Pere Puigbert Esponellà
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1983  (40/41 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, director de fotografia |
| |
Pere Puigbert i Esponellà (Ventalló, Alt Empordà, 1983) és un realitzador i editor audiovisual català.
Ha dirigit diversos films, ha treballat en l'àmbit de la televisió, així com en l'edició de documentals, entre d'altres del llargmetratge Entre Maestros [1]-. És professor a l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de la Universitat de Girona.
Entre les seves obres destaca la pel·lícula El vent que ens mou, premiada com a millor documental DOC.españa a la 66a SEMINCI de Valladolid,[2] i al 25è Festival DocsBarcelona amb el Premi Latitud.[3] La pel·lícula és una experiència sensorial a la terra del vent, a l'Empordà, que revela l’ànima d’una cultura que traspassa fronteres i generacions amb la força universal de la naturalesa.
Molts dels seus altres treballs han estat també estrenats en televisió i seleccionats i premiats en diversos festivals, així com formant part de programacions en diversos museus.[4]
Filmografia
[modifica]- 2021: El vent que ens mou: pel·lícula documental guanyadora del premi DOC.España, a la Semana Internacional de Cine de Valladolid (SEMINCI). El film s'endinsa a la regió de l'Empordà, i amb una mirada poètica ens mostra el dia a dia d'unes persones que habiten aquest territori ventós al nord de Catalunya. Una dona gran i el seu besnet, un pastor que passa bona part del temps acompanyant el seu ramat d'ovelles i una noia que es dedica al cultiu de la poma, tots aquests personatges es troben en diferents moments de la vida, però transiten una realitat quotidiana compartida, que fa visible un patrimoni cultural que batega i es preserva a través del llegat entre generacions familiars.[5][6][7]
- 2019 FLUVIUS: projecte audiovisual que capta el fluir d'un riu en el seu fluir fins al mar. L'obra consta d'un film, així com d'una instal·lació expositiva. El nom Fluvià prové de la paraula llatina Fluvius, que significa "fluir".
- 2016 Phantasma: poema audiovisual que experimenta amb la tècnica d'enregistrament sonor binaural.
- 2014 Anima Naturae: projecte audiovisual i museístic guanyador d'una beca Agita 2012. L'exposició recorre des de l'estiu de 2015 els museus de la demarcació de Girona. Guanyador del Premi G! a la categoria de comunicació audiovisual atorgat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona.[8]
- 2012 Després de la pluja: curtmetratge poètic, guanyadora del premi Nanook al millor curtmetratge català al festival internacional de documental Curt.doc 2013.[9]
- 2009 Tomàs Mallol: curtmetratge dedicat al cineasta Tomàs Mallol, guanyador del Festival Internacional de Cine de Girona 2009.[10]
- 2008 Fades: migmetratge documental, emès al programa del Canal 33 Taller.doc[11] i seleccionat al festival de documentals Documentamadrid 2008.[12]
- 2007 Cançó del temps: curtmetratge seleccionat i finalista al Festival Internacional de Cine Amateur UNICA, celebrat a Eslovàquia (Liptovsky Mikulas).[13][14]
- 2006 Cançó del temps i Una tarda més: durant aquest període dirigeix aquests dos curtmetratges, emesos al programa Taller.doc de Televisió de Catalunya [15] i al cicle de cinema Pantalla Oberta, organitzat pel Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol de Girona.
- 2005 Intimitat Compartida: direcció del curtmetratge i projecte final de carrera, guanyador del premi Tomàs Mallol al festival internacional de cinema Festicurts 2005.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Un documental sobre lo que pasa si intentas innovar en clase (VÍDEO)» (en castellà). Huffington Post, 06-02-2013. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «"El vent que ens mou" de Pere Puigbert premiat a Valladolid». Emporda, 01-11-2021. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «"El vent que ens mou" de Pere Puigbert premiat a DocsBarcelona». DocsBarcelona, 01-11-2021. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «"Anima Naturae" de Pere Puigbert al Museu de l'Empordà». Bonart, 01-07-2015. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «La Seminci premia con la Espiga de Plata a la catalana Neus Ballús y sus 'Sis dies corrents'» (en castellà). La Vanguardia, 30-10-2021. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Camps i Linnell, Jordi. «Pere Puigbert capta el batec de l'Empordà i de les persones que l'habiten». El Punt Avui, 28-11-2021. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Massaguer, Joan. ««L’Empordà és una font d’inspiració»». Empordà Info, 28-11-2021. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Bosch, Imma. «Mas: "No tenim recursos, però el nostre petroli és el paisatge"». El Punt Avui, 12-12-2014. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Franklin and Marshall tanca la seva sisena edició amb Remember me, My Ghost de l’irlandès Ross McDonell com a guanyador». Festival Curtdoc, 16-06-2013. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Chicano, Dani. «Un curt sobre Tomàs Mallol s'imposa en la secció Girona Ficció del festival de cinema». El Punt Avui, 08-12-2009. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «"Taller.doc" emet el documental "Fades"». CCMA, 22-11-2007. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Hadas / Fades» (en castellà). Documenta Madrid 08. Arxivat de l'original el 2022-02-10. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Planelles, Manuel «Un corto que combina sainete y 'thriller' se impone en Córdoba» (en castellà). El País, 14-10-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Rodríguez, Ana. «El gironí Pere Puigbert representa Espanya amb el curt«Cançó del temps»». Diari de Girona, 08-06-2007. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ 15,0 15,1 «Nous documentals, a "Taller.doc"». CCMA, 26-10-2006. [Consulta: 10 febrer 2022].