Penya-segats de Vixía de Herbeira
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cariño (província de la Corunya) i Cedeira (província de la Corunya) | |||
| ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 621 m | |||
.JPG)
Els penya-segats de Vixía de Herbeira o, més comunament, penya-segats d'Herbeira, són els penya-segats amb major cota sobre el nivell de mar de l'Europa continental, amb 613 metres d'altura sobre el nivell del mar, i les cambres de més altura d'Europa (si incloem les illes), després dels d'Hornelen (860 m), cap Enniberg (754 m) i Croaghaun (668 m).[1] Uns altres d'alçada semblant són Preikestolen (604 m), Slieve League (601 m) i Cap Girão (580 m).
Situació
[modifica]Són a la serra de la Capelada, entre el municipi de Cariño i el de Cedeira, a Galícia.[2] La carretera DP-2205 uneix Cariño amb Cedeira i el llogaret i santuari de San Andrés de Teixido voreja aquests penya-segats en el seu tram de major altitud. Molt a prop és el cap Ortegal, on es localitzen les roques més antigues de la península Ibèrica i les quartes del món.[3] En aquesta zona hi ha petites explotacions mineres, ja abandonades, de les quals s'extreia níquel al segle segle xix i principis del xx. En una d'aquestes pedreres es va descobrir el 1849 la zaratita, un dels pocs minerals descoberts a l'estat espanyol.[4]
La vegetació n'és predominantment de matoll o muntanya baixa a causa de l'altitud i exposició als forts vents procedents de l'oceà, amb abundància de brucs i gatoses, així com extenses prades on pasta ramat boví i cavallí en règim de semillibertat.
Garita d'Herbeira
[modifica]Al punt més elevat i just a la vora del penya-segat s'aixeca la garita d'Herbeira. És una antiga construcció de pedra amb sostre en arc d'uns 15 m², aixecada originàriament al segle xviii. L'actual construcció data de 1805 i formava part d'una sèrie de llocs de vigilància marítima al llarg de tota la costa.[5] L'any 2003 la garita i el seu entorn van ser objecte de treballs de restauració.
Estan inclosos en el LIC, Costa àrtabra i a la Xarxa Natura 2000, dins de la directiva d'hàbitats.[6][7]
-
Penya-segats a Europa (gràfic) -
Foto nocturna de la garita d'Herbeira
Referències
[modifica]- ↑ Mirador de Vixía de Herbeira[1]. Fotopanorama. Consultat el 21 de juliol de 2011.
- ↑ «Acantilado de Herbeira». Arxivat de l'original el 2019-04-18. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ «Las rocas del cabo Ortegal son las más antiguas de la Península». La Voz de Galicia, 27-07-2006. Arxivat de l'original el 17 de juny de 2018. [Consulta: 6 abril 2013].
- ↑ «La zaratita de Cabo Ortegal (A Coruña): historia de su descubrimiento y caracterización actual». . DOI: 10.3989/egeol.41353.275.
- ↑ «Vixía Herbeira y la Garita». [Consulta: 15 agost 2015].
- ↑ «ES1110002». Costa artabra. [Consulta: 15 agost 2015].
- ↑ «Costa artabra». [Consulta: 15 agost 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Penya-segats d'Herbeira Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine..