Partit Laborista Israelià
(he) מפלגת העבודה הישראלית  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític grup parlamentari | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia sionisme socialista solució de dos estats | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 21 gener 1968 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Socialista Aliança Progressista | ||||
| Membres | 67.000 (2011) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jair Golan (2024–) | ||||
| Escons a la Kenésset | 4 / 120 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | havoda.org.il | ||||
  
| |||||
El Partit Laborista Israelià (hebreu: מפלגת העבודה הישראלית, Mifléguet ha-Avodà ha-Yisraelit) fou un partit polític d'Israel, actiu entre 1968 i 2024. La seva línia ideològica era sionista i de centreesquerra. Era membre de la Internacional Socialista i observador en el Partit Socialista Europeu. El socialisme sionista, expressat en diferents candidatures al llarg de la història ha estat fonamental per consolidar l'estat d'Israel i és el moviment polític que més anys ha governat fent-ho ininterrompudament de 1948 fins a 1977.[1][2]
El 30 de juny de 2024, sota el lideratge de Yair Golan, el partit va acordar fusionar-se amb el Nou Moviment - Mérets per formar un nou partit, Els Demòcrates.[3] Segons l'acord, Méretsi Labor continuen com a entitats corporatives i pressupostàries separades, i les seves faccions a la Histadrut, els consells municipals i altres òrgans aliens a la Kenésset no s'unificaran en aquesta fase, però cooperaran.[4]
Història
[modifica]Les bases per a la formació del Partit Laborista israelià es van posar poc abans de les eleccions de 1965 quan el Mapai, el principal partit d'esquerra del país va formar una aliança amb Ahdut ha-Avodà. L'aliança va ser un intent del Mapai per a apuntalar els resultats del partit, després d'una escissió de vuit membres de la Kenésset (al voltant d'una cinquena part de la facció Mapai a la Kenésset), dirigit per David Ben-Gurion per a formar un nou partit, Rafi, en protesta pel fracàs del Mapai d'aprovar un canvi al sistema de representació electoral proporcional. L'aliança, anomenada l'Alineació va obtenir 45 escons a les eleccions, i va ser capaç de formar govern en coalició amb el Partit Nacional Religiós, Mapam, els Liberals Independents, Poalé Agudat Israel, Progrés i Desenvolupament i Cooperació i Germandat.
El 23 de gener de 1968, Mapai, Ahdut ha-Avodà i Rafi (a excepció de Ben-Gurion, que van formar la Llista Nacional en protesta) es van fusionar en el Partit Laborista Israelià.[5] El 28 de gener de 1969, el partit es va aliar amb Mapam, l'aliança va passar a ser coneguda com l'Alineació.
Va passar a l'oposició per primer cop després de les eleccions de 1977, però tornà a governar després de les eleccions de 1984.
El 6 d'abril, després de les eleccions legislatives d'Israel de 2006, el president Moixé Qatsav va demanar formalment a Ehud Olmert de Kadima que formés un govern que el designés oficialment com a primer ministre. Es va formar un govern de coalició format per Kadima, laboristes, Xas i Guil.[6] A l'octubre de 2006, amb la coalició sacsejada després de la Guerra del Líban de 2006, Olmert va portar també al govern l'extrema dreta de Yisrael Beiteinu,[7] que va abandonar la coalició el gener de 2008 en protesta per les converses de pau amb l'Autoritat Nacional Palestina.[8] El Partit Laborista amenaçà amb fer caure el govern si Olmert dimitia després de les investigacions policials sobre presumpta corrupció durant els seus mandats com a ministre i com a alcalde de Jerusalem i va presentar la seva renúncia a Peres el 21 de setembre de 2008.[9] El 23 de setembre de 2008, Peres va demanar a Tzipi Livni, líder de Kadima, que formés un nou govern, però no ho va aconseguir i es va haver de convocar eleccions anticipades.[10]
A les eleccions de 2009 el partit laborista va obtenir 13 escons i va entrar al govern dins la coalició de partits conservadors creada per Binyamín Netanyahu, però el seu carismàtic líder Ehud Barak va abandonar el partit el gener de 2011 i va crear un nou partit anomenat Independència, amb 4 diputats més, que abandonaren el grup a la Kenésset i entraren al govern, propiciant que el Partit Laborista deixés de donar suport al govern conservador quan el seu grup parlamentari el formaven 8 diputats.
