Partit Sionista Religiós
(he) האיחוד הלאומי – תקומה  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | sionisme religiós conservadorisme nacionalista Gran Israel moderació judicial |
| Alineació política | dreta |
| Història | |
| Creació | març 1999 |
| Fundador | Ḥanan Porat i Zvi Hendel |
| Data de dissolució o abolició | agost 2023 |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Bezalel Smotrich (2019–) |
| Secretari general | Ofir Sofer (en)  |
| Part de | camp nacional |
| Escons a la Kenésset | 14 / 120 |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | zionutdatit.org.il |
  
| |
El Partit Sionista Religiós (hebreu: הציונות הדתית, HaTzionut HaDatit, literalment El Sionisme Religiós), fins al 2021, i encara després oficialment, conegut com a Unió Nacional-Tkuma (hebreu: האיחוד הלאומי-תקומה, HaIchud HaLeumi–Tkuma literalment Unió Nacional-Resurrecció)[1][2] i fins al 2013 anomenat Tkuma, fou un partit polític jueu sionista religiós d'extrema dreta d'Israel.[3] El 2023, el Partit Sionista Religiós i La Llar Jueva acordaren fusionar-se en el nou partit Partit Nacional Religiós - Sionisme Religiós.[4]
Història
[modifica]
Tkuma es va establir el 1998, quan Hanan Porat i Zvi Hendel van abandonar el Partit Nacional Religiós (Mafdal). Juntament amb els partits Molédet i Herut - El Moviment Nacional, van formar la coalició Unió Nacional, que va guanyar quatre escons a les eleccions generals d'Israel de 1999. A les eleccions parlamentàries d'Israel de 2003, Israel Beitenu es va unir a la coalició Unió Nacional (encara que Herut - El Moviment Nacional la va deixar), i la coalició de partits va aconseguir guanyar set escons. El partit es va unir amb la coalició d'Ariel Xaron, juntament amb el Likud, el Xinnuy, el Partit Nacional Religiós, i el partit Israel ba-Aliyà.[5]
A causa de les tensions per la retirada de la Franja de Gaza (Tkuma s'hi oposava i el seu líder vivia a l'assentament de Ganei Tal a Gaza), els ministres de la Unió Nacional; Binyamin Elon i Avigdor Lieberman van ser acomiadats, i el partit va abandonar la coalició. No obstant això, la Unió Nacional es va veure reforçada per la suma del partit Ahi, una facció que s'havia separat del Partit Nacional Religiós quan aquest partit va decidir romandre en la coalició.[6]
Abans de les eleccions parlamentàries d'Israel de 2006, el partit Israel Beitenu va abandonar l'aliança electoral per presentar-se en solitari a les eleccions. No obstant això, en el darrer minut, el Partit Nacional Religiós (Mafdal) va decidir unir-se a l'aliança, la qual va obtenir nou escons, dos dels escons van ser assignats a Tkuma, i van ser ocupats per Hendel i Uri Ariel.[7][8]
El 3 de novembre de 2008, el partit va anunciar una fusió amb Ahi, el Partit Nacional Religiós (Mafdal) i Molédet per formar un nou partit de dreta política, que més tard es va anomenar La Llar Jueva (HaBayit HaYehudí). No obstant això, al voltant de la meitat dels antics membres de Tkuma van abandonar el nou partit per refundar Tkuma, i es van unir a la coalició Unió Nacional, al costat dels partits Molédet, HaTikvà, i Eretz Israel Shelanu.[9][10]
De cara a les eleccions parlamentàries d'Israel de 2013, tots els partits de la Unió Nacional excepte Tkuma van sortir de la coalició per a formar Otzma LeYisrael, deixant Tkuma com a únic membre que romania a la Unió Nacional. Tkuma va procedir a canviar el seu nom per "Unió Nacional-Tkuma", apropiant-se del nom Unió Nacional. El partit va optar per participar com a part de la llista electoral del partit La Llar Jueva, en les eleccions parlamentàries d'Israel de 2013. La llista conjunta va obtenir 12 escons, quatre dels quals (Ariel, Ben-Dahan, Kalfa i Strook) van ser nominats pel comitè central de Tkuma. El partit va decidir continuar la seva aliança amb La Llar Jueva durant les eleccions legislatives per triar al parlament israelià, la Kenésset el 2015, ocupant els llocs segon, vuitè, número 13 i número 17 d'una llista electoral conjunta. La Llar Jueva solament va obtenir 8 escons en aquelles eleccions.
