Vés al contingut

John Huston

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Huston
Imatge
Estàtua de John Huston a Puerto Vallarta (Mèxic)
Nom original(en) John Marcellus Huston Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJohn Marcellus Huston
5 agost 1906 Modifica el valor a Wikidata
Nevada (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1987 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Middletown (Rhode Island) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióArt Students League of New York
Abraham Lincoln High School
Hollywood High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada187 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Hollywood Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, productor de cinema, escriptor, actor de gènere, guionista, actor de cinema, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata - 1987 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSamuel Goldwyn Productions
Universal Pictures
United States Army Signal Corps Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDorothy Harvey (1925-1926)
Lesley Black (1937-1945)
Evelyn Keyes (1946-1950)
Ricki Soma (1950-1969)
Celeste Shane (1972-1977) Modifica el valor a Wikidata
FillsAllegra Huston, filla adoptiva
 () John Julius NorwichEnrica Soma
Tony Huston
 () Enrica Soma
Anjelica Huston
 () Enrica Soma
Danny Huston
 () Zoe Sallis Modifica el valor a Wikidata
ParesWalter Huston Modifica el valor a Wikidata  i Rhea Gore Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001379 Allocine: 351 Rottentomatoes: celebrity/john_huston Allmovie: p95260 TCM: 510041 TV.com: people/john-huston IBDB: 15194 TMDB.org: 6593
Musicbrainz: cfd1a291-222b-493d-aaae-ba1047ec8a58 Discogs: 1564219 Find a Grave: 1332 Modifica el valor a Wikidata

John Marcellus Huston (Nevada, Missouri 5 d'agost de 1906-Middletown, Rhode Island, 28 d'agost de 1987) fou un guionista, director de cinema i actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor director per El tresor de Sierra Madre.[1]

Biografia

[modifica]

Era fill de l'actor canadenc Walter Huston, i de Rhea Gore, periodista d'origen escocès i irlandès per part del seu pare. Huston fou criat pels seus avis materns, Adelia Richardson i John Marcellus Gore.

Va ser un personatge inquiet, ja que també va ser boxador, periodista, novel·lista, militar, criador de cavalls, caçador, col·leccionista d'art... De fet, en la seva adolescència va arribar a ser un campió de boxa i va exercir com a agregat militar nord-americà en l'exèrcit mexicà. Va contreure el primer matrimoni a la primerenca edat de 20 anys. Durant una temporada, va viure com a pintor de carrer a París, va treballar com a actor i va ser redactor d'una revista novaiorquesa.

Carrera professional

[modifica]

Va començar en el cinema com a extra en alguna pel·lícula i, gràcies al seu pare, que era actor, va ser guionista de diverses pel·lícules de William Wyler (A House Divided o Jezebel) i va treballar en una quantitat impressionant de guions adaptats durant els anys 1930 i principis dels 1940 (El sergent York, Els crims del carrer Morgue, L'últim refugi, entre d'altres).

John Huston el 1972.

La seva primera pel·lícula com a director, de la qual també va ser guionista, El falcó maltès, va esdevenir tot un èxit i encara continua sent considerada una obra mestra de la història del cinema, amb Humphrey Bogart com a protagonista. Diverses pel·lícules seves importants també van estar protagonitzades per Bogart: El tresor de Sierra Madre i Cayo Largo.

Poc després, mentre rodava Across the Pacific, una aventura d'espionatge, es va enrolar en l'aviació a causa de la guerra i no va poder acabar el rodatge d'aquesta pel·lícula. Mentre va romandre en l'exèrcit es va convertir en cineasta militar realitzant tres documentals: Report from d'Aleutians, The battle of San Pietro i Let there be light,[2] aquesta última sobre el tractament psiquiàtric dels ferits de guerra, perquè John Huston es va iniciar en tècniques d'hipnosi.

Les pel·lícules de Huston tractaven sobre la naturalesa humana i els seus tràngols. També a vegades incloïen escenes o passatges de diàleg breus pel que fa a assumptes mediambientals que arribarien a la consciència pública en els anys 1970; els exemples inclouen El tresor de Sierra Madre (1947) i La nit de la iguana (1964). Huston també dirigí Vides rebels amb un càsting estel·lar que incloïa Clark Gable, Marilyn Monroe, Montgomery Clift, i Eli Wallach, ambientada i rodada a Reno, Nevada, amb guió d'Arthur Miller, que va adaptar relat seu publicat a Esquire el 1957.[3]

Huston passava llargues vetllades als casinos de Nevada després de filmar, envoltat per periodistes i noies, apostant, bevent i fumant cigars. Gable havia dit que "si continuava així, moriria aviat". Irònicament, i tràgicament, Gable moria tres setmanes després d'acabar la pel·lícula d'un atac de cor mentre que Huston viuria vint-i-sis anys més.

