Vés al contingut

Pere Ayguadé i Ayguadé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Ayguadé i Ayguadé
Biografia
Naixement14 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
20 abril 1989 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Lleida

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 20 abril 1989 (renúncia)

Circumscripció electoral: Lleida

Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Lleida

Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
ResidènciaBalaguer
Lleida Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, agricultor, ramader, veterinari, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1979–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Pere Ayguadé i Ayguadé (Vilanova de Bellpuig, 14 de maig del 1950) és un ramader, veterinari i polític català.

Biografia

[modifica]

Passà la seva joventut a Balaguer i es llicencià en veterinària i direcció d'empreses a la Universitat de Saragossa. Ha estat membre del consell nacional d'Unió de Pagesos de 1978 a 1980 i de la junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Balaguer. També és membre de la UGT.[1]

Inicialment milità al Partit dels Socialistes de Catalunya, del que en fou responsable a les Terres de Lleida durant els anys 1980 i fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988. Durant aquest període fou president de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya.

Des del 1989, però, va abandonar el partit degut a diferències amb Raimon Obiols a causa de l'embassament de Rialb[2] i passà al Grup Mixt. L'abril del 2009 va mantenir contactes amb Francesc Homs i Molist per aproximar-se al projecte Casa Gran del Catalanisme impulsat per Artur Mas.[3]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]