El 2019, Bezalel Smotrich va assumir el lideratge del partit, guanyant les eleccions primàries del partit contra Uri Ariel. El secretari general del partit és Ofir Sofer.[11][12]
A les eleccions de l'abril de 2019 formà part de la coalició Unió de Partits de Dreta.[13] A les eleccions de setembre de 2019 i de 2020 es presentà com a integrant de la coalició Yamina.[14] L'11 de gener de 2021, anunciaren que de cara a les eleccions de 2021 abandonaven la coalició Yamina,[15] es reanomenaren com a Partit Sionista Religiós[1][2] i pactà presentar-se en una llista que incloïa membres dels partits d'ultra dreta kahanista Otzma Yehudit i Noam. També es pactà que un representant del partit, Ofir Sofer, aniria a la llista del Lilkud.[16][17]
De cara a les eleccions legislatives d'Israel de 2022 mantingueren l'aliança amb Otzma Yehudit i es presentaren en una sola llista. A Otzma Yehudit li tocarien els llocs segon, cinquè, setè, novè i desè llocs de la llista mentre que al partit Noam, que també formà part de la llista en les passades eleccions, se li oferí l'onzè lloc.[18] El partit Noam, tot i que inicialment no acceptà aquest onzè lloc i anuncià el 28 d'agost que es presentaria en solitari,[19] finalment acceptà formar part de la llista.[20] La lllista aconseguí 14 escons i cadascun d'aquests partits formà un grup separar a la Kenésset.[21]
El 2023, el Partit Sionista Religiós i La Llar Jueva acordaren fusionar-se en el nou partit Partit Nacional Religiós - Sionisme Religiós.[4]
Ideologia
[modifica]Tkuma està en contra de les concessions territorials. Alguns dels seus membres recolzen l'annexió de l'Àrea de Judea i Samaria, encara que la política oficial de la facció parlamentària de la Llar Jueva, amb la qual el partit es va alinear a les eleccions parlamentàries israelianes de 2013, el 2015 i el 2019, va recolzar tan sols l'annexió de l'Àrea C de Cisjordània en els Territoris Palestins ocupats per Israel. El partit es considera d'extrema dreta. El partit s'oposa al matrimoni entre les persones homosexuals i a les unions civils, argumentant una motivació religiosa.[22][23]
Líders
[modifica]
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resultats a les eleccions a la Kenésset
[modifica]| Eleccions | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Notes | Estatus |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1999 | Hanan Porat | Forma part de la coalició Unió Nacional | 1 / 120 |
– | La coalició aconseguí 4 escons | Oposició (fins 2001) | |
| Coalició de govern (d'ençà 2001) | |||||||
| 2003 | Zvi Hendel | Forma part de la coalició Unió Nacional | 2 / 120 |
 1
|
La coalició aconseguí 7 escons | Coalició de govern (fins 2004) | |
| Oposició (d'ençà 2004) | |||||||
| 2006 | Zvi Hendel | Forma part de la coalició Unió Nacional-Partit Nacional Religiós | 2 / 120 |
= | La coalició aconseguí 9 escons | Oposició | |
| 2009 | Ya'akov Katz | Forma part de la coalició Unió Nacional | 2 / 120 |
= | La coalició aconseguí 4 escons | Oposició | |
| 2013 | Uri Ariel | Forma part de la llista de La Llar Jueva | 4 / 120 |
2
|
La llista aconseguí 12 escons | Coalició de govern | |
| 2015 | Uri Ariel | Forma part de la llista de La Llar Jueva | 2 / 120 |
 2
|
La llista aconseguí 8 escons | Coalició de govern | |
| Abril 2019 | Bezalel Smotrich | Forma part de la coalició Unió de Partits de Dreta | 2 / 120 |
