Partit Comunista Revolucionari de França
(fr) Parti communiste révolutionnaire de France  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PCRF | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | comunisme marxisme-leninisme | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Communist Revolutionary Party (France) (en)  | ||||
| Creació | octubre 2016 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Iniciativa de Partits Comunistes i Obrers (2013–2023) Acció Comunista Europea (2023–) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Part de | Comité national pour l'unification du mouvement communiste en France (en) | ||||
| Assemblea Nacional | 0 / 577 | ||||
| Senat francès | 0 / 348 | ||||
| Parlament Europeu | 0 / 720 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | pcrf-ic.fr | ||||
El Partit Comunista Revolucionari de França (en francès: Parti communiste révolutionnaire de France, abreujat PCRF) és un partit marxista-leninista fundat el 2016.[1] Membre d'Acció Comunista Europea.[2]
Història
[modifica]El PCRF va sorgir dels sectors que s'oposaven als canvis ideològics en el PCF durant la dècada de 1990. En aquest sentit, es va crear al 1991 la Coordinació Comunista per la Continuïtat Revolucionària i el Renaixement Leninista del PCF (CC/PCF),[3] inicialment com a corrent dins del partit. Pocs anys després es va acabar dividint en diverses faccions, en mig d'una eclosió de nuclis comunistes descontents amb el PCF: la mateixa Coordinació Comunista esdevindria anys més tard la Unió dels Comunistes Revolucionaris de França (URCF),[4] l'organització Comunistes,[5] i la "Federació Nacional d'Associacions per al Renaixement Comunista" (FNARC), que acabaria formant el Pol del Renaixement Comunista a França.[6]
L'organització Comunistes, liderat per Rolande Perlican, i la Unió dels Comunistes Revolucionaris de França (URCF) van decidir unificar les seves forces formant al 2015 el nou Partit Revolucionari - Comunistes. Malgrat el procés es va enterbolir, la majoria dels militants van formar finalment l'actual Partit Comunista Revolucionari de França, mentre una minoria va mantenir-se en el PR-C.[7]
A nivell electoral, han presentat candidats a l'Assemblea Nacional en 2017 i 2020,[8] amb resultats molt minoritaris.
Al 2023 van donar suport tant al Moviment social contra la reforma de les pensions, com a les protestes per la mort del jove Nahel Merzouk.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Le Parti Communiste Révolutionnaire de France est né ! - Parti Communiste Révolutionnaire de France». www.pcrf-ic.fr. Arxivat de l'original el 2019-04-24. [Consulta: 24 abril 2019].
- ↑ «European Communist Action | Parties». [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «Chronologie du Parti Communiste Français PCF». [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ «Parti Communiste Révolutionnaire de France (PCRF) — France Politique». [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ «Parti Révolutionnaire Communistes (PRC) — France Politique». [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ «Pôle de Renaissance Communiste en France (PRCF) — France Politique». [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ «Congrès fondateur du PARTI COMMUNISTE RÉVOLUTIONNAIRE DE FRANCE. 22-23 octobre 2016. TEXTES ADOPTÉS» (en francès). PCRF, 2016.
- ↑ «3ème circo : Michel Martin (PCRF) : candidat» (en francès). [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ «Jeunes, travailleurs ! De la révolte à la révolution ! - Parti Communiste Révolutionnaire de France». [Consulta: 24 agost 2023].
Enllaços externs
[modifica]Partit Comunista Revolucionari de França - Lloc web oficial