Pere Planella i Reixach

Pere Planella i Reixach
Biografia
Naixement	28 abril 1948 (76 anys); Olot (Garrotxa)
Activitat
Ocupació	director de teatre

Pere Planella i Reixach (Olot, Garrotxa, 28 d'abril de 1948) és un director de teatre i professor d'interpretació català.^[1]

Biografia

Pere Planella és llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre. Va fer estudis amb diferents professionals del teatre i la interpretació com Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom. També va fer estudis al Centre Internacional CUIFERD de Nancy (França) i a diverses escoles de teatre a Nova York.^[1]

Ha impulsat o participat en moltes activitats relacionades amb el teatre a Catalunya. És membre fundador del Teatre Lliure, (1976) i també cofundador amb Guillem-Jordi Graells de la companyia teatral Zitzània Teatre, (1982).^[1]

Ha tingut una dilatada experiència professional com a professor d'interpretació. Ha estat professor de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, (1970-1972). Des del 1973 és professor d'interpretació a l'Institut del Teatre, adscrit al Departament de Tècniques d'Interpretació del qual va ser cap del 1996 al 1999. És representant per part de l'Institut del Teatre a la Comissió de la Unió Europea del programa informàtic CATS. Coordinador de l'enregistrament en vídeo del curs impartit per Coralina Colom i Salvador Oliva, El text: veu, dicció, i interpretació. També és col·laborador habitual de la Universidad de Bellas Artes de Bilbao, on imparteix anualment un curs d'interpretació.^[1]

L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Desmemòries d'un director d'escena.^[2]

Tallers

Ha realitzat diversos tallers a l'Institut del Teatre:

L'Orestiada, d'Èsquil
El extraño jinete, de Michel de Ghelderode
Lisístrata d'Aristòfanes
El bon doctor, de Neil Simon
La malaltia de la joventut, de Ferdinand Bruckner
Faust, de Goethe
La Txekehoviana, d'Anton Txékhov
El joc de l'amor i de l'atzar, de Pierre de Marivaux
Nits de reis, de William Shakespeare
Les troianes, versió de Jean-Paul Sartre
El conte d'hivern, William Shakespeare
Les mosques, de Jean-Paul Sartre
El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht
Treballs d'amor perduts, de William Shakespeare
La tràgica història de Miquel Kolhas, de Josep Palau i Fabre
Misantrop, el musical, de Molière / Joan Oliver / Mariona Vila
Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare
Els jocs florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol
Mesura per mesura, de William Shakespeare
Shakespeare per a executius, d'Israel Solà i Pere Planella
Neu negra
El somriure del guanyador

Teatre

Posades en escena

Des dels seus inicis, l'any 1968, amb la direcció d'una obra amateur al Centre Catòlic d'Olot ha dirigit una cinquatena d'obres de teatre sobretot amb les companyies Teatre Lliure i Zitzània Teatre.

