Pere Milà i Camps

Pere Milà i Camps
	; Pere Milà cap al 1906
Biografia
Naixement	1874 ; Barcelona
Mort	22 febrer 1940 (65/66 anys); Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
	30 abril 1907 – 16 març 1916 ; ← Josep Agelet i Garrell – Daniel Riu i Periquet → ; Circumscripció electoral: districte electoral de Solsona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	empresari, advocat, jurista, polític
Partit	Lliga Regionalista ; Solidaritat Catalana
Família
Cònjuge	Roser Segimon i Artells
Parents	Josep Maria Milà i Camps, cosí germà; Josep Milà i Pi, oncle patern

Pere Milà i Camps (Barcelona, 25 de juny de 1873 ^[1]- 22 de febrer de 1940)^[2] fou un advocat, industrial i polític català, fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.

Era empresari de la plaça de braus La Monumental de Barcelona i organitzà la primera cursa de cotxes de Barcelona. Amb la seva esposa, Roser Segimon i Artells (que era vídua de Josep Guardiola i Grau) van encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí la construcció de la Casa Milà (La Pedrera). Fou elegit diputat per Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana i com a monàrquic independent a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.^{[cal citació]}

Pere Milà, va evolucionar de la Lliga als partits tradicionals fins a donar suport al dictador, Miguel Primo de Rivera, va publicar el 1931, sense signar, anònimament, el llibre Perogrullo, diputado constituyente on, al llarg de setanta-set planes, exposava les seves teories polítiques: supressió del sufragi universal, animadversió a l'Estatut d'Autonomia, elogi de la dictadura, crítiques a Francesc Cambó…^[2]

Durant la guerra civil la plaça de toros havia acollit, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit. Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental havia esdevingut un garatge i magatzem de ferralla, i se n'havien tret part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles. A més els Milà varen haver de fugir i el seu pis de la Pedrera va ser ocupat pel govern de la Generalitat de Catalunya.^[2]

Referències

↑ «Naixements 1873 registres.llibre 2 (núms.1601 al 3200) Núm. 3107». Arxiu Municipal de Barcelona, 1873. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 6 maig 2019].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià"^{[Enllaç no actiu]}, a "La Pedrera Educació".

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Milà i Camps

Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

[1] «Naixements 1873 registres.llibre 2 (núms.1601 al 3200) Núm. 3107». Arxiu Municipal de Barcelona, 1873. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 6 maig 2019].

[huertas-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià"^{[Enllaç no actiu]}, a "La Pedrera Educació".

[1]

[2]