Vés al contingut

Flamencs (animal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Phoenicopteridae)
Infotaula d'ésser viuFlamencs
Phoenicopterus Modifica el valor a Wikidata

flamenc rosat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePhoenicopteriformes
FamíliaPhoenicopteridae
GènerePhoenicopterus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Espècies
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells neognats que pertanyen a l'ordre dels ciconiformes,[1] família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i l'ordre dels fenicopteriformes (Phoenicopteriformes). Es distingeixen sis espècies, quatre del Nou Món i dues del Vell.[2][3]Es troben a tots els continents, a excepció d'Oceania

Morfologia

[modifica]
Esquelet de flamenc mostrant l'especialitzat bec

Són aus molt esveltes, d'entre 80 cm i 1,40 m de llarg, amb potes i colol molt llargs.[4] Tenen el crani de setze a vint vèrtebres cervicals i peus anisodàctils.[5]El bec és molt característic i perfectament adaptat per furgar al fang. La mandíbula superior és més petita que la inferior que és l'única mòbil. El bec té una pronunciada curvatura cap avall i està dotat d'unes laminetes internes per retenir les substàncies alimentàries per filtrar el llim.[6] Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt petit.

Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc europeu (Phoenicopterus roseus), fins al color salmó del flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber)

Alimentació

[modifica]
Mostra de l'habit d'alimentació per filtratge del Phoenicopterus roseus a la Riserva naturale della Foce dell'Isonzo (Friül - Venècia Júlia-Itàlia)

Els flamencs s'alimenten en zones d'aigües salobres, mitjançant filtració, d'algues verdiblaves (cianobacteris), mol·luscs i crustacis, principalment del gènere Artèmia, que filtren del fang i l'aigua a través d'estructures peludes als becs. Aquestes són les úniques aus que filtren el menjar, segons el mateix mètode que utilitzen les balenes.[6] Per a aquest objectiu, els flamencs submergeixen el bec a l'aigua al revés i es porten petites plantes i petits animals filtrant l'aliment amb l'aigua i utilitzant unes petites tires (lamel·les) i utilitzant la llengua aspra com a pistó.[7] S'alimenten en llacs poc profunds, de vegades en grups de fins a un milió de membres.

El color rosat o vermellós dels flamencs prové de les proteïnes del carotè obtingudes de la seva dieta d'animals i plantes: el plàncton. Aquestes proteïnes es descomponen en pigments que són digerits per enzims.[8] La font varia segons l'espècie que influeix en la quantitat de color. Els flamencs que tenen com única dieta algues verdes són més brillants en comparació amb aquells que les prenen com a font secundària.[9] Els flamencs dels zoològics, que sovint no obtenen la millora del color per la seva dieta, poden rebre el pigment addicional Cantaxantina.[10][11]

Color

[modifica]
Detall de plomatge d'exemplar de Phoenicopterus ruber en captivitat

Les cries de flamenc surten de la closca amb el plomatge gris, però les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a vermell, a causa de carotenoides obtinguts del seu aliment.

Els flamencs subadults són més pàl·lids amb potes fosques. Els adults que alimenten els pollets també es tornen més pàl·lids, però conserven les potes de color rosa brillant. Les secrecions de la glàndula uropígea també contenen carotenoides. Durant l'època de reproducció, els flamencs més grans augmenten la freqüència de les seves secrecions uropigials que s'estenen sobre les seves plomes i milloren així el seu color. Aquest ús cosmètic de les secrecions uropigials s'ha descrit com una aplicació de "maquillatge".[12][13]

Un flamenc que s'alimenta bé i saludable és de color rosa lluminós a vermell. El flamenc més rosat és el més desitjable com a parella, mentre que si l'individu és de color blanc o pàl·lid és simptoma que pot estar malalt o pot haver patit alguna deficiència nutricional.[14]

