Permingeatita
 Permingeatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₃SbSe₄ |
| Epònim | François Permingeat |
| Localitat tipus | Předbořice, Regió de la Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.KA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.KA.10 |
| Dana | 3.2.2.3 |
| Heys | 5.1.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,63Å; c = 11,23Å; |
| Color | marró |
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Impureses comunes | As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-003 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Pmg |
| Referències | [1] |
La permingeatita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'estannita. Fou anomenada l'any 1971 per Zdeněk Johan, Paul Picot, Roland Pierrot i Milan Kravcek en honor de François Permingeat, un mineralogista francès de la Universitat Paul-Sabatier (Tolosa de Llenguadoc).[1]
Característiques
[modifica]La permingeatita és un sulfur de fórmula química Cu₃SbSe₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la permingeatita pertany a «02.KA.10: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S₄ tetraedre» juntament amb els següents minerals: enargita, petrukita, briartita, famatinita, luzonita, barquillita i fangita. Segons la classificació de Dana forma part de 3.2.2.3 (sulfosals).[1]
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a producte d'alteració hidrotermal.[2] Ha estat descrit només a la República Txeca (Bohèmia i Moràvia).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Permingeatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Permingeatite Mineral Data, (en anglès) Webmineral
Bibliografia
[modifica]
- Johan, Z., P. Picot, R. Pierrot, and M. Kvaček (1971) La permingeatite Cu3SbSe4, un nouveau minéral du groupe de la luzonite. Bulletin de la Société française de Minéralogie: 94: 162–165 (in French).
- American Mineralogist (1972): 57: 1554 (abstract).
- Criddle, A.J. and C.J. Stanley, Eds. (1993) Quantitative data file for ore minerals, 3rd ed. Chapman & Hall, London: 429.
- Škácha, P., Buixaderas, E., Plášil, J., Sejkora, J., Goliáš, V., Vlček, V. (2014): Permingeatite, Cu3SbSe4, from Příbram (Czech republic): Description and Raman spectroscopy investigations of the luzonite-subgroup of minerals. Canadian Mineralogist, 52, 501-511.