Pastera (recipient)
Aparença
Artesa és un recipient rectangular amb forma de tronc de piràmide capgirada, amb vorells opcionals —o fins i tot mànec— en un o dos dels seus costats.[1][2] El model de fusta s'ha utilitzat durant segles per a pastar el pa i en altres feines culinàries.[3][4]
Denominació
[modifica]És un derivat de pasta o de pastar.
Usos
[modifica]La mecanització en els obradors de rebosteria, les noves tecnologies en els forns de pa i la massificació del mercat han relegat la pastera a un ús de reciclatge en mobiliari (les de fusta per a taules i decoració) i en jardineria (grans jardineres).
-
Pastera en l'obrador d'un forn antic d'una fleca (El Escobar, Múrcia, Espanya).
-
Flequera que fa la pasta en una pastera. Figureta del pesebre.
-
Pastera llavorada en pedra (en el Leicestershire anglès).
Altres significats
[modifica]També s'anomenen pastera aquestes coses:
- Caixa amb potes i fons inclinat que utilitzen els guixaires per pastar el guix.
- Recipient que conté l'aprest en les màquines de parar i d'aprestar o la color en les màquines d'estampar.
- Nínxol.
- Naquera, recipient que, en una sínia, rep l'aigua que hi aboquen els catúfols.
- Embarcació petita, de fons pla, sense quilla.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ . «Artesa». DLE. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ Casares, Julio: Diccionario ideológico de la lengua española (2ªed. 1975): Editorial Gustavo Gili, Barcelona; p. 75; ISBN 84-252-0126-8
- ↑ En el mundo rural ha sido tradicional su uso para conservar y guardar el pan y la carne sazonada o adobar la carne de determinados embutidos tras la matanza.
- ↑ González-Hontoria, Guadalupe. Las Artesanías de España I. Zona septentrional. Ediciones del Serbal, 1998. ISBN 8476282184.