Pel país de l'Ussuri
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Vladímir Arsèniev |
Llengua | rus |
Publicació | República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, 1921 |
Creació | 1906 |
Dades i xifres | |
Tema | literatura de viatges |
Gènere | povest |
Pel país de l'Ussuri[1] (originalment i en rus, По Уссурийскому краю; Po Ussúriskomu kraiu) és la primera obra de Vladímir Arséniev, així com un dels seus relats més coneguts, juntament amb Dersú Uzalà. Va ser escrit entre 1906 i 1917, a partir de les notes que Arséniev havia pres durant les seves expedicions a la conca de l'Ussuri i la regió muntanyosa de Sikhoté-Alin.[2] El llibre es va publicar el 1921.[3]
Argument
[modifica]Malgrat que el llibre està basat en els apunts de les seves expedicions de 1902 i 1906[4][5] a l'est de Sibèria, hi ha certes parts de caràcter fictici.[3] El relat comença amb l'expedició de 1902, en la qual Arséniev conegué el caçador udegué Dersú Uzalà. Posteriorment narra l'expedició pel curs inferior del riu Lefú, l'estada al poble de Kazakevítxevo i l'arribada al llac Khanka. La segona part del relat se situa en l'expedició de 1906 a l'Ussuri, la vall del Fudzin, el golf d'Olga i la regió muntanyosa de Sikhoté-Alín. Cal destacar la gran quantitat de descripcions que Arséniev fa de la geologia, la fauna i la flora de la taiga i els boscos siberians, entre les quals es troben:
Flora
[modifica]- Betula dahusica
- Quercus mongolica
- Alnus japonica
- Larix olgensis
- Aposemus agrarius mandshuricus
- Rosa rugosa
- Laminaria saccharina
- Spiraea betulifolia
- Roure
- Bedoll
- Tell
- Surer de l'Amur
- Alber
- Freixe
- Salze
- Lespedeza
- Viburn
- Espirea
- Vinya
- Pesolí
- Arbre del dimoni
- Cedre
- Avet
- Avellaner
- Larix sibirica
- Erable pintat
- Acer mono
- Craetagus pinnatfida
- Prunus maximowiczii
- Ginseng
- Ginseng siberià
- Schisandra chinensis
- Osmunda cinnamomea
- Petasites palmatus
- Roure nuat
- Sorbus aluparia
- Betula ermanii
- Rhododendron dahuricum
- Dictamnus albus
- Tell balmat
- Bedoll negre
- Vimetera
- Om
- Vern
- Artemísia
- Canyís
- Jonc
- Malus baccata
- Populus suaveulens
- Populus tremula
- Bambú
- Salix acutifolia
- Prunus glandulifolia
- Daphne kamtschatica
- Syringa amurensis
- Dioscorea quinqueloba
- Acer preudosieboldianum
- Clematis mandshurica
- Teix
- Bedoll negre
- Picea
- Larix sibirica
- Abies nephrolepsis
- Molsa
- Betula japonica
- Euonymus pauciflorus
- Prunus mandshurica
- Salix vagans
- Salix atrocinerea
- Ribes maximowiczii
Fauna
[modifica]- Salvelinus alpinus malma
- Cérvol sika
- Aligot
- Merla
- Papamosques
- Boscarla de cua llarga
- Cuereta de llom negre
- Typula sp.
- Myotis ikonnikovi
- Lusiol mongolica
- Cotoliu
- Picot garser gros
- Picot garser petit
- Mosquiter
- Repicatolons
- Pardal
- Guatlla
- Faisà de l'Ussuri
- Gibelí
- Panthera tigris altaica
- Pantera tigris amurensis
- Os
- Cérvol
- Cabirol
- Picot verd
- Cotoliu de manxúria
- Garsa
- Bequeruda
- Becadell siberià
- Piula japonesa
- Esparver del Japó
- Astor
- Senglar
- Cérvol siberià
- Cérvol mesquer
- Linx
- Golut
- Teixó
- Ós rentador
Traduccions i adaptacions catalanes
[modifica]- Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2007. ISBN 978-84-95987-37-2.
- Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2019. 2a edició, revisada. ISBN 978-84-15315-72-8.
- Dersú Uzalà. Traducció i adaptació de Miquel Cabal Guarro; il·lustracions de Toni Térmens. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2023. ISBN 978-84-18696-30-5.
Referències
[modifica]- ↑ Arséniev, Vladímir Klàvdievitx, 1872-1930. Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2007. ISBN 978-84-95987-37-2.
- ↑ Hokanson, Katya «Across the Ussuri Kray: travels in the Sikhote-Alin mountains». Studies in Travel Writing, 21, 4, 02-10-2017, pàg. 443–445. DOI: 10.1080/13645145.2017.1419596. ISSN: 1364-5145.
- ↑ 3,0 3,1 Egorchev, I.,; Егорчев, И,. Neizvestnyĭ Arsenʹev. ISBN 978-5-906739-91-9.
- ↑ Arsen'ev, Vladimir Klavdievich 1872-1930. Por el territorio del Ussuri. Tres Cantos, Madrid: Akal, D.L. 2014. ISBN 978-84-460-3982-2.
- ↑ Girfanova, Albina «Vladimir Arsenyev: Explorer and Researcher of the Tungus-Manchu Peoples and Their Languages» (en anglès). Sibirica, 17, 1, 01-03-2018, pàg. 23–35. DOI: 10.3167/sib.2018.170103. ISSN: 1476-6787.