= | La coalició aconseguí 5 escons | Es repeteixen | |
| Setembre 2019 | Bezalel Smotrich | Forma part de la coalició Yamina | 2 / 120 |
= | La coalició aconseguí 7 escons | Es repeteixen | |
| 2020 | Bezalel Smotrich | Forma part de la coalició Yamina | 2 / 120 |
= | La coalició aconseguí 6 escons | Oposició | |
| 2021 | Bezalel Smotrich | 225.641 | 5,12 | 6 / 120 |
4
|
Dos dels escons són pels partits Otzma Yehudit i Noam que formaven part de la llista | Oposició |
| 2022 | Bezalel Smotrich | 516.331 | 10,84 | 14 / 120 |
8
|
Sis dels escons són per Otzma Yehudit i un pel Noam, partits que formaven part de la llista | Coalició de govern |
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hoffman, Gil. «‘Post’ poll shows mergers capable of bringing down Netanyahu» (en anglès). The Jerusalem Post, 08-01-2021.
- ↑ 2,0 2,1 Wootliff, Raoul. «Smotrich confirms he’ll split from Yamina and field independent run» (en anglès). The Times of Israel, 11-01-2021.
- ↑ «Tkuma Political Party» (en anglès). Jewish Virtual Library. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Religious Zionism and Jewish Home parties merge» (en anglès). Israel National News, 03-08-2023.
- ↑ «Israeli Election Results- maig 1999».
- ↑ «Factional and Government Make-Up of the Sixteenth Knesset».
- ↑ «Sharon Fires Two Who Oppose Gaza Plan» (en anglès). .
- ↑ «Mergers and Splits Among Parliamentary Groups».
- ↑ Amnon, Meranda. «Right-wing parties unite». www.ynetnews.com/. Ynet, 03-11-2008. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ «Hatikva Party courts Tkuma as hard-line factions fracture». www.jpost.com. The Jerusalem Post. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ Hezki, Ezra. «Tekuma Decides: No Split from Jewish Home». Arutz Sheva, 20-12-2014. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ Lewis, Avi. «Jewish Home faction Tekumah selects Knesset candidates». The Times of Israel, 12-01-2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ Alba, Anna «Netanyahu obre les portes del Parlament a la dreta més racista». El Periódico, 21-02-2019.
- ↑ «Leaked recordings reveal Sara Netanyahu’s efforts to sabotage URWP-Shaked merger». The Times of Israel. [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ «Yamina breaks apart as Smotrich splits from Bennett» (en anglès). Arutz Sheva, 11-01-2021.
- ↑ Hoffman, Gil. «Israel elections: Netanyahu pushes Kahanist into Knesset» (en anglès). The Jerusalem Post, 03-02-2021.
- ↑ Magid, Jacob. «Entering Knesset, far-rightists want to legalize outposts, fight ‘LGBT agenda’» (en anglès). The Times of Israel, 24-03-2021.
- ↑ «Far-right leaders agree on joint Knesset run after meeting with Netanyahu». The Times of Israel, 26-08-2022. [Consulta: 26 agost 2022].
- ↑ Baruch, Hezki. «'Noam' party refuses 11th place on Religious Zionist ticket», 28-08-2022.
- ↑ Baruch, Hezki. «'Noam' party refuses 11th place on Religious Zionist ticket», 28-08-2022.
- ↑ «After joint run, Religious Zionism party splits into three factions». The Times of Israel, 20-11-2022.
- ↑ Ahren, Raphael. «From annexation to right of return: What the parties say about the Palestinians». The Times of Israel, 12-03-2015. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «Religious-Zionist rabbi: LGBT culture is a 'spreading sickness'». Ynetnews, 03-10-2018. [Consulta: 12 abril 2019].