Vés al contingut

Philippe Carrese

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPhilippe Carrese
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Philippe Antoine Carrese Modifica el valor a Wikidata
6 abril 1956 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
4t districte (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, director de cinema, escriptor de literatura infantil, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi SNCF del polar 2001 per Le Bal des cagoles

IMDB: nm0141132 Allocine: 143556 TMDB.org: 1112382
Musicbrainz: e8c19b7f-a5df-465c-84e5-b5946e4d5a79 Modifica el valor a Wikidata

Philippe Carrese (Marsella, 6 d'abril de 1956 - 4t districte, 5 de maig de 2019) va ser un escriptor, guionista i artista francès. També va escriure articles a la premsa iv a ser realitzador i director de pel·lícules de llargmetratge, documentals i sèries de televisió.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1956 a Marsella d'una família d'immigrants napolitans, es va criar al barri de Lo Panier.[1][2]

Va estudiar als Maristes de Saint Joseph de la plaça Castelhana, continuà en una escola pública i el 1974 s'integrà a l'IDHEC (Institut des Hautes Études Cinématographiques), de Paris.[3]

Philippe Carrese porta una imatge crítica sobre la societat, que ell coneix, de Marsella i els seus barris del Nord,[4] dels que en fa fer documentals entre 1990 i 2005. Va dur a terme investigació històrica sobre la Primera i Segona Guerra Mundial per fer pel·lícules com Malaterra (2003), guanyadora del festival de ficció de TV Saint-Tropez en 2004, Liberata (2005) i L'Arche de Babel (2010).

Tenint el seu propi univers en el cinema, va decidir seguir la seva carrera reconvertint-se en la literatura. Es va especialitzar en escriure novel·la policíaca que donarà a conèixer en les editorials Fleuve noir i L'Écailler.. També publica llibres de literatura infantil i juvenil, publicats per éditions Syros.

Es basa en les seves experiències personals i del seu entorn per escriure les seves novel·les. Així els seus llibres inclouen anècdotes i historietes de Marsella. Alguns de les seves dinou narracions de suspens estan inspirades en fets reals que van tenir lloc a Marsella, en la dècada de 1990. Hi barreja humor negre, auto-burla i crítica del comportament insular.[5][6]

Obres

[modifica]

Naracions

[modifica]

Literatura infantil i juvenil

[modifica]

Sèrie Marseille, quartiers sud

[modifica]

Altres de literatura jovenil

[modifica]

Altres publicacions

[modifica]
  • Le Petit Lexique de ma-belle-Provence-que-j'aime, J. Faffitte, 1996 (en collaboration avec Jean-Pierre Cassely) ISBN 2-86276-304-7
  • Marseille, du noir dans le jaune, Autrement, 2001 ISBN 2-7467-0088-3

Il·lustracions

[modifica]

Filmografia

[modifica]

Telefilms

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]
  • Cassos

Referències

[modifica]
  1. Article de Philippe Carrese publicat a L'Humanité el 19 de juny de 1999:
    « Le Panier, pour moi, c'est surtout la montée des Accoules... Mon grand-père le Napolitain s'y est posé au début du siècle »
  2. Biografia de Philippe Carese a France Inter
  3. « À sa sortie, il travaille comme premier assistant réalisateur (1977-1983, puis réalisateur (publicité, documentaires, cinéma, animation, télévision). Il est aussi chef-opérateur (1990-1997) et compositeur de musique de films et de génériques (1979-1984 et 1991-1999) »
    Claude Mesplède, Dictionnaire des littératures policières, vol. 1, p374
  4. Interview de Carrese sur France Inter le 4 septembre 2011
  5. Entrevista a Carrese del 18 de desembre de 2005 a biblioblog.fr:
    « C’est Marseille qui m’a poussé à me lancer dans la littérature. Mon premier roman Trois jours d'engatse est parti d'un besoin de témoigner sur la réalité de cette ville complexe impossible à décrire en quelques lignes. Je cherchais un moyen pour raconter ma ville, le roman (en fait l'écriture) a été la forme la plus évidente, alors que mon premier métier est (et reste) la réalisation, c’est à dire raconter des histoires avec des images et des sons »
  6. «Marseille: l'incroyable buzz du coup de gueule de Philippe Carrese Article publicat a LaProvence.com el 31 de juliol de 2011». Arxivat de l'original el 2011-08-21. [Consulta: 7 juliol 2016].
  7. «Prouvènço aro n°186, p.6». Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 7 juliol 2016].

Enllaços externs

[modifica]