Vés al contingut

Patrick Du Val

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPatrick Du Val
Biografia
Naixement26 març 1903 Modifica el valor a Wikidata
Cheadle Hulme (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1987 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Princeton (1934–1935)
Universitat de Roma La Sapienza (1933–1934)
Universitat de Cambridge (1927–1930) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn Certain Configurations Of Algebraic Geometry Having Groups Of Self-Transformations Representable By the Symmetry Groups Of Certain Polytopes Modifica el valor a Wikidata (1931 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHenry Frederick Baker Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica, geometria diferencial i teoria de la relativitat Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Istanbul (1970–1973)
University College de Londres (1954–1970)
Universitat de Bristol (1952–1954)
Universitat de Geòrgia (1949–1952)
Universitat d'Istanbul (1941–1949)
Universitat Victòria de Manchester (1936–1941)
Trinity College (1930–1933) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRobert Kent Butz Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsobel Shimwell Modifica el valor a Wikidata
ParesBartram Du Val i Margaret Shimwell


Patrick Du Val (Cheadle Hulme, 26 de març de 1903 - Cambridge, 22 de gener de 1987) va ser un matemàtic anglès.

Els seus pares es van separar quan era nen i va ser educat bàsicament per la seva mare a casa, ja que patia d'una intensa asma que l'impedia anar a l'escola. Tenia molta facilitat pels idiomes, tant és així que va aprendre pel seu compte noruec per poder llegir el Peer Gynt d'Ibsen en els seus versos originals. Amb l'ajuda de professors privats, va obtenir la màxima classificació com estudiant extern del batxillerat de 1926.[1] La mare es va traslladar a Cambridge i, gràcies al suport de H.F. Baker, el 1927 va ingressar al Trinity College (Cambridge) per estudiar geometria algebraica. El 1930 va obtenir el doctorat i, el mateix any, va ser nomenat fellow del Trinity College, on va romandre quatre anys amb algunes estances a Roma (per estudiar amb Federigo Enriques) i a Princeton.[1] El 1936, retornat a Anglaterra, accepta una plaça de professor ajudant a la universitat de Manchester, de la qual va passar a la universitat d'Istanbul (Turquia) el 1941 i a la universitat de Geòrgia (Estats Units) el 1949.[2] El 1952 va retornar a Anglaterra i, després de dos cursos a la universitat de Bristol, va ser professor del University College de Londres fins a la seva jubilació el 1970. Encara després de jubilar-se, va tornar a la universitat d'Istanbul per donar classes durant tres cursos. Després de la seva retirada definitiva es va establir a Cambridge, on va morir el 1987.

Du Val va ser el primer el 1934 en classificar les singularitats de les superfícies en termes de les seves discrepàncies.[3] També va ser coautor amb H.S.M. Coxeter el 1938 del llibre The fifty-nine icosahedra en el qual es descrivien els 59 icosaedres estelables:[4] mentre Coxeter ho feia pel mètode bi-dimensional, Du Val ho feia mitjançant cel·les. Els altres coautors, Petrie i Flather, van fer, respectivament, les il·lustracions i un conjunt complet de models que es conserven al departament de matemàtiques de Cambridge.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Tyrrell, 1989, p. 93.
  2. Tyrrell, 1989, p. 94.
  3. Hassett, 2009, p. 191.
  4. Cundy, 2002, p. 360-361.
  5. Cromwell, 1997, p. 269.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Patrick Du Val» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.