Estannita
 Estannita | |
|---|---|
 Cristall de 2mm de la mina Fabulosa, Província de Larecaja, Departament de La Paz, Bolívia | |
| Fórmula química | Cu₂FeSnS₄ |
| Epònim | estany  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03a |
| Dana | 2.9.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | poques vegades en forma de cristalls pseudo-octaèdrics; també massiva o granular |
| Estructura cristal·lina | a = 5.4432 Å, c = 10.7299 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | tetragonal 4 2m |
| Color | gris acer, verd oliva sobre fractura fresca |
| Macles | macles de penetració a {102} |
| Exfoliació | indistinta {110} i {001} |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica, passa ràpidament a mat |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,3 a 4,5 |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Ag, Zn, Cd, In |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Stn |
| Referències | [1] |
L'estannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1797 a una mina de Cornualla, Anglaterra, i rep el seu nom del llatí stannum, (estany). Pertany i dona nom al grup estannita de minerals.[2] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. Alguns sinònims poc usats són: kassiterolamprita, volfsonita o bolivianita.
Característiques
[modifica]És un sulfur de coure, ferro i estany, amb fórmula Cu₂FeSnS₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Forma una sèrie de solució sòlida amb la kesterita (Cu₂ZnSnS₄), en la qual la substitució gradual del ferro per zinc va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: plata, zinc, cadmi, indi i germani. S'extreu a les mines com mena del metall d'estany.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix en filons hidrotermals en jaciments de minerals de l'estany, on es forma en una fase posterior i més freda que la cassiterita. També apareix, més rarament, en roques pegmatites. Es sol trobar associada a altres minerals com: calcopirita, esfalerita, tetraedrita, arsenopirita, pirita, cassiterita o wolframita.
Varietats
[modifica]Es coneix una varietat anomenada estannita zíncica, una varietat rica en zinc provinent de la mina snowflake, a la Colúmbia Britànica, Canadà.[4]
Grup de l'estannita
[modifica]El grup de l'estannita està format per 16 espècies minerals, totes elles sulfurs o selenurs de diversos metalls que cristal·litzen en el sistema cristal·lí tetragonal, així com pel subgrup kesterita. Tots aquests membres posseeixen una estructura que és gairebé idèntica a la de les espècies que pertanyen al grup de l'esfalerita. La fórmula general és A₂DEX₄ on A = Ag, Cu; D = Cu, Ce, Fe, Hg, Zn; E = As, Ge, In, Sb, Se, Sn i S; i X = S, Se.[2]
Les espècies que integren aquest grup, a més a més de l'estannita, són: briartita, černýita, famatinita, ferrokesterita, Ge-estannoidita, hocartita, kesterita (i el subgrup que duu el seu nom), kuramita, luzonita, permingeatita, petrukita, pirquitasita, sakuraiïta, velikita i zincobriartita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Stannite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
- ↑ «Kësterite-Stannite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
- ↑ «Zincian Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].