Pere Ausió i Rovira
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1886  Vic (Osona) | ||
| Mort | 1970 (83/84 anys) Manresa (Bages) | ||
 Regidor de l'Ajuntament de Manresa | |||
| 1939 – 1943 | |||
| Dades personals | |||
| Ideologia | Tradicionalisme | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, escriptor | ||
| Partit | Comunió Tradicionalista Falange Española Tradicionalista y de las JONS | ||
| Membre de | Joventut Carlista Manresana | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Pilar Puiggrós Playà | ||
| Fills | Francesc Ausió Puiggrós | ||
| Pares | Francesc Ausió i Serratosa i Carme Rovira | ||
Pere Ausió i Rovira (Vic, ca. 1886 - Manresa, 1970) fou un escriptor, periodista i polític català.
Era fill del vigatà Francesc Ausió i Serratosa (1856-1915), combatent a la tercera guerra carlina,[1] i de Carme Rovira.[2] De professió escrivent, va viure a Manresa,[3] on fou redactor del setmanari L'Amic del Poble, portaveu de la Joventut Carlista de la ciutat, i des de l'any 1921 del setmanari tradicionalista Seny, del qual el 1934 en va esdevindre director. També va ser corresponsal literari del diari El Correo Catalán.[4]
El 17 d'octubre de 1915 es casà a l'església parroquial de Nostra Senyora de la Pietat de Vic amb Pilar Puiggrós i Playà[5] amb qui tingué un fill 2 anys després, el 13 de novembre de 1917, Francesc Ausió Puiggrós.[6]
Després de la Guerra Civil espanyola va donar suport al règim de Franco. Del 1939 al 1943 fou regidor a l'Ajuntament de Manresa[7] i va ser sotsdirector de la Junta del Museu de Manresa.[8]
Col·laborà en nombroses publicacions manresanes, entre elles, la revista il·lustrada Jorba,[9] el setmanari Ciudad (fundat l'any 1940), del qual va ser secretari de redacció,[10] Juventud mariana, i Lingua Club, on va escriure articles de la història de Manresa com Nuestra fiesta de reyes (1949) i Manresa y sus tradicionales "Enramades" (1951). El 1964 va publicar una recopilació de biografies publicades anteriorment per ell mateix a la premsa, titulada Biográfica manresana.[11]
L'any 1960 va obtindre a Manresa el primer premi periodístic de la festa de Sant Francesc de Sales.[12] Va morir al setembre del 1970 i fou enterrat al cementiri de Manresa, al pati de San Fructuós C, 102, 1er pis. Fou germà del fotògraf[13] Miquel Ausió i Rovira (1897-1970).[2]
Obres
[modifica]- Nuestro paso por la ciudad de los muertos. Memoria Arxivat 2021-11-28 a Wayback Machine. (1942)
- Excursión colectiva a las Guillerías y Llano de Vich : organizada por la dependencia mercantil de "Industrias y Almacenes Jorba, S.A." de Manresa (1945)
- Verdaguer, anècdotes i poesia mística (1945)
- El Orfeó Vigatá a través de los tiempos (1947)
- Biográfica manresana (1964)
Referències
[modifica]- ↑ «En Francesc Ausió i Serratosa». L'Amic del Poble, 02-10-1915, pàg. 3.
- ↑ 2,0 2,1 «Certificat de defunció de Miquel Ausió Rovira». Registre Civil de Manresa, 164, 07-11-1970, pàg. 402.
- ↑ «Pedro Ausió Rovira». Padrón general de vecinos (Manresa), imatge 1934. FamilySearch, 1920.
- ↑ «Seny». El Siglo Futuro, 22-04-1935, pàg. 61.
- ↑ L'Amic del Poble, 304, 16-10-1915, pàg. 3 [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ L'Amic del Poble, 413, 17-11-1917, pàg. 3 [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Regidors Ajuntament de Manresa 1939 - 1959». memoria.cat.
- ↑ Serra Armengol, Maria de Lluc «Els museus catalans en els primers anys del franquisme (tesi doctoral)». Universitat de Girona, 2014, pàg. 303.
- ↑ «La virtud del trabajo». Revista Ilustrada Jorba [Manresa], 210, 3-1927, pàg. 134-135.
- ↑ Anuario de la Prensa Española. Dirección General de Prensa, 1961, p. 199.
- ↑ «Ausió Rovira, Pere». Fons de la UAB.
- ↑ «Los premios de la festividad de San Francisco de Sales». La Vanguardia Española, 05-02-1960, pàg. 22.
- ↑ «L'Arxiu Gamisans ingressa a l'Arxiu Comarcal». Dovella, 94, 2007, pàg. 48.