Vés al contingut

Pere Roger de Mirapeis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Roger de Mirapeis
Biografia
Naixement1194 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteCroada Albigesa
Massacre d'Avinhonet
Setge de Montsegur Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSenyor Modifica el valor a Wikidata
ParentsRamon de Perella Modifica el valor a Wikidata

Pere Roger de Mirapeis o Pere Roger de Miralpeix,[1] (en occità Pèire Rotger de Mirapeis[2] o Pèire Rogièr de Mirapeis) fill de Pere Roger de Mirapeis el vell (mort el 1209), fou senyor de Mirapeis, vassall del comtat de Foix i cavaller faïdit d'una família consagrada al catarisme.[3]

Biografia

[modifica]

Se li coneix un fill, Esquieu,[4] nascut a Montségur de la seva esposa Filipa, la filla gran de Ramon de Perella, senyor de Montségur.[3] Va ser el cap militar i cosenyor del castell de Montsegur durant el setge a la fortificació, a finals de la Croada Albigesa.[5][6][7][8]

Fou desposseït de les seves terres arran del Tractat de Meaux, que foren atorgades al mariscal i lloctinent de Simó de Montfort Guy de Lévis el 1229;[9] a partir d'aquest moment, és nomenat per la historiografia com un dels cavallers faïdits més actius.[3] EL 1234 es va instal·lar al castell de Montségur;[2] guerrer experimentat, va remodelar l'estructura defensiva de la fortalesa i va organitzar la guarnició amb cavallers faidits i una cinquantena de soldats.[10] El 28 de maig de 1242, al cap d'altres cavallers i sergents del castell alertats pel senescal de Ramon VII de Tolosa, Ramon d'Alfaro,[11] d'una pernocta a Avinyonet d'un grup d'inquisidors presidits pel dominic Guillem Arnaut, van sortir de la fortalesa, van viatjar a la vila i els van assassinar mentre dormien,[nota 1][12][6][13][14] dins el context d'un intent de provocar una revolta de la població occitana contra l'ocupació de tropes franceses.[15] Com a conseqüència, va tenir lloc a Besiers un gran concili catòlic on es va decidir destruir el castell,[14] l'armada reial francesa reunida a la ciutat fortificada de Carcassona es va mobilitzar cap a Montsegur.[8] El juny de 1243 els croats van assetjar el castell, del que era el comandant de la guarnició;[2][16] després gairebé deu mesos, i sense rebre avituallament, el 2 de març de 1244 Pere Roger va iniciar la negociació de la capitulació amb el senescal del rei de França.[17] Va obtenir el perdó de culpes passades per tots els assetjats al castell que abjuressin del catarisme i compareguessin davant el tribunal de la Inquisició pontifícia o, en cas contrari, serien duts a la foguera; es van concedir quinze dies de treva.[8] Després de la foguera i la crema, el 16 de març de 1244, d'unes dues-centes persones procedents de la fortalesa,[3][6][7][18] gairebé no apareix en la documentació.

Nota

[modifica]
  1. ↑ Episodi anomenat per la historiografia com «Massacre d'Avinhonet»

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pere Roger de Mirapeis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Oldenbourg, 2002, p. 534.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Oldenbourg, 2002, p. 427.
  4. ↑ Roquebert, 2001, p. 363.
  5. ↑ Bauer, 2004, p. 200.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Mestre i Godes, 2002, p. 216.
  7. ↑ 7,0 7,1 Labal, 1988, p. 212.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Brenon, 1996, p. 18.
  9. ↑ Roquebert, 2004, p. 265,282.
  10. ↑ Vera, 2002, p. 22.
  11. ↑ Labal, 1988, p. 211.
  12. ↑ Perrin-Paviot, 1839, p. 409.
  13. ↑ Nelli, 1989, p. 58.
  14. ↑ 14,0 14,1 Adroer i Tasis, Català i Roca, p. 39.
  15. ↑ Labal, 1988, p. 210.
  16. ↑ Nelli, 1989, p. 59.
  17. ↑ Adroer i Tasis, Català i Roca, p. 40.
  18. ↑ Nelli, 1989, p. 60,61.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Roger_de_Mirapeis&oldid=31979272»