2019: Afanys d'amor perduts, de William Shakespeare. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
2013: Onze.Nou.CATorze-1714, de Víctor Alexandre, Roger Cònsul i Pere Planella. Producció: Zitzània Teatre
2010: Santi's RIP, de Mercè Sàrrias, Roger Cònsul, Santi Ibàñez i Pere Planella. Producció: Eteri, producció i gestió i Zitzània Teatre.
2009: 32 Vidres, de Teresa Colom. Producció: Zitzània Teatre.
2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, el musical, de Víctor Alexandre amb música de Toni Xuclà i lletres de les cançons de Joan Vilamala. Producció: Zitzània Teatre.
2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre.
2008: Míting, de M. Angelet, R. Cònsul, P. Planella. Producció: Zitzània Teatre.
2007: Èric i l'Èxercit del Fénix, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre. Sobre el cas d'Èric Bertran.^[3]
2005: Nabí, de Josep Carner. Producció: Central de Biblioteques / Fundació la Caixa.
2004: Por los pelos, de Paul Portner. Traducció: Nacho Artime. Producció: Kampingags.
2003: Nits a Basora, de Carles Batlle. Producció: Institut de Cultura d'Olot i Comissió del Centenari de Marian Vayreda.
2003: El segle de les dones, de Marta Pessarrodona. Producció: Institut Català de la Dona.
2001/2002: Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània teatre i Teatre de Calaix.
2001/2002: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Coproducció Zitzània teatre i La Tentación Producciones. Versió en castellà i euskera.
1999/2000: Això guixa, de Joan Oliver. Dramatúrgia: Ignasi Riera, Marta Pessarrodona. Producció: Zitzània teatre i Grec'99.
1999/2000: El maniquí, de Mercè Rodoreda. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
1999/2000: El pare, d'August Strindberg. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
1997: Les troianes, versió de Jean-Paul Sartre. Traducció: Manuel de Pedrolo. Producció: Teatro Leister Gaitan. Bogotà. Colòmbia.
1995: Mephisto, de Thomas Mann. Adaptació: Arianne Mouchkine. Producció: Artescena.
1994: Casem-nos una mica, de Stephen Sonheim. Traducció de Guillem-Jordi Graells. Producció: Anexa.
1994: El vals dels desconeguts, de Raimon Àvila. Producció: Institut del Teatre. Companyia de Postgraduats.
1993: Dansa d'agost, de Brian Friel. Traducció: Guillem-Jordi Graells Producció: Teatre Lliure.
1993: Viatge a la felicitat, de Franz-Xaver Kroetz. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Zitzània teatre.
1992: A lagarada, de Ramón Otero Pedrayo. Producció: Centro Dramático Galego.
1992: ¡Tierra!. Espectacle de Flamenc. Producció: Expo 92, Anexa i eL Lebrijano.
1991: Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Traducció: Ramon de España. Producció: Mercat de les Flors.
1990: Alesio, d'Ignacio Garcia May. Producció: Centro Dramático Nacional.
1989: La senyoreta Margarida, de Roberto. Traducció: Emili Teixidor. Producció: Companyia Angels Moll.
1988: Agur Eyre, agur, de Brian Friel. Traducció: Teresa Calo. Producció: Tanttaka Teatroa.
1988: Titànic92, de Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
1987: El 30 d'abril, de Joan Oliver. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
1987: Pels pèls , de Paul Portner. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Tres X Tres.
1986: Damunt l'herba, de Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
1985: Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Goethe, absent, de Peter Hacks. Traducció: Feliu Formosa.
1985: El bon doctor, de Neil Simon. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Companyia Posgraduats de l'Institut de Teatre.
1984: L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Coproducció de Zitzània Teatre, l'Ajuntament de Barcelona - Grec'84, Televisió de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
1983: Vapors, de Nell Dunm. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i El Globus - Centre Dramàtic del Vallès.
1982: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Versió castellana. Traducció: Guillem-Jordi Graells.Producció: Zitzània Teatre.
1982: Persecució i assassinat, de Jean Paul Marat. Representants del grup escènic de l'Hospici de Charenton sota la direcció del Sr. de Sade, de Peter Weiss. Traducció: Feliu Formosa.Coproducció de Zitzània Teatre i el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
1981: Mort accidental d'un anarquista, de Dàrio Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
1980: Hamlet, de William Shakespeare. Traducció: Terenci Moix. Producció: Teatre Itinerant Catalunya.
1979: La bella Helena, de Peter Hacks. Traducció: Joaquim Vilar i Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure.
1979: Abraham i Samuel, de Victor Haim. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure
1978: Hedda Gabler, de Henrik Ibsen. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
1977: La cacatúa verda, d'Arthur Schnitzler. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
1976: El bon samarità, de Joan Abellan. Codirecció amb Lluís Pasqual i Fabià Puigserver. Producció: Grec76.
1975: L'escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Traducció: Jordi Pujiula. Producció: Pere Planella.
1975: Lux in Tenebris, de Bertolt Brecht. Producció: O Seiva Troupe. (Oporto-Portugal).
1974: Escorial, de Michel de Ghelderode. Direcció i producció: Pere Planella. Text censurat. Representacions clandestines.
1973: Los cantos de Maldoror, del Comte de Lautréamont. Direcció i producció: Pere Planella.
1972: Duplopia, creació col·lectiva. Codirecció amb Lluís Pasqual i Iago Pericot. Producció: Institut del Teatre.
1970: Èdip Rei, de Sòfocles. Traducció: Carles Riba. Producció: Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
1970: El procés d'un bruixot, de Nolasc del Molar.
1969: Antigona, de Sòfocles i J.M. Muñoz Pujol.
1968: Bertold Brecht 68, muntatge de poemes de Bertolt Brecht. Producció Cercle Catòlic d'Olot.

Producció

Com a membre de Zitzània Teatre ha produït els següents muntatges:

1989: Gran imprecació davant la muralla de la ciutat, de Tankred Dorst. Traducció: Feliu Formosa.
1991: Negroni de ginebra, de Maria Antònia Oliver.
1994: Enemic de classe, de Nigel Williams. Versió: Guillem-Jordi Graells.
1995: A l'est de qualsevol lloc, d'Edward Thomas.Versió: Guillem-Jordi Graells.
1997: Hola Brecht. Textos de Bertolt Brecht. Traducció: Feliu Formosa.
1998: Salvats, d'Edward Bond. Traducció: Guillem-Jordi Graells.

Televisió

Qui?, sèrie de televisió de 13 capítols produïda per Televisió de Catalunya.^[1]

Guardons^[1]

Nacional de Teatro (Teatre Lliure)
Premi Adrià Gual
Premi Nacional de Direcció
Premi de la Crítica
Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, 1994
Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya
Premi de l'Asociación de Directores de Escena

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Pere Planella i Reixach». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 67. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
↑ Planella lleva a escena la "increíble" historia de Èric Bertran a El País, per Yaiza García Barcelona, 13/4/2007 (castellà)

[gec-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Pere Planella i Reixach». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Beca2020-2] «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 67. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].

[3] Planella lleva a escena la "increíble" historia de Èric Bertran a El País, per Yaiza García Barcelona, 13/4/2007 (castellà)

[1]

[2]

[3]