La reina d'Àfrica, una altra de les seves obres mestres, rodada el 1951, que va rebre quatre nominacions a l'Oscar (actor, actriu, director i guió), dels quals en va guanyar un Humphrey Bogart al millor actor.[4] Va tenir un intens rodatge que durà tres mesos,[5] va demostrar al seu equip fins on estava disposat a arribar per fer una pel·lícula, rodant a Uganda i Congo, amb mosquits, calor i tota mena de malalties.[6] També en un altre dels seus llargmetratges, Errol Flynn i Trevor Howard van sofrir grans penalitats durant el rodatge de The Roots of Heaven (1958) al Txad.[7]

Expatriació a Irlanda

[modifica]

Va entaular una batalla contra el comitè d'assumptes antiamericans que el va portar fins a Washington. La HUAC (House Committee on Un-American Activities) va interrogar a nombrosos cineastes, guionistes i actors per donar testimoni de les afiliacions passades.[8][9] El 1952, poc després de rodar Moulin Rouge, en què narrava la vida de Tolouse Lautrec, i feia un hàbil ús del color, John Huston es va expatriar a Irlanda,[10] on viuria durant vint anys. Es va convertir en un pària de Hollywood.

John Huston amb la seva filla Angelica.

La seva carrera va tenir certa irregularitat, en acceptar dirigir pel·lícules com La Bíblia, produïda per Dino de Laurentis; Annie; Escape to Victory, o Casino Royale, pel·lícula de James Bond que va tenir cinc directors diferents. Malgrat això, va continuar fent grans pel·lícules posteriorment, com Reflections in a Golden Eye o Under the Volcano.

Va tenir ocasió de dirigir el seu propi pare, l'oscaritzat actor Walter Huston, en cinc llargmetratges,[11] i també va dirigir la seva filla, Anjelica Huston, en L'honor dels Prizzi[12] i en Dublinesos, entre d'altres. En aquest darrer film,[13] amb guió del seu fill Tony Huston, John Huston dirigeix a les portes de la mort des d'una cadira de rodes i amb ajuda d'una màscara d'oxigen.

També va actuar en un cert nombre de pel·lícules: en destaca El cardenal d'Otto Preminger, per la qual se'l proposava a l'Oscar com a actor secundari, i Chinatown, dirigida per Roman Polanski amb Jack Nicholson,[14] company de la seva filla Anjelica Huston durant 17 anys, com a principal protagonista.[15]

Morí d'un emfisema el 28 d'agost de 1987 a Middletown (Rhode Island), a l'edat de 81 anys.[16]

Filmografia

[modifica]

Director[17]

[modifica]

Actor

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Meyers, Jeffrey. John Huston: Courage and Art (en anglès). Crown/Archetype, 2011-09-27. ISBN 978-0-307-59069-5. 
  2. ↑ Gili, Jean A. Los Grandes Directores de Cine (en castellà). Ediciones Robinbook, 2008. ISBN 978-84-96924-23-9. 
  3. ↑ Huston, John. John Huston: Interviews (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2001. ISBN 978-1-57806-328-4. 
  4. ↑ «La reina de África» (en castellà). decine21.com, 11-10-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].
  5. ↑ Hepburn, Katharine. El Rodaje de la Reina de África (en castellà). Ultramar, 1990. ISBN 978-84-7386-581-4. 
  6. ↑ «El surrealista motivo por el que Humphrey Bogart no enfermó en el infernal rodaje de 'La reina de África'» (en castellà). Fotogramas, 03-07-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].
  7. ↑ Lev, Peter. Transforming the Screen, 1950-1959 (en anglès). University of California Press, 2003. ISBN 978-0-520-24966-0. 
  8. ↑ Tracy, Tony; Flynn, Roddy. John Huston: Essays on a Restless Director (en anglès). McFarland, 2014-01-10. ISBN 978-0-7864-5993-3. 
  9. ↑ Barson, Michael. The Illustrated Who's Who of Hollywood Directors, Vol 1: The Sound Era Noonday Press (1995), pp. 208–215.
  10. ↑ Meyers, Jeffrey. John Huston: Courage and Art (en anglès). Crown/Archetype, 2011-09-27. ISBN 978-0-307-59069-5. 
  11. ↑ Brill, Lesley. John Huston's Filmmaking (en anglès). Cambridge University Press, 1997-10-13. ISBN 978-0-521-58670-2. 
  12. ↑ «Film: 'Prizzi's Honor' Takes a Comic view of Deadly Lovers» (en anglès). New York Times, 09-06-1985. [Consulta: 20241014].
  13. ↑ «The Dead». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 14 octubre 2024].
  14. ↑ Ayuso, Rocío «Jack Nicholson, l’amor sense esperança d’Anjelica Huston». El País [Madrid], 17-11-2014. ISSN: 1134-6582.
  15. ↑ Sanguino, Juan «“Mi único papel era ir de su brazo”: la dulce venganza de Anjelica Huston tras ser solo “hija” y “novia” demasiados años» (en castellà). El País [Madrid], 08-07-2020. ISSN: 1134-6582.
  16. ↑ País, El «Fallece a los 81 años John Huston, tras medio siglo de relacion con el cine» (en castellà). El País [Madrid], 29-08-1987. ISSN: 1134-6582.
  17. ↑ John Huston a Internet Movie Database (anglès)
  18. ↑ «Les arrels del cel». ésAdir. [Consulta: 14 octubre 2024].
  19. ↑ La música per aquest film la va compondre el compositor japonès Toshiro Mayuzumi (1929-1997)
  20. ↑ Auditorium Editorial Planeta Volum II, pàg. 354 (ISBN 84-08-46526-0)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Huston
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Huston&oldid=34359637»