Cicle vital

[modifica]
Phoenicopterus ruber observa com el pollet surt de la seva closca.
Colònia de flamencs rosats joves agrupats com eina d'autoprotecció al llac Al Qudra dins la Reserva del desert d'Al Marmoom (Dubai)

Els flamencs necessiten grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salina, salobre o alcalina, des del nivell del mar fins a 5000 m.s.n.m. Els flamencs són aus molt socials que viuen a colònies amb individus que es poden comptar per milers. Aquestes grans colònies serveixen a tres propòsits: evitar l'acció dels depredadors, expandir el seu aliment i optimitzar els escassos llocs adequats per niar.[15][16] La unitat social més bàsica i estable dels flamencs és la parella que formen a partir d'un mascle i una femella. Aquest vincle entre ells tendeix a ser fort; no obstant, en colònies més grans ,on hi ha més parelles elegibles, poden ocórrer canvis de parella.[17][18] En parelles, tant el mascle com la femella contribueixen a construir el niu per criar l'ou i en la seva defensa. Abans de reproduir-se, les colònies de flamencs es divideixen en grups reproductors entre 15 i 50 aus. Tots dos sexes en aquests grups realitzen exhibicions rituals coreografiades i sincronitzades.[19][20] Aquestes cerimònies serveixen tant per estimular la nidificació sincrònica com per establir la formació de parelles en aus que encara no tenen parella.

Les parelles de flamencs estableixen i defensen territoris de nidificació. Localitzen al fang un lloc adequat per construir el niu, que sol ser elegit per la femella. La construcció del niu també es pot veure interrompuda per una altra parella que intenta robar el lloc del niu. Els flamencs defensen ardentment els seus nius i les seves cries. Després de l'eclosió, l'únic esforç dels pares és alimentar els pollets.[21] Els flamencs produeixen llet de pap, igual que els coloms i les tortugues, gràcies a l'acció d'una hormona anomenada prolactina.[22] Conté més greix i menys proteïnes que aquest últim i es produeix en glàndules situades a la part superior del sistema digestiu, no exactament al cos. Tots dos pares cuiden les seves cries, i els flamencs joves mengen aquesta llet, que també conté glòbuls vermells i blancs. Durant els primers sis dies, tant els adults com les cries romanen als llocs de nidificació. Després d'uns set a vint dies, els pollets es comencen a moure i explorar el seu entorn. Després de dues setmanes, els pollets s'uneixen a grups anomenats "petits vivers" o "guarderies" i els seus pares immediatament els abandonen en el si d'aquests grups.[23] Més tard, les petites guarderies s'uneixen per formar un grup més gran que conté milers de joves pollets. Aquells exemplars que no romanen a les seves escoles bressol són vulnerables als depredadors.[24]

Migració

[modifica]
Exemplars en vol en forma V de Phoenicopterus roseus a la Réserve naturelle régionale du Scamandre (Occitània)

El flamenc comú, Phoenicopterus roseus, té una gran capacitat de dispersió. Les poblacions reproductores del nord d'Àsia migren cap al sud per hivernar al llarg de les costes meridionals del mar Caspi.[25] Les poblacions de l'Orient Mitjà i d'Europa són parcialment migratòries, amb una part d'aquestes poblacions migrant cap al sud a la tardor cap al nord d'Àfrica i la península Aràbiga, i tornant a la primavera. Les poblacions reproductores als llacs de la Gran Vall del Rift són principalment residents durant tot l'any i fan moviments entre els llacs.[26][27] La dispersió de les zones de cria estàn relacionades amb la filopatria natal, l'experiència,[28] el domini,[29] i les vies de migració preferents.[30] Les variacions en els nivells freàtics de les zones de cria poden influir en els canvis que mostren algunes poblacions al llarg del temps, com les experimentades entre els espais de La Camarga (Sud de França) i Fuente de Piedra (Espanya).[28]

