Vés al contingut

Philippe de la Hire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPhilippe de la Hire
Imatge
Gravat amb un retrat de data desconeguda. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Philippe de La Hire Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1640 Modifica el valor a Wikidata
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1718 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaParís Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Observatori de París (1682–1718) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, arquitecte, catedràtic, matemàtic, naturalista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1660 Modifica el valor a Wikidata - 1718 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1682–1718) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsHonoré Fabri Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
FillsGabriel Philippe de La Hire, Jean-Nicolas de La Hire Modifica el valor a Wikidata
PareLaurent de La Hyre Modifica el valor a Wikidata
ParentsEtienne de La Hyre, avi patern Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 97596939 Modifica el valor a Wikidata


Philippe de la Hire (francès: Philippe de La Hire) (París, 18 de març de 1640 - París, 21 d'abril de 1718) va ser un matemàtic i astrònom francès, del segle xvii.

Vida

[modifica]

Philippe de la Hire era el fill gran de Laurent de La Hyre,[1] pintor de la cort reial a París, estant des de molt jove interessat en el dibuix, la pintura i la perspectiva. El seu pare era un dels millors amics del matemàtic Girard Desargues,[2] qui va convèncer el jove d'anar a estudiar a Venècia.

De la Hire, després de la mort del seu pare el 1656, va romandre quatre anys a Venècia, de 1660 a 1664, aprenent pintura i geometria.[3] El seu interès per la geometria procedia del seu coneixement de la perspectiva, que havia obtingut en una família d'artistes plàstics, però aviat es va començar a interessar pels aspectes més abstractes de la geometria, particularment en les seccions còniques d'Apol·loni.

En retornar a París el 1664, va col·laborar amb el gravador i geómetra Abraham Brosse i pocs anys després va començar la publicació d'opuscles sobre geometria força influenciats per l'obra de Desargues.[4]

El 1670 es va casar amb Catherine le Sage, amb qui va tenir quatre fills, abans que ella morís el 1681.[2]

El 1678 fou nomenat astronome pensionnaire de l'Acadèmia de les Ciències de París, probablement a instàncies de Jean Picard.[2] El 1682 fou nomenat professor de matemàtiques al Collège Royal, càrrec que havia restat vacant des de la mort de Roberval.[5]

El 1687 ocupà el càrrec de professor de la Reial Acadèmia d'Arquitectura, substituint F. Blondel.[6]

Obra

[modifica]

La seva obra segueix, en general, els diferents temes dels que es va ocupar al llarg de la seva vida: primer geometria, després astronomia i, finalment, arquitectura:

Geometria

[modifica]
  • 1672 Observations sur les points d'attouchement de trois lignes droites qui touchent la section d'un cone, que va ser la seva primera publicació, feta en llatí, però que posteriorment es va publicar en francès.[7]
  • 1673 Nouvelle méthode en géomeétrie pour les sections des superficies coniques et cylindriques
  • 1679 Nouveaux élémens des sections coniques, les lieux géométriques, la construction ou effection des équations
  • 1685 Sectiones conica in novem libros distributae

Astronomia

[modifica]
  • 1682 La gnomonique
  • 1687 Tabularum astronomicarum
  • 1689 L'école des aprenteurs
  • 1702 Tabulae astronomicae

Arquitectura

[modifica]
  • 1695 Traité de mécanique, que conté els primers estudis matemàticament rigorosos sobre la construcció d'arcs de pedra.[8]
  • 1712 Sur la construction des voûtes dans les edifices[9]

També va escriure un tractat d'estereotomia que no va arribar a ser publicat però del que se'n conserva el manuscrit. Al Procés verbaux de l'Acadèmie royale d'architecture es van publicar nombroses referències a les seves classes d'arquitectura.[10]

Referències

[modifica]
  1. Tot i que el seu pare signava els seus quadres amb y grega i, així és conegut en Història de l'art, el fill escrivia el seu cognom amb i llatina.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sturdy, 2007, p. 513.
  3. Taton, 1953, p. 94.
  4. Sturdy, 2007, p. 514.
  5. Huerta Fernández i Hernando de la Cuerda, 1998, p. 234.
  6. Huerta Fernández i Hernando de la Cuerda, 1998, p. 234-235.
  7. Taton, 1953, p. 98.
  8. Kurrer, 2008, p. 201.
  9. Huerta Fernández, 1996, p. 19.
  10. Huerta Fernández i Hernando de la Cuerda, 1998, p. 235.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Philippe de la Hire» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Taton, René. «La Hire, Philippe De» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 juliol 2014].
  • Westfall, Richard S. «La Hire, Philippe de» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 20 octubre 2024].