Vés al contingut

Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista de Bohèmia i Moràvia
(cs) Komunistická strana Čech a Moravy Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtKSČM Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacomunisme
Alineació políticaesquerra radical Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicapolitická strana, politické hnutí Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Comunista de Txecoslovàquia
Creació1989
Activitat
Membre dePartit de l'Esquerra Europea Modifica el valor a Wikidata
Membres31.456 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Politických vězňů 9, Praga
PresidènciaKaterina Konecna (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament Europeu
1 / 21
Diputats regionals
13 / 675
Regidors
466 / 62.300
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+420-222-897-111 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkscm.cz Modifica el valor a Wikidata
Facebook: komunistickastranacechamoravy Youtube: UCZuwAvH037Hh2-4k-k0Foag Modifica el valor a Wikidata

El Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (txec Komunistická Strana Čech a Moravy, KSČM) és un partit polític comunista de la República Txeca. A nivell europeu, forma part dels No Inscrits.

A diferència d'altres partits comunistes europeus el seu símbol és la cirera, car els successius governs han prohibit qualsevol simbologia de l'època comunista (el falç i el martell, l'estrella vermella; per exemple Heineken no pot comercialitzar els seus productes amb l'estrella vermella). El logotip prové de la cançó Le Temps des cerises, una cançó revolucionària associada a la Comuna de París.[1] També s'han negat a canviar de nom, a diferència dels partits comunistes de països veïns.[2]

Durant les primeres dècades posteriors a la Revolució de vellut, el partit va mantenir representació a les institucions txeques, erigint-se com una de les organitzacions comunistes europees amb major implantació i militància, però va anar perdent suport progressivament fins a la sortida del Parlament i una reducció considerable tant a nivell regional (de 182 diputats en el seu màxim de 2012, als 13 de 2020) com local (de 5.837 regidors del màxim de 1994 als 466 de 2022).

Història

[modifica]

El partit fou creat el 1989, després d'un congrés extraordinari del Partit Comunista de Txecoslovàquia que va decidir fundar un partit específic per als territoris de Bohemía i Moravia, regions que es convertirien en la República Txeca. En 1990, el Partit Comunista de Txecoslovàquia es va tornar una federació de dos partits creats després de la seva separació: el KSČM i el Partit Comunista d'Eslovàquia. Aquesta federació es trenca en 1992.[3]

Després del II Congrés, fruit dels canvis ideològics cap a un socialisme democràtic, diversos grups se separen del KSČM, els quals formarien més endavant el Partit del Socialisme Democràtic, actual l'Esquerra. En 1993, després de forts debats interns, és expulsada la plataforma "Pel Socialisme", els quals formarien el Partit dels Comunistes de Txecoslovàquia, actualment aquesta petita formació va reprendre el nom del Partit Comunista de Txecoslovàquia liderat per Miroslav Štěpán.[3]

Al maig de 2004, és adoptat pel VI Congrés el nou programa del KSČM, titulat Esperança per a la República Txeca (Naděje pro Českou Republiku).

El 12 d'octubre de 2006 l'organització juvenil del partit, la Unió Comunista de la Joventut (Komunistický svaz mládeže, KSM) liderat per Milan Krajča va ser il·legalitzada pel ministeri de l'Interior de la República Txeca. Poc temps després es va tractar també d'il·legalitzar el KSČM,[4] però al final la proposta en el senat txec no va prosperar. Els dies 17 i 18 de maig del 2008 es va portar a terme el VII Congrés del KSČM a Hradec Králové.

Després de les eleccions regionals de 2012, va començar a participar en coalicions amb el Partit Socialdemòcrata, formant part de la coalició governant en 10 de les 13 regions.[5] De 2018 a 2021, el KSČM va oferir suport parlamentari al segon gabinet d'Andrej Babiš.[6]

Després del mal rendiment del partit a les eleccions legislatives del 2021, en què el KSČM no va assolir el llindar de vot del 5% i va ser exclòs de la representació al parlament per primera vegada en la seva història, Filip va dimitir com a líder del partit. El 23 d'octubre, la diputada al Parlament Europeu Kateřina Konečná va ser escollida nova líder.[7]

A inicis del 2024 van presentar la coalició transversal PROU!, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions europees de juny i evitar un altre desastre com a les legislatives de 2021.[8] A més del KSČM, hi formen part el partit històric Partit Nacional Social Txec i els Demòcrates Units (SD-SN). Finalment, van aconseguir mantenir la representació amb un eurodiputat, de dos obtinguts per l'aliança, amb 283,935 vots i prop del 7%, millorant les dades de les anteriors eleccions europees. Posteriorment, la coalició va decidir rebutjar entrar al grup de l'Esquerra i passar als No Inscrits, assenyalant que la seva intenció inicial era formar part d'un nou grup liderat per Sahra Wagenknecht, però que al no ser possible i no estar d'acord amb certs criteris polítics de GUE-NGL, com el suport al Pacte Verd Europeu, la migració, la manca d'èmfasi en la política de pau, així com l'enduriment en la lleialtat de vot en el propi grup, apostaven per passar al mixt.[9]