Els flamencs s'alineen en files o en forma de V per minimitzar els costos energètics de volar amb el coll i potes estirats.[31]El dimorfisme de la mida entre mascles i famelles comporta una menor potència mecànica requerida en el viatge en femelles respecte als mascles.[31] En els flamencs comuns, la densitat mineral òssia del flamenc per l'adaptació al vol de l'aleteig és menor que en altres ocells que utilitzen estratègies de vol menys costoses.[32]

Al contient americà les espècies de flamenc no solem migrar. El flamenc americà, Phoenicopterus ruber, es distribuïeix per tot el Carib, Amèrica del Nord i del Sud. A Les principals colònies de reproducció (Bahames, Bonaire, Cuba, Equador, Mèxic i Veneçuela, cal afegir-hi Colòmbia, Curaçao, Illes Turks i Caicos).[33][34] El Flamenc de Xile, Phoenicopterus chilensis nidifica a l'Argentina, Bolivia, Xile, Perù i Uruguai, mentre que al sud de Brasil es mou sense reproduir-se en espais diferents. Se'l pot trobar també a l'Equador, Paraguai i les Illes Maldives.[35]

Taxonomia

[modifica]

Els flamencs es classifiquen en sis espècies vivents:[9]

Relacions taxonòmiques

[modifica]

El gènere Phoenicopterus se separa de Phoenicoparrus, entre altres característiques, per presentar una estructura del bec força diferent, ja que és més primitiu, adequat per capturar preses més grans, com mol·luscs i crustacis. A més, posseeix un hallux, dit gran del peu.[44] L'estructura del bec a Phoenicoparrus és profundament aquillada amb un aparell filtrador més especialitzat, amb bulb en secció transversal apte per a la captura de preses molt petites, com algues verd-blaves i diatomees.[45]

La importància d'aquestes característiques en la designació d'un gènere propi havia estat posada en dubte. Els resultats de d'una anàlisi d'hibridació d'ADN publicada l'any 1990, va permetre trobat petites distàncies genètiques entre tots els representants de la família,[46] Phoenicoparrus, que passar a ser sinònim de Phoenicopterus.[47]

Nous estudis genètics de tots els tàxons de la família emprant mostres de dotze loci nuclears i dos loci mitocondrials, van generar un robust arbre filogenètic amb un alt nivell de suport mitjançant el mètode Bootstrap amb màxima versemblança. Es detectà una profunda separació entre els flamencs majors i menors, que va justificar que fossin novament dividits en almenys dos gèneres, en fusionar al monotípic gènere Phoeniconaias, amb la seva única espècie: Phoeniconaias minor. Les espècies sud-americanes, Phoenicoparrus, els hi falta un dit del peu.[48]

Els clades de Phoenicoparrus i Phoenicopterus van divergir al Pliocè o al Plistocè primerenc (1,7 a 3,9 milions d'anys enrere).[48]


Fòssils

[modifica]
Fòssil de Palaelodus ambiguus dels Palaelodidae o "flamencs nedadors".

A més de les espècies vivents, s'han descrit nombroses espècies sobre la base del registre fòssil:

Els flamencs estan ben documentats en el registre fòssil, i el primer membre inconfusible de la família actual serien els flamencs Elornis coneguts de l'Eocè tardà. Un nombre considerable d'aus poc conegudes de finals del Cretaci de vegades es consideren ancestres dels flamencs. Aquests inclourien els gèneres Torotix,[57] Scaniornis,[58] Gallornis, Agnopterus, Tiliornis, Juncitarsus i Kashinia, mostrant una barreja de caràcters, sent altament plesiomòrfics en comparació amb les aus modernes.[58] El suposat "flamenc del Cretaci" "Parascaniornis" és en realitat sinònim de "Baptornis" [59]i no un parent proper de cap au viva. Una família extinta de peculiars "flamencs nedadors", és a dir, Palaelodidae, està relacionada amb els flamencs moderns. Això de vegades és contestat pels investigadors, perquè el fòssil "Elornis" és una mica anterior als flamencs paleoldats.[60]

Flamencs en la història

[modifica]

