Ariel Xaron
.jpg)
Ariel Xaron (hebreu: אריאל (אריק) שרון) (Kfar Malal, 26 de febrer de 1928 - Ramat Gan, 11 de gener de 2014) [a][2]) fou un militar i polític israelià, Primer Ministre d'Israel entre el març de 2001 i l'abril de 2006, quan fou rellevat del seu càrrec per un atac de feridura que patí el 4 de gener de 2006. L'abril de 2006 les seves competències van ser assumides per Ehud Olmert.
Va morir després de vuit anys d'estar en estat vegetatiu a causa d'un accident vascular cerebral.[3]
Biografia
[modifica]Xaron va néixer amb el nom Ariel Scheinermann del matrimoni de Xemuel i Dvora (anteriorment Vera) a Kefar Malal. La seva família va migrar al Mandat Britànic de Palestina procedent de l'Imperi Rus fugint de l'Exèrcit Roig. El pare de Xaron parlava jiddisch i la seva mare rus fet que va permetre que Xaron aprengués a parlar la llengua de sa mare des de molt petit.
La família va arribar a Israel durant la Segona Aliyà i van establir-se en una comunitat socialista i secular de seguidors del Partit Laborista Israelià, de la qual n'eren uns ferms detractors.
El 1942 a l'edat de 14 anys Xaron entra al Gadna, un batalló juvenil paramilitar, i posteriorment a la Haganà,[2] la força paramilitar clandestina i la precursora del Tsahal, l'exèrcit israelià. Serví com a militar durant la Guerra d'Independència d'Israel (1948)[2] Amb la proclamació d'Israel i la transformació de la Haganà en el Tsahal Xaron va ser nomenat comandant de brigada. En aquest període, va ser ferit greument a l'engonal per la Legió Àrab Jordana a la Segona Batalla de Latrun en un intent d'alliberar del setge la comunitat hebrea de Jerusalem. Xaron tingué seqüeles de les ferides durant tota la vida. El juny de 1972 es llicencià de l'exèrcit lluitant en la Guerra del Sinaí i la Guerra dels Sis Dies.[2]
Durant la seva llarga carrera Xaron ha estat una figura que ha suscitat gran controvèrsia entre molts sectors, tant a dins com a fora d'Israel. Els seus seguidors el veuen com un líder capaç d'establir la pau sense sacrificar la seguretat d'Israel. D'altra banda, molts israelians el consideren un heroi de guerra perquè va defensar el país en la majoria de guerres decisives. Però al mateix temps, ha estat criticat per haver comès crims de guerra, com per exemple els relacionats amb la Matança de Sabra i Xatila durant la Guerra del Líban de 1982, per la qual la Comissió Kahan, creada per la Kenésset, el va assenyalar com a responsable "indirecte" i "personal". Encara que els israelians no van participar en la massacre, la investigació va acusar Xaron de la seva responsabilitat personal per negligència i complaença amb els fets que van succeir. El resultat de tot plegat va ser la destitució de Xaron com a ministre de Defensa. Tanmateix, Xaron va continuar sent un dels líders del seu partit, el Likud, i va continuar ostentant diferents càrrecs al govern i al partit, arribant a ser el líder del partit el 1999 i Primer Ministre el 2001.
.jpg)
Durant el mandat de Primer Ministre les polítiques de Xaron van provocar enfrontaments amb el Likud, fins que Xaron va abandonar-lo per formar un nou partit anomenat Kadima esdevenint el primer Primer Ministre d'Israel que no pertanyia a cap dels dos partits que tradicionalment havien dominat la política del país, el Partit Laborista i el Likud. El nou partit creat per Xaron, amb Olmert com a líder accidental per la malaltia del primer va ser el més votat a la Kenésset a les eleccions de 2006. amb 29 escons.
El gener del 2006 va entrar en coma a causa d'un infart cerebral i ja no va recuperar més la consciència. El novembre de 2010 fou traslladat des de l'hospital de Tel-Aviv on estava ingressat cap al seu ranxo prop de Sederot[4] Va morir el gener de 2014 després que les seves funcions vitals es deterioressin significativament durant els dies anteiors. Va tenir un funeral d'estat al que van acudir diverses personalitats polítiques estrangeres com el vicepresident dels Estats Units Joe Biden, l'exprimer ministre britànic Tony Blair, l'exprimer ministre dels Països Baixos Wim Kok, el ministre rus d'Afers Exteriors Serguei Lavrov, el primer ministre de la República Txeca Jiří Rusnok i el ministre alemany d'Afers Exteriors Frank-Walter Steinmeier, entre d'altres. Va ser enterrat al costat de la seva segona esposa Lily al seu ranxo.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Proposta de transcripció de l'hebreu en textos escrits en català». IEC.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ariel Sharon (1928-)» (en anglès). jewishvirtuallibrary.com. [Consulta: 12 novembre 2010].
- ↑ Ariel Sharon, el militar implicat en totes les guerres d'Israel a 324.cat, 11/1/2014
- ↑ «Ariel Sharon, en coma des de fa gairebé cinc anys, traslladat a casa». Tel-Aviv: 3cat24, 14:51 h 12/11/2010. [Consulta: 12 novembre 2010].
Enllaços externs
[modifica]
- «Ariel Sharon Timeline» (en anglès). Camera.org (Committee for Accuracy in Middle East Reporting in America), 07-01-2006. [Consulta: 12 novembre 2010].
- «Ariel Sharon, Likud» (en anglès). Yedioth Internet, 04.14.05, 10:26. [Consulta: 12 novembre 2010].
- «Ariel Sharon - The Eleventh Prime Minister» (en anglès). Oficina del Primer Ministre d'Israel. [Consulta: 12 novembre 2010].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ehud Barak |
Primer Ministre d'Israel 2001 – 2006 |
Succeït per: Ehud Olmert |