A les eleccions de 2013 aconseguiren 15 diputats.
A les eleccions anticipades de 2015, els laboristes es presentaren en coalició amb Ha-Tenuà de Tsippi Livni (que ja tenia 6 escons a la Kenésset), sota el nom de Unió Sionista.[11] Encara que encapçalaven la major part dels sondeigs, quedaren segons darrere el Likud, amb 24 escons.
Després de les eleccions de 2021, s'arribà a un acord de govern de Yamina, Yesh Atid, Blau i Blanc, Partit Laborista, Yisrael Beiteinu, Nova Esperança, Mérets, i la Llista Àrab Unida que preveia que Naftali Bennett de Yamina seria primer ministre fins al 27 d'agost de 2023, moment en què Yair Lapid de Yesh Atid agafaria el relleu com a primer ministre i que l'acció de govern se centraria en l'economia i en temes socials, emfatitzant la recuperació després de la Pandèmia de COVID-19.[12][13] El 30 de juny de 2022, després de l'agreujament de les diferències entre els partits del govern i de patir algunes desercions que els feren perdre la majoria parlamentària, la Kenésset va aprovar la seva dissolució i convocatòria d'eleccions anticipades.[14]
El 30 de juny de 2024, sota el lideratge de Yair Golan, el partit va acordar fusionar-se amb el Nou Moviment - Mérets per formar un nou partit, Els Demòcrates.[3] L'acord es va ratificar en una convenció de delegats de Mérets i el Partit Laborista el 12 de juliol de 2024. Segons l'acord, Méretsi Labor continuen com a entitats corporatives i pressupostàries separades, i les seves faccions a la Histadrut, els consells municipals i altres òrgans aliens a la Kenésset no s'unificaran en aquesta fase, però cooperaran.[4]
Líders del partit
[modifica]
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Resultats electorals en les eleccions a la Kenésset
[modifica]Aquests són els resultats electorals aconseguits pel Partit Laborista o per les coalicions de les quals formava part. Es mostren els escons aconseguits per la coalició i els que han correspost al partit.
| Elecció | Coalició | Vots | % | Escons coalició | +/– | Escons partit | +/– | Líder | Govern/oposició |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1969 | L'Alineació | 632.135 (#1) | 46,2 | 56 / 120 |
 11
|
50 / 120 |
- | Golda Meir | Govern |
| 1973 | L'Alineació | 621.183 (#1) | 39,6 | 51 / 120 |
 5
|
45 / 120 |
5
|
Golda Meir | Govern |
| 1977 | L'Alineació | 430,023 (#2) | 24.6 | 32 / 120 |
19
|
28 / 120 |
17
|
Ximon Peres | Oposició |
| 1981 | L'Alineació | 708,536 (#2) | 36.9 | 47 / 120 |
15
|
37 / 120 |
11
|
Ximon Peres | Oposició |
| 1984 | L'Alineació | 724.074 (#1) | 34,9 | 44 / 120 |
3
|
32 / 120 |
5
|
Ximon Peres | Govern |
| 1988 | L'Alineació | 685,363 (#2) | 30.0 | 39 / 120 |
5
|
39 / 120 |
▲7 | Ximon Peres | Govern (1988–1990) |
| Oposició (1990–1992) | |||||||||
| 1992 | - | 906.810 (#1) | 34,7 | - | - | 44 / 120 |
5
|
Yitshaq Rabbín | Govern |
| 1996 | - | 818.741 (#1) | 26,8 | - | - | 34 / 120 |
10
|
Ximon Peres | Oposició |
| 1999 | Un Israel | 670.484 (#1) | 20,3 | 26 / 120 |
- | 23 / 120 |
11
|
Ehud Barak | Govern (1999–2002) |
| Oposició (2002–2003) | |||||||||
| 2003 | Laborista-Meimad | 455.183 (#2) | 14,5 | 19 / 120 |
7
|
18 / 120 |
5
|
Amram Mitzna | Oposició (2003–2005) |