La representació mes antiga d'un flamenc per part de l'home data 5.000 anys aC, a l'Edat de Pedra, a una cova de Sierra Momia a Cadis (Espanya)[61][62]

Els egipcis van representar els flamencs en els seus jeroglífics al temple de Tutmosis III,a Deir-el-Bahari de la Dinastia XVIII.[63] Escriptors grecs com Aristofanes va escriure sobre el flamenc en la seva obra sobre Els ocells.[64][65] A la Roma Antiga es construïen aviaris en els quals hi podien criar flamencs, ja que la seva llengua era consdierada una delicatessen gastronòmica.[66][67][68] Els glifs de l'arquitectura maia es descriuen les plomes vermelles del flamenc en les dances i en la seva mitologia.[69][70]

Durant l'Edat Mitjana els flamencs es representen en les minatures dels bestiaris,es cofonen amb l'au fènix,[71] i són objecte de representació en escenes de falconeria,[72] ja que cal tenir en compte que els plats de carn de flamenc van ser objecte d'alta cuina fins ben entrat el s. XVIII.[73]

Els flamencs també han estat objecte de la història de l'art. Els trobem il·lustrats en obres tant destacades com: Historia Animalium de Conrad Gesner (1553); The natural history of Carolina, Florida and the Bahama Islands: containing the figures of birds, beasts, fishes, serpents, insects, and plants de Mark Catesby (1731), Musei Leveriani explicatio, anglica et latina de George Shaw amb il·lustracions de Charles Reuben Ryley (1792), Le règne animal distribué d'après son organisation de Georges Cuvier - Tome 4 (1817) o la reconeguda The Birds of America de John James Audubon amb il·lustració de Julius Bien (1861).

El Flamenc als Països Catalans

[modifica]
Flamencs rosats al Delta de l'Ebre

En l'espai de la Mediterrània Occidental entre 1970 i 1980 es detecta una població estimada d'uns 60.000 exemplars.[74][75] A causa de les condicions favorables per a la nidificació a la Camarga i zones d’Andalusia com del delta del Guadalquivir, al Parc Nacional de Doñana, un gruix important de la població de Phoenicopterus ruber va aparèixer massivament a la Catalunya Nord sobre l’estany de Canet i Salses al Rosselló amb mitjanes anuals de 700 i 300 exemplars el 1978 i 1979, respectivament, arribant fins a 3500 a principis de setembre de 1977.[74][75]

A Catalunya trobem registres de flamencs Phoenicopterus ruber al Delta de l'Ebre a l'obra Noticias de Cataluña, atribuit a Francisco de Zamora al segle XVIII.[76] En època contemporània els primers estudis científics sobre la cria de flamencs a territori català daten de 1973 al Delta de l'Ebre.[77] A Catalunya, en la dècada dels 70 eren presents uns pocs exemplars als Aiguamolls de l’Empordà, i al Delta del Llobregat.[78] Al Delta de l’Ebre, es registren poblacions de 200 exemplars entre 1977 i 1980,[79] mentre que la mitjana poblacional arribà els 500 amb màximes de 2500 l'agost 1984.[74][75] En l'actualitat la població a Catalunya del Phoenicopterus ruber és de 900 - 2800, sent resident al Delta de l'Ebre.[80]

