Francesc Homs i Molist
|
No s'ha de confondre amb Francesc Homs i Ferret. |
.svg&lang=ca){kind=small}
Francesc Homs i Molist (Vic, 5 de setembre de 1969) és un advocat i polític català. Ha sigut diputat al Parlament de Catalunya, conseller de la Generalitat i diputat al Congrés dels Diputats. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Casat i pare de dues filles.[1] És germà de Mercè Homs i Molist, regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona fins al 2015.[2]
Biografia política
[modifica]Va ser militant de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i membre de la junta de govern i del claustre de la UAB. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1993, en fou membre de l'Executiva Nacional. També va ser membre del consell executiu nacional de CiU. Va ser coordinador del programa electoral de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2010 i ponent de l'Estatut del 2006. Entre el 2000 i el 2003 fou director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i membre de la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2003, 2006 i 2010.[3]
El 29 de desembre de 2010 fou nomenat secretari general de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, fins que el 27 de desembre del 2012, el president Artur Mas el nomenà conseller de Presidència.
Ha publicat dos llibres: Catalunya a judici (Ara Llibres, 2008) i Dret a decidir. Estació concert (Editorial Base, 2010). Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol.
El 22 de juny de 2015 renuncià a les funcions de portaveu del Govern de la Generalitat. El 16 de novembre del mateix any va ser destituït com a conseller del Govern català,[4] per a encapçalar la candidatura de Democràcia i Llibertat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats a les eleccions generals espanyoles del 20 de desembre de 2015 i 2016, en les que va assolir l'acta de diputat.[5]
El 29 de març del 2017 fou el primer polític privat d'exercir les seves funcions d'electe a conseqüència del procés català, condemnat pel Tribunal Suprem a una pena d'inhabilitació durant un any i un mes i a pagar una multa de 30.000 euros, per haver organitzat la consulta del 9-N. La sentència va arribar nou dies després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnés també a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pels mateixos fets.[6] Actualment està processat pel Tribunal de Cuentas pels mateixos fets.
Des del 2018 pertany a la Comissió Jurídica Assessora, que està integrada per quinze juristes de reconegut prestigi, nomenats pel Govern per un període de sis anys.[7]
Obres
[modifica]- Catalunya a Judici (Ara Llibres, 2008) ISBN 9788492406616
- Dret a decidir. Estació concert (Editorial Base, 2010)[8]
Referències
[modifica]- ↑ AMELA, Víctor, Entrevista a Francesc Homs, La Vanguardia, 9/12/2015, p.29
- ↑ La germana de Francesc Homs
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 160
- ↑ «[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6998/1457029.pdf DECRET 245/2015, de 14 de novembre, de cessament del senyor Francesc Homs i Molist com a conseller de la Presidència.]». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6.998, 14-11-2015.[Enllaç no actiu]
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Sánchez Ugart, D. «El Suprem inhabilita Homs i complica el recurs de Mas». Ara.cat, 22-03-2017.
- ↑ «Sr. Francesc Homs i Molist». [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «‘Dret a decidir. Estació concert’, el nou llibre de Francesc Homs». El 9 nou.
Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa oficial del conseller Francesc Homs a la web de la Generalitat de Catalunya Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine..
| Barcelona | Carme Chacón Piqueras · Carles Campuzano i Canadès · Joan Capdevila i Esteve · Ester Capella i Farré · Lourdes Ciuró i Buldó · Xavier Domènech i Sampere · Marcelo Expósito Prieto · Elena Faba de la Encarnación · Jorge Fernández Díaz · Jorge Moragas Sánchez · María del Mar García Puig · Joan Carles Girauta i Vidal · Lídia Guinart Moreno · Francesc Homs i Molist · Lucía Martín González · Joan Mena i Arca · Dolors Montserrat i Montserrat · Míriam Nogueras i Camero · Mercè Perea Conillas · Germán Rodríguez Sánchez · Antonio Roldán Monés · Gabriel Rufián Romero · Alicia Sánchez-Camacho Pérez · Marta Sibina i Camps · Ana María Surra Spadea · Joan Tardà i Coma · Josep Vendrell Gardeñes · Aina Vidal Sáez · Raimundo Viejo Viñas · José Manuel Villegas Pérez · José Zaragoza i Alonso |  |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
.svg){kind=small}
| Barcelona | Meritxell Batet i Lamaña · Carles Campuzano i Canadès · Joan Capdevila i Esteve · Ester Capella i Farré · Lourdes Ciuró i Buldó · Manuel Cruz Rodríguez · Xavier Domènech i Sampere · Marcelo Expósito Prieto · Elena Faba de la Encarnación · Sònia Farré Fidalgo · Jorge Fernández Díaz · María del Mar García Puig · Joan Carles Girauta i Vidal · Lídia Guinart Moreno · Francesc Homs i Molist · Lucía Martín González · Joan Mena i Arca · Dolors Montserrat i Montserrat · Jorge Moragas Sánchez · Míriam Nogueras i Camero · Mercè Perea Conillas · Antonio Roldán Monés · Gabriel Rufián Romero · Alicia Sánchez-Camacho Pérez · Ana María Surra Spadea · Joan Tardà i Coma · Josep Vendrell Gardeñes · Aina Vidal Sáez · Raimundo Viejo Viñas · José Manuel Villegas Pérez · José Zaragoza i Alonso | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
 | ||
De 1980 a 1984 es va anomenar Conseller adjunt a la Presidència. En algunes legislatures, les funcions de presidència van ser assumides pel President de la Generalitat o el Conseller Primer | ||
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | |
| Consellers | Francesc Homs (Presidència) • Joana Ortega / Meritxell Borràs (Governació i Relacions Institucionals) • Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Ramon Espadaler / Jordi Jané (Interior) • Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) / Jordi Ciuraneta (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) • Neus Munté (Benestar Social i Família) • Felip Puig (Empresa i Ocupació) • Germà Gordó (Justícia) |
| Portaveu | |
- Persones vives
- Polítics vigatans
- Diputats al Parlament de Catalunya per CDC
- Consellers dels governs d'Artur Mas
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats
- Associats al Partit Demòcrata Europeu Català
- Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Advocats de la Catalunya Central contemporanis
- Diputats al Congrés dels Diputats (XI Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XII Legislatura)
- Consellers de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1969
- Diputats de la novena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la vuitena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la setena legislatura del Parlament de Catalunya
- Advocats del segle XXI