Vés al contingut

Passeig per l'amor i la mort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPasseig per l'amor i la mort
A Walk with Love and Death Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Huston Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCarter DeHaven Modifica el valor a Wikidata
GuióDale Wasserman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdward Scaife Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRussell Lloyd Modifica el valor a Wikidata
VestuariLeonor Fini Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065195 FilmAffinity: 646303 Allocine: 3038 Rottentomatoes: m/a-walk-with-love-and-death Letterboxd: a-walk-with-love-and-death Allmovie: v115853 TCM: 95006 AFI: 22451 TMDB.org: 98248 Modifica el valor a Wikidata

Passeig per l'amor i la mort (A Walk with Love and Death) és una pel·lícula nord-americana de 1969 dirigida per John Huston.

La història està basada en la novel·la del mateix nom de Hans Koning, publicada en 1961. Va significar l'estrena en la pantalla de Anjelica Huston, filla del propi director.[1]

Argument

[modifica]

En 1358, durant la Guerra dels Cent Anys, un jove francès emprèn un viatge pel seu país, tenint com a meta arribar al mar. En el seu viatge és testimoni del caos, la mort i la fam que delma la societat. Senyors feudals en guerres sense una altra causa que fer la guerra, i camperols que comencen a formar exèrcits. Els camps assolats per bandolers i senyors de la guerra. Però entre tanta mort i desolació, es troba amb la filla d'un senyor feudal, que serà com una llum en la seva fosca vida.

Referències

[modifica]