Vés al contingut

Pere II de Mèdici

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere II de Mèdici

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Piero di Lorenzo de' Medici Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1472 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1503 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Gaeta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, ofegament Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Montecassino Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSignore Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMèdici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlfonsina Orsini (1487 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLlorenç II de Mèdici, Clarice de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
ParesLorenzo de Mèdici Modifica el valor a Wikidata  i Clarice Orsini Modifica el valor a Wikidata
GermansLucrècia de Mèdici
Maddalena di Lorenzo de' Medici
Julià de Mèdici
Lleó X
Contessina de' Medici Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 92358330 Modifica el valor a Wikidata

Pere II de MèdiciPiero de Médici (italià)—, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.[1]

Família

[modifica]

Va néixer el 1471 a la ciutat de Florència sent el segon fill de Llorenç de Mèdici el Magnífic i Clarice Orsini. Fou net per línia paterna de Pere I de Mèdici i Lucrezia Tornabuoni, i per línia materna de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. Fou germà, així mateix, de Lucrècia de Mèdici, Giovanni di Lorenzo de Mèdici (futur papa Lleó X) i Julià de Mèdici.

Es casà el març de 1488 amb Alfonsina Orsini, filla de Roberto Orsini i Caterina Sanseverino. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al poder

[modifica]

Fou educat per succeir el seu pare com a senyor de Florència, fet que va ocórrer l'abril de 1492, sota notables figures del moment com Angelo Poliziano. Al cap de poc de prendre el poder Carles VIII de França envaí el nord de la península italiana amb un gran exèrcit amb la intenció de reclamar el tron de Nàpols i donà suport a Lluís Sforza, el qual pretenia prendre el poder del ducat de Milà, en aquells moments sota el comandament del seu nebot Joan Galeàs Sforza. Pere II va intentar mantenir-se neutral davant la presència del rei francès establert a Toscana, però Carles VIII pretenia apoderar-se de la Toscana per assegurar-se així les línies de comunicació. Davant les envestides franceses la resistència florentina es desinflà i, per por al pillatge concedí al rei francès totes les prerrogatives demanades. El poble florentí, influenciat per Girolamo Savonarola, es revoltà contra el seu senyor i els Mèdici hagueren de fugir, restablint-se altre cop l'autèntica República de Florència.[2]

Els anys posteriors els passà allunyats de Florència, voltant per diferents estats italians. El 1503 morí ofegat al riu Garigliano durant la batalla homònima entre les tropes franceses i espanyoles pel domini del Regne de Nàpols.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Tomas, 2003, p. 7.
  2. MEDICI, Piero de’ Enciclopèdia Treccani

Fonts

[modifica]
  • Gilbert, Felix «Bernardo Rucellai and the Orti Oricellari: A Study on the Origin of Modern Political Thought». Journal of the Warburg and Courtauld Institutes. Warburg Institute, 12, 1949, pàg. 101–131. DOI: 10.2307/750259. JSTOR: 750259.
  • Tomas, Natalie R. The Medici Women: Gender and Power in Renaissance Florence. Aldershot: Ashgate, 2003. ISBN 0754607771. 

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Llorenç el Magnífic
Senyor de Florència

1492-1494
Succeït per:
Girolamo Savonarola
destitució dels Mèdici