocórrer al 2009, davant l'Inuit Ataqatigiit, que lideraria un govern de coalició amb Naleraq durant un any, i a partir de 2022 amb un nou gabinet amb Siumut.

Resultats electorals

[modifica]

Parlament de Groenlàndia (Inatsiartut)

[modifica]
Any Vots % Escons ± Pos. Govern
1979 8.505 46,1 (1r)
13 / 21
Nou 1r Majoria
1983 10.371 42,3 (2n)
12 / 26
Disminució 1 2n Coalició
1984 9.949 44,1 (1r)
11 / 25
Disminució 1 1r Coalició
1987 9.987 39,8 (2n)
11 / 27
= 2n Coalició
1991 9.336 37,3 (1r)
11 / 27
= 1r Minoria
1995 9.803 38,4 (1r)
12 / 31
Augment 1 1r Coalició
1999 9.899 35,2 (1r)
11 / 31
Disminució 1 1r Coalició
2002 8.151 28,5 (1r)
10 / 31
Disminució 1 1r Coalició
2005 8.861 30,7 (1r)
10 / 31
= 1r Coalició
2009 7.567 26,5 (2n)
9 / 31
Disminució 1 2n Oposició
2013 12.910 42,8 (1r)
14 / 31
Augment 5 1r Minoria
2014 10.108 34,3 (1r)
11 / 31
Disminució 3 1r Coalició
2018[11] 7.956 27,2 (1r)
9 / 31
Disminució 2 1r Coalició
2021[11] 7.986 30,1 (2n)
10 / 31
Augment 1 2n Oposició (2021-22)
Coalició (2022-)

Parlament de Dinamarca (Folketinget)

[modifica]
Any Vots %

Groenlàndia

Escons Escons

Groenlàndia[a]

±
1979 6.273 44,1 (2n)
1 / 179
1 / 2
Nou
1981 7.176 37,7 (2n)
1 / 179
1 / 2
=
1984 9.148 42,6 (2n)
1 / 179
1 / 2
=
1987 6.944 43,3 (1r)
1 / 179
1 / 2
=
1988 8.415 40,1 (1r)
1 / 179
1 / 2
=
1990 8.272 42,8 (1r)
1 / 179
1 / 2
=
1994 No s'hi va presentar[b]
0 / 179
0 / 2
Disminució 1
1998 8.502 36,5 (1r)
1 / 179
1 / 2
Augment 1
2001 8.272 25,9 (2n)
1 / 179
1 / 2
=
2005 7.761 34,3 (1r)
1 / 179
1 / 2
=
2007 8.068 32,5 (1r)
1 / 179
1 / 2
=
2011 8.499 37,1 (2n)
1 / 179
1 / 2
=
2015 7.831 38,2 (2n)
1 / 179
1 / 2
=
2019[12][11] 6.063 29,5 (2n)
1 / 179
1 / 2
=
2022[11] 7.424 37,6 (1r)
1 / 179
1 / 2
=
  1. Groenlàndia pot aconseguir dos diputats al Parlament de Dinamarca com a màxim.
  2. A les Eleccions legislatives daneses de 1994, un «independent» va guanyar un escó al Parlament danés, però sembla que el partit Siumut no va participar en aquestes eleccions en particular.

Eleccions locals

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
2008 9,245 38.1
30 / 72
Disminució 42
2013 11,336 48.1
38 / 70
Augment 8
2017 10,407 41,5
39 / 81
Augment 1
2021 9,454 36.2
31 / 81
Disminució 8

Referències

[modifica]
  1. Bergqvist, Christina. Equal Democracies?: Gender and Politics in the Nordic Countries (en anglès). Nordic Council of Ministers, 1999, p. 319. ISBN 978-82-00-12799-4. 
  2. Thomas, Alastair H. The A to Z of Denmark (en anglès). Scarecrow Press, 2010-05-10, p. 374. ISBN 978-1-4616-7184-8. 
  3. «Greenland | History, Population, Map, Flag, & Weather | Britannica» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2022].
  4. Cook, Bernard A. Europe Since 1945: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2014-01-27, p. 585. ISBN 978-1-135-17932-8. 
  5. Thomas, Alastair H. The A to Z of Denmark (en anglès). Scarecrow Press, 2010-05-10, p. 374. ISBN 978-1-4616-7184-8. 
  6. Spearing Ortiz, A. I. «La isla que volvió del frío» (en castellà). El Nuevo Federalista, 09-12-2014. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2014. [Consulta: 24 desembre 2014].
  7. Nyhedsbureau, Christian Nørgaard Larsen, Berlingske. «Hammond skal lede grønlandsk trekløverregering» (en danès), 26-03-2013. [Consulta: 18 gener 2025].
  8. «Lars-Emil Johansen er i spil som Siumuts nye formand», 17-10-2014. [Consulta: 18 gener 2025].
  9. «Vælgerne straffer Aleqa Hammond: Høstede kun 171 stemmer» (en danès), 25-04-2018. [Consulta: 18 gener 2025].
  10. «Her er navnene på det nye Naalakkersuisut» (en danès). [Consulta: 18 gener 2025].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Kalaallit Nunaanni Qinersinerit - Valg i Grønland - Elections in Greenland» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2022].
  12. «Eleccions a Dinamarca: victòria de l'esquerra, de l'unionisme a les Fèroe i de l'independentisme a Groenlàndia». Nationalia, 06-06-2019. [Consulta: 9 juny 2019].

Enllaços externs

[modifica]