Paul Baudry
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Paule Saint Mordé Baudry 7 novembre 1828 La Roche-sur-Yon (França) |
Mort | 17 gener 1886 (57 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 4 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 29″ E / 48.860858°N,2.391521°E Paul Baudry's tomb (en) |
Formació | Acadèmia de França a Roma (1851–1855) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1844–1850) |
Activitat | |
Lloc de treball | París Roma |
Ocupació | pintor |
Membre de | |
Gènere | Retrat |
Moviment | Academicisme |
Professors | Antoine Sartoris i Michel Martin Drolling |
Alumnes | Marcel Rieder |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Cécile Paul-Baudry |
Germans | Ambroise Baudry |
Premis | |
| |
Paul Jacques Aimé Baudry (7 de novembre de 1828 -17 de gener de 1886), pintor francès, va ser un dels representants més cèlebres de l'academicisme durant el Segon Imperi Francés.[1]
Biografia
[modifica]Fill d'un abarquer, Paul Baudry va néixer a La Roche-sud-Yon. Als setze anys, gràcies a una beca d'estudis municipal, va marxar a estudiar a París, on va poder ingressar a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París l'any 1845.
El 1850 va rebre el Gran Premi de Roma per la seva pintura Zenobia trobada per pastors a la riba del riu Araxes.[2] Aquest premi el va portar a una estada de diversos anys a Itàlia, en l'art del qual, principalment en el manierisme de Correggio i de Ticià, n'acabaria trobant una de les seves principals fonts d'inspiració. Aquesta influència marcarà les seves obres al llarg de tota la seva posterior carrera artística a França. Napoleó III li va encarregar la decoració de la casa de l'Òpera Garnier.[3][4]
El 1886, després de realitzar un viatge per Orient,[5] Baudry va morir a París, abans d'haver pogut executar el seu projecte de decoració del Panteó de París sobre Joana d'Arc. Dos dels seus col·legues Paul Dubois i Antonin Mercié van cooperar amb el seu germà, l'arquitecte Ambroise Baudry, erigint-li un monument funerari al cementiri del Père-Lachaise a París, on es troba enterrat.
Característiques de la seva obra
[modifica]Des de l'inici, el talent Baudry es revela estrictament acadèmic, al mateix temps ple d'elegància i refinament, però en certa manera una mica mancat d'originalitat. Si bé va pintar també retrats i composicions mitològiques, Baudry va ser essencialment un muralista i va ser en aquesta parcel·la on va assolir un major prestigi, demostrant una gran mestria amb el domini del color, com es pot apreciar a la Cort de Cassació de París, al castell de Chantilly o al foyer de l'Òpera Garnier. També va dur a terme la decoració de diversos hotels com el Fould, el Galliera o el Paivabut.
Principals quadres
[modifica]- L'assassinat de Marat (Museu de Belles Arts de Nantes)
- El bany de Venus (Museu de Belles Arts de Bordeus)
- L'embriaguesa de Noè (Museu Condé de Chantilly)
- La veritat (Museu d'Orsay)
- La visió de Sant Hubert (Museu Condé de Chantilly)
- Retrat d'Alfred Beurdeley (Museu d'Orsay)
- Retrat de Charles Garnier (Museu d'Orsay)
- Retrat de la comtessa de la Bédoyère (Museu Nacional del castell de Compiègne)
- Venus jugant amb l'Amor (Museu Condé de Chantilly)
- Zenobia trobada per pastors a la riba del riu Araxes (Escola de Belles Arts de París)
- La perla i l'ona (Museu del Prado)
Referències
[modifica]- ↑ Tinterow, Gary; Loyrette, Henri. Origins of Impressionism (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1994, p. 328. ISBN 978-0-87099-717-4.
- ↑ Robinson, Christopher «The Artist as “Rénovateur”: Paul Baudry and the Paris Opéra». Art Journal, 46, 4, 01-12-1987, pàg. 285–290. DOI: 10.1080/00043249.1987.10792375. ISSN: 0004-3249.
- ↑ Bowers, Paige «Building the Big Chief: Charles Garnier and the Paris of his time». LSU Master's Theses, 01-01-2012. DOI: 10.31390/gradschool_theses.3992.
- ↑ Gundle, Stephen. Glamour: A History (en anglès). OUP Oxford, 2009-07-16, p. 90. ISBN 978-0-19-162337-0.
- ↑ Volait, Mercedes «Du relevé à la conservation des "Monuments de l'art arabe" : l'itinéraire égyptien d'Ambroise Baudry (1871-1886)». Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée, 73, 1, 1994, pàg. 77–97. DOI: 10.3406/remmm.1994.1668.