Resultats Electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Cambra dels Diputats
Any Lider Vots % Escons ± Lloc Govern
1990 Jiří Machalík 954,690 13.2
33 / 200
 Nou 2n Oposició
1992 Jiří Svoboda 909,490 14.0[a]
35 / 200
 Augment 2 2n Oposició
1996 Miroslav Grebeníček 626,136 10.3
22 / 200
 Disminució 13 3r Oposició
1998 658,550 11.0
24 / 200
 Augment 2 3r Oposició
2002 882,653 18.5
41 / 200
 Augment 17 3r Oposició
2006 Vojtěch Filip 685,328 12.8
26 / 200
 Disminució 15 3r Oposició
2010 589,765 11.3
26 / 200
 = 4t Oposició
2013 741,044 14.9
33 / 200
 Augment 7 3r Oposició
2017 393,100 7.8
15 / 200
 Disminució 18 5è Suport
2021 193,817 3.6
0 / 200
 Disminució 15 7è Extra-parlamentari
Notes
  1. ↑ En 1992, el KSČM participa en el Bloc d'Esquerres, aliança electoral progressista.[10]

Eleccions europees

[modifica]
Parlament Europeu
Any Vots % Escons ± Grup
2004 472,862 20.3
6 / 24
 Nou GUE-NGL
2009 334,577 14.2
4 / 22
 Disminució 2
2014 166,478 11.0
3 / 21
 Disminució 1
2019 164,624 6.9
1 / 21
 Disminució 2
2024 Dins la coalició PROU!
1 / 21
 = NI

Consells regionals

[modifica]
Any Vots % Escons ± Lloc
2000 496,688 21.1
161 / 675
 Nou 3r
2004 416,807 Disminució 19.7 Disminució
157 / 675
 Disminució 2n
2008 438,024 Augment 15.0 Disminució
114 / 675
 Disminució 3r
2012 538,953 Augment 20.4 Augment
182 / 675
 Augment 2n
2016 267,047 Disminució 10.6 Disminució
86 / 675
 Disminució 3r
2020 131,770 Disminució 4.8 Disminució
13 / 675
 Disminució 9è

Consells locals

[modifica]
Any Vots % Escons
1994 17,413,545 13.6
5.837 / 62.160
1998 10,703,975 Augment13.7
5.748 / 62.920
2002 11 696 976 Augment14.5
5.702 / 62.494
2006 11,730,243 Disminució10.8
4.268 / 62.426
2010 8,628,685 Disminució9.6
3.189 / 62.178
2014 7,730,503 Disminució7.8
2.510 / 62.300
2018 5,416,907 Disminució4.9
1.426 / 62.300
2022 Disminució
466 / 62.300

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia
  • Pàgina Oficial del KSČM (txec)
  • Unió Comunista de la Joventut (KSM) (txec)
  • KSČM TV Arxivat 2008-08-19 a Wayback Machine. (txec)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Kdo jsme | Komunistická strana Čech a Moravy», 14-11-2019. Arxivat de l'original el 2019-11-14. [Consulta: 6 setembre 2023].
  2. ↑ «Grupo de senadores checos quieren prohibir el comunismo» (en castellà), 09-02-2005. [Consulta: 6 setembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 The communist successor parties of Central and Eastern Europe. Armonk, NY: M.E. Sharpe, 2002. ISBN 978-0-7656-0986-1. 
  4. ↑ ČTK, iDNES cz. «Komunisté ve světě nás nedají, říká o hrozbě rozpuštění šéf KSČM» (en txec), 01-11-2008. [Consulta: 6 setembre 2023].
  5. ↑ «ČSSD to rule along with Communists in 10 of 13 Czech regions | Prague Monitor», 15-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-15. [Consulta: 6 setembre 2023].
  6. ↑ Kolář, Petr. «ČSSD v referendu schválila vládu s ANO. Babiš však ještě nemá vyhráno» (en txec), 15-06-2018. [Consulta: 6 setembre 2023].
  7. ↑ «Novou šéfkou KSČM se stala Konečná. Vyhrála s velkou převahou - Novinky» (en txec). [Consulta: 6 setembre 2023].
  8. ↑ «Komunisté půjdou do evropských voleb v koalici Stačilo! | ČeskéNoviny.cz» (en txec). [Consulta: 10 març 2024].
  9. ↑ Roun, Roman. «KSČM» (en txec), 09-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
  10. ↑ Bozóki i Ishiyama, 2002, p. 146.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Comunista_de_Bohèmia_i_Moràvia&oldid=34026297»