En aquest periode, al País Valencià l’únic sector en què són presents tot l’any és el dels marjals del Baix Vinalopó i el Baix Segura, concentrats principalment en les salines de Santa Pola, i una mica menys als marjals del Fondo, mentre que esporàdicament ocupen les salines de la Mata i les de Torrevella. En conjunt d'hivernaven els anys 80 serien de 800 a 2000 individus al conjunt del territori valencià. El flamenc és molt mòbil en aquesta part de la Mediterrània i hi ha variacions d’efectius molt sobtades i fins i tot curtes. A les Illes Balears és un divagant no rar, però escàs, especialment en migració i a l’hivern.[74][75]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «flamenc». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2024].
  2. ↑ «flamingos (Phoenicopteridae)». Encyclopedia of Life. [Consulta: 12 octubre 2024].
  3. ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Flamingos (Phoenicopteridae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.phoeni1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  4. ↑ Mascitti, Virginia; Kravetz, Fernando Osvaldo «Bill Morphology of South American Flamingos». The Condor, 104, 1, 2002, pàg. 73–83. ISSN: 0010-5422.
  5. ↑ Botelho, João Francisco; Smith-Paredes, Daniel; Nuñez-Leon, Daniel; Soto-Acuña, Sergio; Vargas, Alexander O. «The developmental origin of zygodactyl feet and its possible loss in the evolution of Passeriformes» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1788, 07-08-2014, pàg. 20140765. DOI: 10.1098/rspb.2014.0765. ISSN: 0962-8452. PMC: PMC4083792. PMID: 24966313.
  6. ↑ 6,0 6,1 Torres, Chris R.; De Pietri, Vanesa L.; Louchart, Antoine; van Tuinen, Marcel «New cranial material of the earliest filter feeding flamingo Harrisonavis croizeti (Aves, Phoenicopteridae) informs the evolution of the highly specialized filter feeding apparatus» (en anglès). Organisms Diversity & Evolution, 15, 3, 01-09-2015, pàg. 609–618. DOI: 10.1007/s13127-015-0209-7. ISSN: 1618-1077.
  7. ↑ Mascitti, Virginia; Osvaldo Kravetz, Fernando «Bill morphology of South American flamingos». The Condor, 2022, pàg. 73-83..
  8. ↑ Hill, G. E.; Montgomerie, R.; Inouye, C. Y.; Dale, J. «Influence of Dietary Carotenoids on Plasma and Plumage Colour in the House Finch: Intra- and Intersexual Variation». Functional Ecology, 8, 3, 1994, pàg. 343–350. DOI: 10.2307/2389827. ISSN: 0269-8463.
  9. ↑ 9,0 9,1 Schmidt, Amanda. «Flamingo Fact Sheet» (en anglès americà). Blog | Nature | PBS, 14-05-2021. [Consulta: 12 octubre 2024].
  10. ↑ Fox, Denis L.; Smith, V. Elliott; Wolfson, Arthur A. «Carotenoid selectivity in blood and feathers of lesser (African), chilean and greater (European) flamingos». Comparative Biochemistry and Physiology, 23, 1, 01-10-1967, pàg. 225–232. DOI: 10.1016/0010-406X(67)90490-2. ISSN: 0010-406X.
  11. ↑ Fox, Denis L; McBeth, James W «Some dietary carotenoids and blood-carotenoid levels in flamingos». Comparative Biochemistry and Physiology, 34, 3, 01-06-1970, pàg. 707–713. DOI: 10.1016/0010-406X(70)90296-3. ISSN: 0010-406X.
  12. ↑ Amat, Juan A.; Rendón, Miguel A.; Garrido-Fernández, Juan; Garrido, Araceli; Rendón-Martos, Manuel «Greater flamingos Phoenicopterus roseus use uropygial secretions as make-up» (en anglès). Behavioral Ecology and Sociobiology, 65, 4, 01-04-2011, pàg. 665–673. DOI: 10.1007/s00265-010-1068-z. ISSN: 1432-0762.
