Vés al contingut

Pentaclorur de fòsfor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicPentaclorur de fòsfor
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular205,81802503 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaPCl₅ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
P(Cl)(Cl)(Cl)(Cl)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat3,6 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió160 °C Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de sublimació162 °C Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor1 mmHg (a 56 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps1 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
IDLH70 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El pentaclorur de fòsfor és un compost químic binari de clor i fòsfor, amb fórmula . És un dels clorurs de fòsfor més importants es fa servir com un reactiu en la cloració. És incolor i un sòlid sensible a l'aigua malgrat que les mostres comercials poden ser groguenques i contaminades amb clorur d'hidrogen. És una substància perillosa que reacciona violentament amb l'aigua.

Descobriment

[modifica]

El pentaclorur de fòsfor fou sintetitzat per primera vegada el 1810 per part del químic anglès Humprhy Davy (1778-1829) en fer reaccionar el triclorur de fòsfor amb clor. La seva composició fou analitzada posteriorment pel químic francès Pierre-Louis Dulong (1785-1838) el 1816.[1][2]

Estructura

[modifica]

En estat gasós té estructura bipiramidal trigonal. El sofre empra per formar els enllaços amb els clors orbitals atòmics híbrids . Les distàncies a la molècula de són 214 pm pels dos enllaços amb els dos clors situats als vèrtexs de les piràmides i 202 pm als tres enllaços de la base de les piràmides, els quals es troben separats 120°.

Si es condensa el gas dins un tub de vidre de petit diàmetre refredant-lo amb nitrogen líquid s'obté un sòlid format per molècules de les quals, en anar augmentant la temperatura fins a temperatura ambient, es van transformant progressivament en cations , que tenen estructura tetraèdrica, i anions , que la tenen octaèdrica. En el catió les distàncies d'enllaç són de 197 pm, mentre que a l'anió són de 204 pm.[3]

Propietats físiques

[modifica]

En estat pur és un sòlid blanc, però com que una petita part es dissocia en triclorur de fòsfor, i clor, , adquireix una tonalitat gris verdosa. A pressió atmosfèrica si s'escalfa sublima a 159 °C sense que es fongui. El punt de fusió només es pot determinar en un tub tancat amb l'única pressió del i dissociats, essent de 160,5 °C. Com que la reacció de dissociació és una reacció endotèrmica es veu afavorida per les altes temperatures. Així a 180 °C hi ha un 40 % de dissociat, a 250 °C el 80 % està dissociat i a 300 °C ja hi està completament. El gas que és incolor a baixes temperatures i va agafant a poc a poc la coloració del clor a mesura que s'incrementa la temperatura.[3]

Propietats químiques

[modifica]

La hidròlisi és la reacció més característica, el reacciona amb contacte amb aigua per alliberar clorur d'hidrogen i donar òxids de fòsfor. Fins i tot absorbeix vapor d'aigua de l'aire, és deliqüescent. El primer producte de la hidròlisi és l'oxiclorur de fòsfor:i després produeix àcid fosfòric:

Molt important en síntesi orgànica és la reacció de substitució d'un grup hidroxil per un grup clor mitjançant el pentaclorur de fòsfor, ja que els àtoms de clor són bons febles. Així s'observa en fer-lo reaccionar amb àcids inorgànics com ara l'àcid sulfúric:

amb àcid carboxílics com l'àcid etanoic:[4]

o amb alcohols, com per exemple el metanol:[5]

És un àcid de Lewis, per la qual cosa forma complexos amb compostos donadors de clorurs. Però també pot actuar com a base de Lewis amb reactius acceptors de clorurs (, , , …), segons la reacció:

Preparació

[modifica]

El pentaclorur de fòsfor es prepara industrialment per reacció del triclorur de fòsfor, , dissolt en tetraclorur de carboni, , i clor, :[6][7]

Pots preparar-se, també, per reacció del fòsfor elemental, , amb clor, segons la reacció:[8]

Aplicacions

[modifica]

L'ús principal del pentaclorur de fòsfor és com a reactiu de cloració en síntesi orgànica. Se'n produeixen desenes de milions de kilograms cada any per a aquesta aplicació. Són molt emprades les reaccions per substituir grups hidròxid per clors , o també per a la transformació de cetones i els aldehids en derivats diclorats amb pèrdua del grup carbonil:

Formació d'un diclorohidrocarbur a partir d'una cetona

També s'empra com a material de partida per a la síntesi d'una àmplia varietat de compostos de fòsfor inorgànics i orgànics utilitzats com a pesticides, productes químics de tractament d'aigües, retardants de flama, antioxidants fosfòrics, plastificants i estabilitzadors per a plàstics i elastòmers, oli lubricant i additius de pintura.[9]

Actualment també és important la reacció amb el fluorur de liti, , que permet la síntesi de l'hexafluorofosfat de liti, , un electròlit que s'empra en les bateries d'ió liti, que són recarregables i molt emprades en dispositius electrònics com ara el telèfons mòbils. La reacció de síntesi és:[9]

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Roscoe, Henry Enfield; Schorlemmer, Carl. The non-metallic elements. New ed., completely rev. by Sir H. E. Roscoe, assisted by Drs. H. G. Colman and A. Harden. 1901 (en anglès). D. Appleton, 1895. 
  2. Ferchl, Fritz; Süssenguth, Armin. A Pictorial History of Chemistry (en anglès). W. Heinemann, 1939. 
  3. 3,0 3,1 Wiberg, Egon; Wiberg, Nils. Inorganic Chemistry (en anglès). Academic Press, 2001. ISBN 9780123526519. 
  4. Chambers, C.; Holliday, A. K.. Inorganic Chemistry: Butterworths Intermediate Chemistry (en anglès). Elsevier, 2016-06-22. ISBN 9781483182827. 
  5. Gibson, Charles S. Essential Principles of Organic Chemistry (en anglès). Cambridge University Press, 2016-04-15. ISBN 9781316603864. 
  6. Pubchem. «PHOSPHORUS PENTACHLORIDE» (en anglès). [Consulta: 11 octubre 2017].
  7. «Synthesis of phosphorus pentachloride» (en anglès). PrepChem.com, 22-08-2015.
  8. House, J. E.; House, Kathleen A. Descriptive Inorganic Chemistry (en anglès). Academic Press, 2015-09-10. ISBN 9780128029794. 
  9. 9,0 9,1 «phosphorus pentachloride: chemical product info at CHEMINDUSTRY.RU». [Consulta: 12 octubre 2017].