Vés al contingut

Pau Muntadas i Campeny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPau Muntadas i Campeny
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1797 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1870 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Activitat
Ocupacióindustrial Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoan Frederic Muntadas i Jornet Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Antoni Muntadas i Campeny Modifica el valor a Wikidata

Pau Muntadas i Campeny (Igualada, 23 d'octubre de 1797 - 20 d'abril de 1870)[1] va ser un empresari català.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1797 a la casa dels Muntadas, al carrer de Joan Maragall, 7 d'Igualada,[2] fill de Macià Muntadas i Font, fabricant de draps, i Francesca Campeny i Vallvé.[3]

El 1812, Maties Muntadas havia incorporat el seu primogènit Joan al negoci, però posteriorment es van traslladar a Barcelona, on el 1829 tenien una petita fàbrica de filats i teixits de cotó al carrer de les Tàpies, 9 (antic), aparentment al mateix indret que el seu fill Pau (carrer de la Patacada, 9).[3] El 1839, aquest i els seus germans Josep Antoni, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Joan constituïren l'empresa Pau Muntadas i Germans, amb un capital de 145.939 lliures barcelonines i seu al carrer de Sant Jeroni,[4] al mateix emplaçament que l'extingida Maties Muntadas i Fill.[3]

Tanmateix, el 24 de juny de 1840, Pau deixà el negoci, que quedà en mans dels seus germans amb el nom de Muntadas Germans, dirigit per Joan, Isidre i Josep Antoni.[3] Aquell mateix any, va comprar la finca del Monestir de Piedra, situat a l'Aragó, després que quedés afectat per la desamortització de Mendizábal.[5] El seu fill Joan Frederic Muntadas i Jornet va quedar enamorat de l'indret, i el va reformar, afegint camins, accessos i plantes, descobrint el 1860 la gruta Iris, i creant allí el 1867 el primer centre de piscicultura d'Espanya, usant l'aigua del riu Piedra per a criar truita comuna i cranc de riu ibèric.[6]

Ruïnes de l'església del Monestir de Piedra

Va continuar vivint a Barcelona, tot fent freqüents viatges a Igualada, i el 1844 fou un dels promotors de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, de la qual ocupà un càrrec a la junta de govern fins al 1850. Morí el 1870,[3] i en l'actualitat, a Igualada hi ha un carrer anomenat en el seu honor, i una placa a la seva casa natal.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bisbal i Sendra, Maria Antonia; Miret i Solé, Maria Teresa. Diccionari Biogràfic d'Igualadins, p. 145. ISBN 8423202461. 
  2. 2,0 2,1 «Plaques de Personatges i fets històrics». Ajuntament d'Igualada. Arxivat de l'original el 2010-06-21.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cabana, 1992.
  4. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57, 59. 
  5. «Monasterio de pedra. Un caprichoso fluir» (en castellà). Viajes. El Mundo, 10, 7-2002.
  6. «Monasterio de Piedra». Arxivat de l'original el 2008-08-20.

Bibliografia

[modifica]