  13. ↑ Amat, Juan A.; Rendón, Miguel A. «Flamingo coloration and its significance». Flamingos, behavior, biology, and relationship with humans, 2017, pàg. 77-95..
  14. ↑ Leineweber, Christoph; Gohl, Christine; Lücht, Maike; Dobenecker, Britta; Marschang, Rachel E. «Plasma vitamin and mineral concentrations in captive greater flamingos (phoenicopterus roseus) as influenced by diet change». Journal of Zoo and Wildlife Medicine, 53, 3, 26-09-2022. DOI: 10.1638/2021-0104. ISSN: 1042-7260.
  15. ↑ Stevens, Elizabeth F.; Pickett, Charles «Managing the social environments of flamingos for reproductive success» (en anglès). Zoo Biology, 13, 5, 1-1994, pàg. 501–507. DOI: 10.1002/zoo.1430130512. ISSN: 0733-3188.
  16. ↑ Mooney, Andrew; Teare, J. Andrew; Staerk, Johanna; Smeele, Simeon Q.; Rose, Paul «Flock size and structure influence reproductive success in four species of flamingo in 540 captive populations worldwide» (en anglès). Zoo Biology, 42, 3, 5-2023, pàg. 343–356. DOI: 10.1002/zoo.21753. ISSN: 0733-3188.
  17. ↑ Studer-Thiersch, Adelheid «What 19 Years of Observation on Captive Greater Flamingos Suggests about Adaptations to Breeding under Irregular Conditions». Waterbirds: The International Journal of Waterbird Biology, 23, 2000, pàg. 150–159. DOI: 10.2307/1522160. ISSN: 1524-4695.
  18. ↑ Gascoigne, Joanna; Berec, Ludek; Gregory, Stephen; Courchamp, Franck «Dangerously few liaisons: a review of mate-finding Allee effects» (en anglès). Population Ecology, 51, 3, 01-07-2009, pàg. 355–372. DOI: 10.1007/s10144-009-0146-4. ISSN: 1438-390X.
  19. ↑ Studer-Thiersch, Adelheid «Behavioral Demands on a New Exhibit for Greater Flamingos at the Basle Zoo, Switzerland». Waterbirds: The International Journal of Waterbird Biology, 23, 2000, pàg. 185–192. DOI: 10.2307/1522164. ISSN: 1524-4695.
  20. ↑ Castro, Alejandra «Descripción de la etología del cortejo en el flamenco andino (Phoenicoparrus andinus), en el Salar de Atacama, Reserva Nacional Los Flamencos, Región de Antofagasta». Biodiversidata, 2014, pàg. 19-25..
  21. ↑ Tourenq, Christophe; Johnson, Alan «Variation in Parental Care with Offspring Age in the Greater Flamingo». The Condor, 96, 3, 8-1994, pàg. 809–812. DOI: 10.2307/1369487. ISSN: 0010-5422.
  22. ↑ Chakraborty, Ashmita; Saha, Indraneel «Regulatory effects of prolactin on breeding and migratory behaviours in birds» (en anglès). South Asian Journal of Experimental Biology, 11, 3, 24-05-2021, pàg. 337–344. DOI: 10.38150/sajeb.11(3).p337-344. ISSN: 2230-9799.
  23. ↑ Loader, Abbie; Rose, Paul «Age-Related Change in the Association Choices of Two Species of Juvenile Flamingos» (en anglès). Animals, 13, 16, 1-2023, pàg. 2623. DOI: 10.3390/ani13162623. ISSN: 2076-2615.
  24. ↑ Toureno, Christophe; Johnson, Alan R.; Gallo, Alain «Adult Aggressiveness and Crèching Behavior in the Greater Flamingo, Phoenicopterus ruber roseus». Colonial Waterbirds, 18, 2, 1995, pàg. 216–221. DOI: 10.2307/1521484. ISSN: 0738-6028.
  25. ↑ Behrouzi-Rad, Behrouz «On the movements of the Greater Flamingo, Phoenicopterus ruber , in Iran» (en anglès). Zoology in the Middle East, 6, 1, 1-1992, pàg. 21–28. DOI: 10.1080/09397140.1992.10637608. ISSN: 0939-7140.
  26. ↑ 26,0 26,1 del Hoyo, Josep; Collar, Nigel; Garcia, Ernest «Greater Flamingo (Phoenicopterus roseus), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.grefla3.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  27. ↑ Simmons, R. E. «Declines and Movements of Lesser Flamingos in Africa». Waterbirds: The International Journal of Waterbird Biology, 23, 2000, pàg. 40–46. DOI: 10.2307/1522145. ISSN: 1524-4695.
