Partit Demòcrata Hongarès Independent
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | FMDP  |
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | liberalisme |
| Alineació política | centrisme |
| Història | |
| Separat de | Partit Independent Cívic de Petits Propietaris i Treballadors Agraris |
| Creació | 20 juliol 1947 5 maig 1989 |
| Data de dissolució o abolició | 1949 28 gener 2011 |
| Governança corporativa | |
| Presidència | István Balogh (en)  |
El Partit Demòcrata Hongarès Independent (en hongarès Független Magyar Demokrata Párt, FMDP) va ser un partit polític actiu durant l'etapa posterior a la Segona Guerra Mundial, formant part del Front Popular Patriòtic.
Història
[modifica]El partit es va fundar el 20 de juliol de 1947, poc abans de les eleccions d'aquell any, com a una escissió del Partit Independent de Petits Propietaris (FKgP). El seu líder era István Balogh, un sacerdot i periodista que havia estat Secretari General del FKgP i secretari d'Estat del Gabinet del Primer Ministre, com a tal, havia presentat la proposta de declaració de guerra a l'Alemanya nazi i va ser un dels signants del tractat d'armistici a Moscou. Així, ell i la facció que representava van formar el nou liberal FMDP, apropant-se als comunistes amb l'objectiu comú de debilitar al KFgP, tot i oposar-se al programa del MKP. El partit es va centrar en els interessos de la classe mitjana urbana i dels intel·lectuals a Budapest, amb prou feines disposava d'organitzacions i branques en l'àmbit rural.
A les eleccions del mateix any el partit va obtenir el 5,25% dels vots i 18 escons,[1] mantenint-se a l'oposició. Malgrat tot, el FMDP va donar suport extern al pla triennal dels comunistes, rebutjant però la nacionalització dels bancs. En una complicada situació entre l'oposició dura del FKgP i el governant Bloc d'Esquerra, el partit es va debilitar, apostant finalment per aliar-se amb els comunistes en el nou Front Popular Patriòtic per a les eleccions de 1949. En aquestes, el FMDP va reduir els seus suports amb només 10 diputats. Després d'aquestes, Balogh va renunciar al seu escó parlamentari el 8 de juny de 1951.[2]
Més endavant, el partit va renéixer a Budapest el 5 de maig de 1989. István Neff, fillol del difunt Balogh, va ser escollit líder del partit, sent substituït l'any següent pel periodista i responsable esportiu Gyula Kovár. El nou FMDP va donar suport al govern reformista de Miklós Németh, oposant-se a la dissolució del parlament.[3] Posteriorment, va participar a les eleccions de 1990 de manera independent dins de l'Aliança Nacional de Partits de Centre (CPNSZ), juntament amb el Partit Radical Hongarès i el Partit Socialdemòcrata Hongarès. Tot i la suma de forces van obtenir només un 0,06% dels vots.[4]
Al 1993 el diputat Imre Kőrösi, que va ser expulsat del Fòrum Democràtic Hongarès (MDF), es va unir a l'FMDP, proporcionant representació parlamentària al partit. Amb el paper de Kőrösi com a líder adjunt, el FMDP va guanyar més protagonisme, però a les eleccions de l'any següent va rebre encara menys suport amb el 0,04% dels vots.[4] Després del fracàs, Kőrösi va abandonar el partit.[5]
A les eleccions de 1998 el partit va optar per unir-se a la coalició extraparlamentària Unió per Hongria, aconseguint el 0,19% dels vots.[4] Finalment, a les eleccions de 2002 el partit només va tenir capacitat per presentar un candidat a Budapest que va obtenir 531 vots.[4] El partit no va participar en les dues eleccions següents, com a conseqüència es va dissoldre el 28 de gener de 2011.[5]
Resultats electorals
[modifica]| Any | Resultats | Govern | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | +/– | ||
| 1947 | 262,109
|
5.25% (#7)
|
18 / 411 |
Nou | Suport extern |
| 1949 | Dins del MFN | 10 / 402 |
 8
|
Coalició | |
| 1990 | 2,954
|
0.06%
|
0 / 386 |
Extraparlamentari | |
| 1994 | 2,366
|
0.04%
|
0 / 386 |
= | Extraparlamentari |
| 1998 | Dins de la coalició Unió per Hongria | 0 / 386 |
= | Extraparlamentari | |
| 2002 | 531
|
0.01%
|
0 / 386 |
= | Extraparlamentari |
Referències
[modifica]- ↑ Elections in Europe: a data handbook. 1. Ed. Baden-Baden, Germany: Nomos, 2010, p. 931. ISBN 978-3-8329-5609-7.
- ↑ Parlamenti választásokon jelöltet állító pártok. Budapest: Gondolat K. [u.a.], 2011, p. 283. ISBN 978-963-693-276-3.
- ↑ Parlamenti választásokon jelöltet állító pártok. Budapest: Gondolat K. [u.a.], 2011, p. 356. ISBN 978-963-693-276-3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Elections in Europe: a data handbook. 1. Ed. Baden-Baden, Germany: Nomos, 2010, p. 899. ISBN 978-3-8329-5609-7.
- ↑ 5,0 5,1 Magyarországi politikai pártok lexikona (1846-2010). Budapest: Gondolat, 2011, p. 357. ISBN 978-963-693-276-3.
