Partit de la Unitat (Hongria)
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | EP | ||||
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | conservadorisme | ||||
Alineació política | dreta | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Hungarian National Independence Party (en) National Smallholders' and Agrarian Laborers' Party (en) Christian National Union Party (en) | ||||
Creació | 2 febrer 1922 | ||||
Fundador | István Bethlen | ||||
Data de dissolució o abolició | 27 octubre 1932 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | István Bethlen | ||||
El Partit de la Unitat (en hongarès Egységes Párt) va ser el partit governant del Regne d'Hongria del 1922 al 1944.
Història
[modifica]Fundat a principis de 1922 a partir de la fusió del Partit de la Unió Nacional Cristiana (KNEP) i el Partit Independent de Petits Propietaris (FKgP), va guanyar per majoria a les eleccions legislatives del mateix any.[1] Tot i que va néixer com una organització arreplegadora conservadora i agrària, a principis dels anys trenta el partit va partir una forta crisi interna: el Primer Ministre i President del partit Bethlen va haver de dimitir en el context de la Gran Depressió i la facció del FKgP va abandonar el partit per reactivar-se de manera independent, el que va ser aprofitat per la seva facció ultranacionalista i feixista, liderada per Gyula Gömbös,[2] que va créixer fins a convertir-se en la més influent.[3] Un cop va esdevenir Primer Ministre, van rebatejar el partit com a Partit de la Unitat Nacional (Nemzeti Egység Pártja), declarant la seva intenció d'aconseguir "el control total de la vida social de la nació" i una "nació hongaresa unitària sense distincions de classe".[3]
Al 1934, després d'un pacte secret amb el FKgP, Gömbös va poder deslliurar-se de la tutela de Bethlen, efectuant una purga en el govern i l'exèrcit, el que va provocar l'abandonament del partit tant de Bethlen com dels seus seguidors. Tanmateix, a les eleccions de 1935 el partit va tornar a ampliar la seva majoria amb el 72% dels escons, avançant en la consecució d'un sistema corporativista.
Posteriorment, la situació al país, al partit i al mateix govern s'aniria deteriorant, plantejant-se Horthy la destitució de Gömbös com a millor solució, però va morir per causes naturals el 6 d'octubre de 1936, anticipant el canvi. El seu substitut com a Primer Ministre, Kálmán Darányi, d'orientació més moderada, va pretendre recuperar la posició original del partit. Així, va instal·lar a conservadors al govern, va prohibir organitzacions d'extrema dreta com el Partit Nacionalsocialista Hongarès, entre altres mesures.
El context internacional d'ascens de Hitler i les faccions ultranacionalistes a l'entorn d'Hongria, així com a nivell intern, van provocar que Darányi comencés a intentar apaivagar-los complint algunes de les demandes, permetent el retorn del Partit de la Creu Fletxada i dotant-los de posicions en el govern. Superat per les contradiccions entre conservadors i feixistes, Darányi va presentar la seva dimissió el 12 de maig de 1938, sent substituït pel més carismàtic Béla Imrédy.
Al febrer de 1939, el partit va ser rebatejat com a Partit de la Vida Hongaresa (en hongarès: Magyar Élet Pártja). Pocs dies després, Béla Imrédy va haver de dimitir al descobrir-se una avantpassada jueva, sent substituït per Pál Teleki.
Resultats electorals
[modifica]Any | Vots | Escons | Pos. | Govern | Leader | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
# | % | ± | # | +/− | ||||
1922 | 623,201 | 38.2% | 38.2 | 140 / 245 |
140 | 1r | Majoria | István Bethlen |
1926 | 482,086 | 42.2% | 4.0 | 161 / 245 |
21 | 1r | Majoria | |
1931 | 603,576 | 40.0% | 2.2 | 149 / 245 |
12 | 1r | Majoria | |
1935 | 879,474 | 44.6% | 4.6 | 164 / 245 |
15 | 1r | Majoria | Gyula Gömbös |
1939 | 1,824,573 | 49.5% | 4.9 | 181 / 260 |
17 | 1r | Majoria | Pál Teleki |
Referències
[modifica]- ↑ Curtis Ference, Gregory. Chronology of 20th-century eastern European history.. Gale Research, Inc., 1994.
- ↑ Payne, Stanley G. A History of Fascism, 1914-1945.. ISBN 0203501322.
- ↑ 3,0 3,1 Morgan, Philip. Fascism in Europe, 1919-1945. Routledge, 2003, p. 76-77.