Pavel Kohout

Pavel Kohout
	(2019)
Biografia
Naixement	20 juliol 1928 (96 anys); Praga (Txèquia)
Religió	Església Evangèlica dels Germans Txecs
Formació	Facultat d'Arts de la Universitat Carolina de Praga - estètica, teatrologia, literatura comparada
Activitat
Camp de treball	Teatre, literatura i forma dramàtica
Ocupació	Escriptor
Activitat	1952 -
Partit	Partit Comunista de Txecoslovàquia (valor desconegut–1969)
Membre de	Parish of Evangelical Church of Czech Brethren (en) (–dècada del 1940); Carta 77 ; Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia
Gènere	Teatre i epistolari
Família
Cònjuge	Jelena Mašínová (1970–2024), mort del cònjuge; Anna Kohoutová (1952–1960); Alena Vránová (1950–1952)
Fills	Ondrej Kohout; () Anna Kohoutová; Tereza Boučková; () Anna Kohoutová
Premis
	(2008) Gratias Agit (en) ; (7 novembre 2004) Artis Bohemiae Amicis; (1998) Austrian Decoration for Science and Art First Class (en) ; (1977) Premi austríac de literatura europea; (1969) Franz Theodor Csokor Prize (en) ; Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; Order of Honour (Upper Austria) (en) ; Medalla d’Honor per la Ciutat de Viena ;
	Signatura
Lloc web	pavel-kohout.com…

Pavel Kohout és un escriptor txec nascut a Praga el 20 de juliol del 1928.

Biografia

Escriptor vinculat al partit comunista txecoslovac, en fou expulsat el 1968 i la seva obra fou prohibida. Després de ser un dels protagonistes de la Primavera de Praga fou també estret col·laborador de Václav Havel i el 1977 Kohout participà en la redacció de la Carta 77 (manifest a favor dels drets humans). El 1978 s'exilià a Àustria, i l'any següent li fou retirada la nacionalitat txecoslovaca. L'obra de teatre més reeixida de Kohout ha sigut Pobre assassí, basada en El pensament (Leonid Andréiev, 1902) i estrenada a l'Ethel Barrymore Theatre de Broadway el 1976 [1] i al Colony Stage de Los Angeles el 1977 [2] Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine..

Obra

Pavel Kohout s'inicià en la poesia, tot i que aviat fou reconegut per les seves obres de teatre. D'entre la seva obra teatral destaquen: Josef Švejk (1963), Agost, agost, agost (August, August, August, 1967), Pobre assassí (Ubohý vrah, 1972), Quin amor! (Taková láska, 1957), L'atestat (Atest, 1979), Viena (Vídeň, 1979), Pat, o el joc dels jocs: l'exili (Pat aneb Hra králů, exil, 1978) o Ecce Constantia (1988). La narrativa ha sigut el centre de la seva producció des de finals dels setanta, tornant al teatre a la dècada dels vuitanta. D'entre les seves novel·les destaquen Diari d'un contrarevolucionari (Z deníku kontrarevolucionáře, 1968), El llibre blanc d'Adam Juráček (Bílá kniha o kauze Adam Juráček, profesor tělocviku a kreslení na Pedagogické škole v K., kontra Sir Isaac Newton, profesor fyziky na univerzitě v Cambridge – podle dobových materiálů rekonstruoval a nejzajímavějšími dokumenty doplnil P. K., 1970) Nevo (Sněžím, 1992) i L'hora estel·lar dels assassins (Hvězdná hodina vrahů, 1995)

Premis i reconeixements

Premi austríac de literatura europea

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavel Kohout

Ima Sanchis entrevista Pavel Kohout Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.