Vés al contingut

Pentahidroborita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPentahidroborita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaB₂O(OH)₆·2H₂O
Epònimcinc, hidro- i bor Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, Turjinsk, Krasnoturjinsk, óblast de Sverdlovsk, Rússia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.6.BB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vc/C. – Unklassifiziert Modifica el valor a Wikidata
Dana26.2.1.1
Heys9.3.15
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Colorincolor
Duresa (Mohs)2,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,531 nβ = 1,536 nγ = 1,544
Birefringènciaδ = 0,013
Dispersió òpticar < v moderada
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1961
SímbolPhb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pentahidroborita és un mineral de la classe dels borats. El "penta" de la pentahidroborita és més aviat un nom poc apropiat per a una espècie amb només 2 molècules d'aigua, degut al fet que les 6(OH) havien estat originalment confoses amb 3 aigües extra.

Característiques

[modifica]

La pentahidroborita és un borat de fórmula química CaB₂O(OH)₆·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de cristalls granulars anèdrics. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pentahidroborita pertany a «06.BB - Nesodiborats amb tetraedres dobles B₂O(OH)₆; 2(2T)» juntament amb la pinnoïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1961 al dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, a Turjinsk, Krasnoturjinsk (óblast de Sverdlovsk, Rússia). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Bolongo (Rússia), als dipòsits de Pobrdzhsky Potok i Peskanya (Sèrbia), a la mina Fuka (Japó) i a la mina Shijiangshan (Xina). Sol trobar-se associada a altres minerals com: andradita, grossulària, magnetita, szaibelyita, colemanita, howlita, ulexita o studenitsita.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Pentahydroborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juny 2016].
  2. «Pentahydroborite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 juny 2016].