Les Tres Torres
|
Per a altres significats, vegeu «Tres Torres». |
| ||||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| Districte | Sarrià - Sant Gervasi | |||
| Població humana | ||||
| Població | 16.356 (2021) (20.756,35 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 78,8 ha | |||
Les Tres Torres és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. És un dels sectors que va pertànyer a l'antic municipi de Sarrià.
Història
[modifica]Fou conegut al s. XIX amb el nom de Gironella.[1] Va néixer als terrenys de l'heretat de Nina Casas, on el 1903 els germans Mas i Romaní, procedents de Sants, van fer construir tres cases, una per a cada germà, projectades per l'arquitecte Bonaventura Conill, que van donar nom al barri.[2] Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb alguns nuclis de cases vuitcentistes de caràcter menestral. Unes i altres han estat substituïdes, en gran part, per cases de veïns de luxe amb format d'edificació aïllada plurifamiliar.
Al principi del segle XX, entre el 1906 i el 1916, es van construir estacions de ferrocarril, primer del de Sarrià i després de la línia de Les Planes (actualment dels FGC). També s'ha de destacar, al llarg de la primera meitat del segle XX, la instal·lació, als descampats de les Tres Torres, d'una sèrie de camps de futbol, condicionats pels mateixos usuaris. El principal club, abans de la guerra, era el Club Tres Torres, amb seu al carrer del Milanesat.[3]
La tipologia urbana es caracteritza per un petit nucli més antic, al voltant del mercat (carrers dels Vergós - de les Escoles Pies), i les extensions més modernes amb edificacions obertes i edificis més alts. El barri incorpora, també, el sector de Can Ràbia, reurbanitzat amb edificis residencials després de la demolició del camp de futbol de l'Espanyol.[3]
Geografia
[modifica]Els límits del barri han sigut molt discutits però l'última delimitació ha estat: Via Augusta, Doctor Carulla, Ganduxer, Av. Diagonal, Av. de Sarrià, Passeig de Manuel Girona, Bosch i Gimpera, carrer del Cardenal Vives i Tutó, c. de Font Coberta, carrer de Bonaplata, carrer dels Vergós. Entre els edificis destacables del barri hi ha el Col·legi de les Teresianes (Barcelona), obra d'Antoni Gaudí, i la Casa Muley Afid, obra de Josep Puig i Cadafalch.
Amb una extensió de 0,78 km² i una població quasi estable de 22.000 habitants es tracta d'un barri que està partit per la Via Augusta, la qual divideix el barri en dues parts amb quasi la mateixa superfície. La part nord d'aquesta divisió és coneguda com a la Bonanova i la part sud com a les Tres Torres.
Vegeu també
[modifica]- Col·legi de les Teresianes
- Casa Muley Afid, actual ambaixada de Mèxic
- Cementiri de Sarrià
- Museu Clarà, actualment biblioteca pública Clarà.
- Estació de les Tres Torres
- Casa Espiritual Sant Felip Neri
- Casa Mariano Farriols
- El carrer dels Vergós i el bar Mestres
- Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB)
- Escola Universitària Salesiana de Sarrià
- Escoles Professionals Salesianes
- Jardins de Winston Churchill
Referències
[modifica]- ↑ «les Tres Torres». Gran Enciclopèdia de Catalunya.
- ↑ «Carrer de les Tres Torres». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 «Història de les Tres Torres». Ajuntament de Barcelona.
Enllaços externs
[modifica]
