Pentahidroborita
Pentahidroborita | |
---|---|
Fórmula química | CaB₂O(OH)₆·2H₂O |
Epònim | cinc, hidro- i bor |
Localitat tipus | dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, Turjinsk, Krasnoturjinsk, óblast de Sverdlovsk, Rússia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.BB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.BB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/C. – Unklassifiziert |
Dana | 26.2.1.1 |
Heys | 9.3.15 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Color | incolor |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,531 nβ = 1,536 nγ = 1,544 |
Birefringència | δ = 0,013 |
Dispersió òptica | r < v moderada |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1961 |
Símbol | Phb |
Referències | [1] |
La pentahidroborita és un mineral de la classe dels borats. El "penta" de la pentahidroborita és més aviat un nom poc apropiat per a una espècie amb només 2 molècules d'aigua, degut al fet que les 6(OH) havien estat originalment confoses amb 3 aigües extra.
Característiques
[modifica]La pentahidroborita és un borat de fórmula química CaB₂O(OH)₆·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de cristalls granulars anèdrics. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pentahidroborita pertany a «06.BB - Nesodiborats amb tetraedres dobles B₂O(OH)₆; 2(2T)» juntament amb la pinnoïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1961 al dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, a Turjinsk, Krasnoturjinsk (óblast de Sverdlovsk, Rússia). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Bolongo (Rússia), als dipòsits de Pobrdzhsky Potok i Peskanya (Sèrbia), a la mina Fuka (Japó) i a la mina Shijiangshan (Xina). Sol trobar-se associada a altres minerals com: andradita, grossulària, magnetita, szaibelyita, colemanita, howlita, ulexita o studenitsita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Pentahydroborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juny 2016].
- ↑ «Pentahydroborite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 juny 2016].