Paul John Flory

Paul John Flory

Biografia
Naixement	19 juny 1910 Sterling (Illinois)
Mort	8 setembre 1985 (75 anys) Big Sur (Califòrnia)
Causa de mort	infart de miocardi
Formació	Universitat Estatal d'Ohio Elgin High School Manchester College, Indiana
Director de tesi	Herrick L. Johnston
Activitat
Camp de treball	Química física i ciència de polímers
Ocupació	químic, acadèmic, autobiògraf, físic, enginyer, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Cornell Universitat de Cincinnati DuPont Universitat Stanford Goodyear Tire and Rubber Company
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1953–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables (1953) Principles of Polymer Chemistry (en)
Premis
(1977)  Medalla Perkin (1976)  Herman Mark Award in Polymer Chemistry (en) (1974)  Medalla Nacional de Ciència (1974)  Medalla Priestley (1974)  Premi Nobel de Química (1973)  Premi Willard Gibbs (1971)  Medalla Elliott Cresson (1969)  Premi Peter Debye (1968)  Charles Goodyear Medal (en) (1962)  Polymer Physics Prize (en) (1962)  William H. Nichols Medal (en) (1954)  Beca Guggenheim  membre de l'American Physical Society  Premi al Pioner de la Química

Paul John Flory (Sterling, Illinois, EUA 1910 - Big Sur 1985) fou un químic i professor universitari guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1974.

Biografia

Va néixer el 19 de juny de 1910 a la població de Sterling, situada a l'estat nord-americà d'Illinois. Després de graduar-se en química a la Elgin High School l'any 1927, aconseguí el doctorat a la Universitat Estatal d'Ohio l'any 1934. El 1961 fou nomenat professor de química a la Universitat Stanford.

Flory morí el 9 de setembre de 1985 a la població de Big Sur, situada a l'estat de Califòrnia.

Recerca científica

Inicià la seva recerca a la companyia farmacèutica DuPont al costat de Wallace Carothers, l'inventor del niló, amb el qual treballà al voltant de la creació dels polímers. Flory fou el primer a aclarir i explicar la connexió entre les longituds de les molècules formades en cadena i les condicions de reacció que aquestes determinen. Per a això va operar amb una tècnica que va anomenar temperatura zeta i punt zeta, reanomenada actualment en el seu honor temperatura Flory, per la qual la molècula assumeix un tipus d'estat òptim de compactació i insolubritat que varia segons els tipus de polímers i diferents agents dissolvents. La seva investigació es va orientar a descobrir com es formen les molècules que després s'enllacen en llargues cadenes, processos de gran importància en la fabricació de plàstics.

L'any 1974 li fou concedit el Premi Nobel de Química pels seus estudis, teòrics i pràctics, en la fisicoquímica de les macromolècules.

Enllaços externs

• «Paul John Flory» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.