Vés al contingut

Pau Arenós Usó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPau Arenós Usó
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Vila-real (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, crític gastronòmic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pau Arenós Usó (Vila-real, Plana Baixa, 1966) és un periodista, escriptor i crític de cultura gastronómica valencià.

Trajectòria

[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Pau Arenós és un periodista, escriptor i crític gastronòmic que escriu sobre cultura gastronòmica des de mitjans dels anys 90.[1] Ha estat redactor en cap del Periódico de Catalunya, ha coordinat les revistes Dominical i On Barcelona i ha dirigit sèries de vídeo receptes i 'vídeopodcast'. Escriu a El Periódico de Catalunya, on coordina el web Cata Major, un canal on es dona veu a cuiners, sommeliers i cambrers, però també a productors i proveïdors, els especialistes que dominen una matèria, oferint serveis i idees per menjar a casa o per menjar als restaurants.[2][3][4]

Durant la seva trajectòria ha publicat diversos llibres, entre els quals novel·les, volums de contes, reportatges periodístics i diversos llibres relacionats amb la gastronomia, entre els qual destaquen Els genis del foc: Qui són, com creen i què cuinen deu xefs catalans d'avantguarda: 50 receptes d'alta gastronomia, juntament amb Albert Bertran Ciprés, La cocina de los valientes, Los once, ¡Plato!: 32 viajes por el mundo en busca de la comida perfecta y algunas indigestiones y desengaños i Nadar con atunes y otras aventuras gastronomicas que no siempre salen bien.[5] També ha estat jurat de certàmens internacionals i nacionals, i col·laborador habitual en televisions, ràdios, revistes.[1]

Reconeixements [5][2]

[modifica]

Publicacions [5]

[modifica]
  • Las pequeñas alegrías (2024)[6]
  • Cocina en casa (2022)[7]
  • San Elvis ruega por nosotros (2021)[8]
  • Nadar con atunes y otras aventuras gastronómicas que no siempre salen bien (2021)[9]
  • Álex y Sandra (2020)
  • Fuck news (2019)[10]
  • La cocina se los valientes (2019)[11]
  • Mi buen asesino (2019)[12]
  • París Gourmet (2017)[13]
  • ¡Plato!: 32 viajes por el mundo en busca de la comida perfecta y algunas indigestiones y desengaños (2017)[14]
  • Una puta muy alta (2016)[15]
  • Los Once: Los chefs que abren el camino del futuro (2014)[16]
  • Hecho en casa (2013)[17]
  • El topo a la luz del día (2003)[18]
  • Los momentos decisivos: la aventura de nueve testigos excepcionales del siglo XX (2001)[19]
  • Els genis del foc: Qui són, com creen i què cuinen deu xefs catalans d'avantguarda: 50 receptes d'alta gastronomia, juntament amb Albert Bertran Ciprés (1999)[20]
  • Barcelona 13, juntament amb Jordi Saladrigas (1997)[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Pau Arenós Usó. Redactor Jefe de ´El Periódico´, escritor y especialista en gastronomía: "En el mundo de la gastronomía deben interactuar los 5 sentidos"». El Periódico Mediterráneo, 13·01·2008 [Consulta: 8 juliol 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 De María, Borja «Pau Arenós ja sap què es cou a Twitter. El periodista gastronòmic d'El Periódico ha estrenat el seu compte a la xarxa dels 140 caràcters». El Periódico, 24-02-2012 [Consulta: 8 juliol 2024].
  3. ↑ «Pau Arenós, coordinador del canal Cata Mayor». El Periódico [Consulta: 8 juliol 2024].
  4. ↑ «La Newsletter de Cata Mayor per Pau Arenós. Pau Arenós ens descobreix els secrets més ben guardats de la gastronomia en la ‘newsletter’ setmanal de Cata Mayor». El Periódico, 14-01-2021 [Consulta: 8 juliol 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Pau Arenos». La Vanguardia [Consulta: 8 juliol 2024].
  6. ↑ Vázquez Sallés, Daniel «Las pequeñas alegrías». La Vanguardia, 23-06-2024 [Consulta: 8 juliol 2024].
  7. ↑ Imedio, Ferran «Las recetas "sencillas que dan el pego" de Pau Arenós. El periodista gastronómico publica su 17º libro: 'Cocina en casa. 101 recetas originales, resultonas y familiares'». El Periódico, 23-09-2022 [Consulta: 8 juliol 2024].
  8. ↑ Hevia, Elena «Pau Arenós, el periodista que solo pudo hablar con Spielberg de bocadillos. El autor recupera 17 artículos escritos en los años 90 que le sirven para reflexionar sobre los cambios de la prensa. 'San Elvis, ruega por nosotros', del periodista y crítico gastronómico Pau Arenós». El Periódico, 19-07-2021 [Consulta: 8 juliol 2024].
  9. ↑ Imedio, Ferran «'Nadar con atunes', las aventuras y desventuras gastronómicas de Pau Arenós. El cronista de El Periódico publica un libro que repasa sus experiencias por todo el mundo y por todo tipo de establecimientos, y cuenta el verdadero origen de muchos platos clásicos». El Periódico, 14-04-2021 [Consulta: 8 juliol 2024].
  10. ↑ «'Fuck News', Pau Arenos». La Vanguardia. [Consulta: 8 juliol 2024].
  11. ↑ «'La cocina de los valientes'. Pau Arenós». Cultura. Observatorio de Medio Ambiente Urbano (OMAU). [Consulta: 8 juliol 2024].
  12. ↑ Marco, Luis Miguel «Pau Arenós dispara nueva novela: 'Mi buen asesino'». El Periódico, 13-11-2019 [Consulta: 8 juliol 2024].
  13. ↑ «París Gourmet (flash Ensayo) (ebook). Pau Arenos». La Vanguardia. [Consulta: 8 juliol 2024].
  14. ↑ «Arenós, Pau. ¡Plato!: 32 viajes por el mundo en busca de la comida perfecta y algunas indigestiones y desengaños». Biblioteca Comarcal Jaume Vila. [Consulta: 8 juliol 2024].
  15. ↑ Alós, Ernest «Amor, desamor y una puta muy alta Pau Arenós publica su primera novela, con una prostituta talla XXL que explica historias a un ermitaño urbano». El Periódico, 28-06-2016 [Consulta: 8 juliol 2024].
  16. ↑ «Los once chefs que "abren el camino del futuro" cuentan sus éxitos y fracasos. 'Los once' no es un libro gastronómico al uso. En él, Pau Arenós ha conseguido que un grupo de chefs de la alta cocina española cuenten sus vivencias». Heraldo de Aragón, 01-12-2014 [Consulta: 8 juliol 2024].
  17. ↑ «"Hecho en casa", la llamada a reconquistar la cocina del cronista Pau Arenós». El Economista, 05-12-2013 [Consulta: 8 juliol 2024].
  18. ↑ Obiols, Isabel «Pau Arenós narra la Barcelona más cruda a partir de un detective rentista». El País, 22-11-2003 [Consulta: 8 juliol 2024].
  19. ↑ Bejar, Virginia «Pau Arenós retrata el siglo XX de la mano de nueve personajes». El País, 24-12-2001 [Consulta: 8 juliol 2024].
  20. ↑ «Els genis del foc : qui són, com creen i què cuinen deu xefs catalans d’avantguarda». Llibres de Vila-real, 01-02-2012. [Consulta: 8 juliol 2024].
  21. ↑ «Barcelona, 13». Dialnet [Consulta: 8 juliol 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pau_Arenós_Usó&oldid=33753163»