Vés al contingut

Passeig de la Bonanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàPasseig de la Bonanova

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
EpònimMare de Déu de la Bonanova Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès), les Tres Torres (Barcelonès) i Sarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Creació1864 Modifica el valor a Wikidata
Map
Traçat de la via

El passeig de la Bonanova uneix els antics nuclis de Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià. Amb una amplada de 20 metres[1] i una llargada d'aproximadament un quilòmetre, va en línia recta de la plaça de Sarrià a la plaça de la Bonanova.

El seu traçat correspon a una part de l'antic camí de Sarrià a Horta, passant per l'antic nucli de Sant Gervasi que estava al voltant de l'actual carrer de Sant Gervasi.[2] El 1864, la Diputació de Barcelona va convertir el camí en una bona carretera, anomenada «carretera de Cornellà a Fogars de Tordera», excepte el pas difícil del torrent d'en Mandri on es va fer un pont el 1870.[2] El traçat rectilini actual va ser finalitzat els anys 1890.[2] Aquest passeig té a banda i banda antigues torres de les quals el 40% van ser derruïdes durant els anys 1970 i 80.

Al núm. 55 hi ha la casa Muley Afid de Josep Puig i Cadafalch; i al principi del carrer hi ha i l'escola La Salle Bonanova, i s'hi està construint l'estació de Mandri de la línia 9 del metro de Barcelona.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Plànol urbanístic 1:500». Punt d'Informació Cartogràfica. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 maig 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. «Sant Gervasi de Cassoles». A: Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 76-83. ISBN 84-297-1200-3.