Partonopeus de Blois
| Tipus | poema  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | francès antic |
| Publicació | Regne de França, dècada del 1180 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la de cavalleries i Roman courtois |
Partonopeus de Blois o Partenopeus de Blois és un llarg roman d'aventures de 20.000 versos octosíl·labs, escrit en francès antic vers 1170 a 1180; en tot cas sembla anterior a 1188. El seu autor és desconegut (però s'ha atribuït a Denis Pyramus).
Argument
[modifica]Partenopeus, nebot de Clodoveu I, rei de França, es perd caçant en les Ardenes. Un vaixell màgic se l'endu a un castell misteriós amb habitants invisibles. Melior, emperadriu de Constantinoble, que ha tramat aquesta trampa per fer-lo arribar al seu castell, el visita cada nit en la foscor però li diu que no ha d'intentar veure-la durant dos anys i mig fins que sigui cavaller i es puguin casar. Partenopeus torna a França per lluitar amb èxit contra els sarraïns, dirigits per Sornegur, rei de Dinamarca. Abans de tornar al castell, la seva mare li dona una llanterna encantada que li permetrà veure la seva amiga. Quan ho fa, Melior l'expulsa, ja que, en veure-la, li ha fet perdre la seva màgia. Les desgràcies consegüents acaben tenint un final feliç quan Partenopeus venç en un torneig els seus contrincants i pot accedir a la mà de Melior i a convertir-se en emperador.
El conte va tenir una continuació en les aventures de Fursin o Anselot, escuder de Partenopeus.
Analogies
[modifica]El conte és, en essència, una variant de la llegenda de Cupido i Psique. El nom de Partonopeus (o Partonoples) s'assumeix generalment com una corrupció de Parthenopaeus, un dels Els set contra Tebes, però s'ha suggerit que la paraula podria estar vinculada a Parthenay, sobre la qual hi ha la llegenda que fou fundada per Melusine, una fada que també posa condicions a un cavaller.[1]
La història també es posa en relació amb narracions cèltiques que es recullen en la literatura artúrica com alguns lais o el roman Le Bel Inconnu, on apareix la unió de l'heroi amb una fada que li imposa unes condicions.
Difusió
[modifica]El romanç, o una versió derivada d'ell, va ser traduït fins a sis llengües entre els segles XII i XVI: alemany (Partonopier und Meliur, de Konrad von Würzburg), neerlandès (Parthonopeus van Bloys), anglès (Partonope of Blois), danès, islandès (Partalopa saga), i espanyol (Historia del esforçado cavallero Partinobles conde de Bles). En 1588 a Tarragona amb el títol Història de l'esforçat cavaller Partinobles, se'n publicà una versió en català. Molt popular, se'n feren vint-i-dues edicions fins al 1866, catorze d'elles al segle xviii. Pot ser traducció de la versió castellana, però pot ser que derivi d'una traducció catalana anterior, perduda, derivada del francès.[2]
El segle xix, la història original de Parthénopéus de Blois serví com a base pel libretto d'Alfred Blau Esclarmonde, que posteriorment fou una òpera de Jules Massenet.
Referències
[modifica]- ↑ Els senyors de Lusignan la consideren fundadora del seu llinatge i hi ha diverses obres medievals (de Jean d'Arras, de Couldrette) que tracten aquest tema
- ↑ Vegeu l'article a la GEC
- Aquest article incorpora text d'una publicació ara en el domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911).
- Aquest article és una obra derivada de l'edició de 1911 de la Encyclopædia Britannica, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0 Unported. Encyclopædia Britannica (11è. ed.). Cambridge Premsa universitària.
Bibliografia
[modifica]- Helaine Newstead, "Partonopeus de Blois" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994, p. 1097-1098
- Edició antiga per G. A. Crapelet, amb una introducció per A. C. M. Robert, Partonopeus de Blois (2 vols., 1834)
- Edició moderna per Le roman de Partonopeu de Blois. Édition, traduction et introduction de la rédaction A (Paris, Bibliothèque de l'Arsenal, 2986) et de la Continuation du récit d'après les manuscrits de Berne (Burgerbibliothek, 113) et de Tours (Bibliothèque municipale, 939). Olivier Collet i Pierre-Marie Joris (eds.), París, Librairie générale française, 2005
- (versió anglesa) Partonope de Blois, per W. I. Buckley per al Roxburghe Club (Londres, 1862), i un altre fragment per a la mateixa societat de 1873
- (versió alemanya) Partonopier und Melior von Konrad von Wurzburg, Karl Bartsch (ed.), Viena, 1871
- (versió islandesa) Partalopa Saga, Lise Praestgaard Andersen (editora), Copenhaguen: Reitzel, 1983
- (versió catalana) M. Àngels Sequero García, Edició comentada de la Història de l'esforçat cavaller Partinobles compte de Bles, y aprés fonch emperador de Constantinoble. Tesi doctoral. Universitat d'Alacant, 2015
- M. Àngels Sequero García, "La tradició textual de les edicions de la Història de l'esforçat cavaller Partinobles" en "Tirant", 20 (2017), pp. 209-258
- «Partonopeus de Blois». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Eugen Kölbing, Der verschiedenen Gestaltungen der Partonopeus-Sage, en Germ. Stud. (vol. II., Viena, 1875), on es compara la versió islandesa amb el poema danès Persenober i la versió en prosa espanyola Historia del conde Partinobles
- I. Pfeiffer, "Über die MSS des Part. de Blois". in: Stengels Ausg. en Abh. vom phil. Núm. 25, (Marburg, 1885).