| Govern (2005) | |||||||||
| Oposició (2005–2006) | |||||||||
| 2006 | Laborista-Meimad | 472.366 (#2) | 15,1 | 19 / 120 |
= | 18 / 120 |
= | Amir Peretz | Govern |
| 2009 | - | 334.900 (#4) | 9,9 | - | - | 13 / 120 |
5
|
Ehud Barak | Govern (2009–2011) |
| Oposició (2011–2013) | |||||||||
| 2013 | - | 432.118 (#3) | 11,4 | - | - | 15 / 120 |
2
|
Shelly Yachimovich | Oposició |
| 2015 | Unió Sionista | 786.313 (#2) | 18,7 | 24 / 120 |
3
|
18 / 120 |
3
|
Isaac Herzog | Oposició |
| abril 2019 | - | 190.870 (#6) | 4,43 | - | - | 6 / 120 |
12
|
Avi Gabbay | Es repeteixen |
| setembre 2019 | Laborista-Guéixer | 212.782 (#8) | 4,80 | 6 / 120 |
- | 5 / 120 |
1
|
Amir Peretz | Es repeteixen |
| 2020 | Laborista-Guéixer-Mérets | 267.480 (#6) | 5,83 | 7 / 120 |
4
|
3 / 120 |
2
|
Amir Peretz | Govern |
| 2021 | - | 268.767 (#6) | 6,09 | - | - | 7 / 120 |
4
|
Merav Michaeli | Govern |
| 2022 | - | 175.922 (#10) | 3,69 | - | - | 4 / 120 |
3
|
Merav Michaeli | Oposició |
Referències
[modifica]
- ↑ «History & Overview of the Labor Party» (en anglès). Jewish Virtual Library.
- ↑ «Labor Party - parties» (en anglès). The Israel Democracy Institute.
- ↑ 3,0 3,1 «El Partit Laborista i Meretz es fusionen i creen el partit Demòcrates - 30 juny 2024». El Punt Avui, 30-06-2024.
- ↑ 4,0 4,1 Shalev, Tal. «With an overwhelming majority, Meretz and Labor approve merge, becoming the Democrats». The Jerusalem Post, 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ Robert C. Rowland, David A. Frank. Shared Land/Conflicting Identity Trajectories of Israeli & Palestinian Symbol Use (en anglès). Michigan State University Press, 2002, p. 34. ISBN 9780870139499.
- ↑ «Kadima i els laboristes tanquen un acord per governar Israel». Diari de Balears, 28-04-2006. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «Olmert llega a un acuerdo con el partido nacionalista Israel Beitenu para que se incorpore al Gobierno» (en castellà). Libertad Digital, 23-10-2006. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ «El líder ultranacionalista Avigdor Lieberman abandona el Gobierno israelí de coalición» (en castellà). El Mundo, 16-01-2008. [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ «Olmert presenta la carta de dimissió al president israelià Simón Peres». El Punt Avui, 21-09-2008. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Q&A: Israel's general election». BBC News, 20-02-2009. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Two Israeli parties unite against Netanyahu» (en anglès). al Jazeera, 11-12-2014. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ Mas, Cristina. «Un govern eclèctic encapçalat per l'ultra Naftali Bennett foragita Netanyahu després de dotze anys al poder a Israel». Ara, 13-06-2021.
- ↑ Wootliff, Raoul. «Bennett sworn in as prime minister, unseating Netanyahu after 12 years in power» (en anglès). The Times of Israel, 13-06-2021.
- ↑ López-Tomàs, Andrea. «Israel convoca les cinquenes eleccions en tres anys i mig». Regió 7, 20-06-2022. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ Michaeli Miriam, Merav «'My goal was to get the Labor Party on its feet'» (en anglès). 26-1-2021, Arutz Sheva.