  28. ↑ 28,0 28,1 Nager, Ruedi G.; Johnson, Alan R.; Boy, Vincent; Rendon-Martos, Manuel; Calderon, Juan «Temporal and spatial variation in dispersal in the greater flamingo (Phoenicopterus ruber roseus)» (en anglès). Oecologia, 107, 2, 01-07-1996, pàg. 204–211. DOI: 10.1007/BF00327904. ISSN: 1432-1939.
  29. ↑ Rendón, Miguel A.; Garrido, Araceli; Ramírez, José M.; Rendón-Martos, Manuel; Amat, Juan A. «Despotic establishment of breeding colonies of greater flamingos, Phoenicopterus ruber, in southern Spain» (en anglès). Behavioral Ecology and Sociobiology, 50, 1, 01-06-2001, pàg. 55–60. DOI: 10.1007/s002650100326. ISSN: 1432-0762.
  30. ↑ Balkiz, Özge; Béchet, Arnaud; Rouan, Lauriane; Choquet, Rémi; Germain, Christophe «Experience‐dependent natal philopatry of breeding greater flamingos» (en anglès). Journal of Animal Ecology, 79, 5, 9-2010, pàg. 1045–1056. DOI: 10.1111/j.1365-2656.2010.01721.x. ISSN: 0021-8790.
  31. ↑ 31,0 31,1 Béchet, Arnaud «Flight, navigation, dispersal, and migratory behavior». Flamingos: behavior, biology, and relationship with humans, 2017, pàg. 97-106..
  32. ↑ Frongia, Gian N.; Naitana, Salvatore; Farina, Vittorio; Gadau, Sergio D.; Stefano, Marco D. «Correlation between wing bone microstructure and different flight styles: The case of the griffon vulture ( gyps fulvus ) and greater flamingo ( phoenicopterus roseus )» (en anglès). Journal of Anatomy, 239, 1, 7-2021, pàg. 59–69. DOI: 10.1111/joa.13411. ISSN: 0021-8782. PMC: PMC8197951. PMID: 33650143.
  33. ↑ Torres-Cristiani, Leopoldo; Machkour-M’Rabet, Salima; Calmé, Sophie; Weissenberger, Holger; Escalona-Segura, Griselda «Assessment of the American Flamingo distribution, trends, and important breeding areas» (en anglès). PLOS ONE, 15, 12, 22-12-2020, pàg. e0244117. DOI: 10.1371/journal.pone.0244117. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC7755198. PMID: 33351836.
  34. ↑ Jirik, Kate. «American Flamingo (Phoenicopterus ruber) Fact Sheet: Distribution & Habitat» (en anglès). San Diego Zoo Wildlife Alliance, 2024. [Consulta: 13 octubre 2024].
  35. ↑ Caziani, Sandra M (et al) «Seasonal distribution, abundance, and nesting of Puna, Andean, and Chilean Flamingos». The Condor, 2007, pàg. 276-287..
  36. ↑ «Flamenc de Xile (Phoenicopterus chilensis)». zoobarcelona.cat. [Consulta: 12 octubre 2024].
  37. ↑ «Phoenicopterus chilensis» (en anglès). BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22697365a132068236.en.
  38. ↑ «Phoenicopterus roseus (Greater Flamingo)». European Red List of Birds - The IUCN Red List of Threatened Species Birdlife International, 2015. [Consulta: 12 octubre 2024].
  39. ↑ «Flamenc de Cuba». zoobarcelona.cat. [Consulta: 12 octubre 2024].
  40. ↑ «Phoenicopterus ruber» (en anglès). BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2021, 30-10-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2021-3.rlts.t22729706a138951737.en.
  41. ↑ «Phoeniconaias minor» (en anglès). BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2018, 07-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22697369a129912906.en.
  42. ↑ «Phoenicoparrus jamesi» (en anglès). BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2016, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22697398a93612106.en.
  43. ↑ «Phoenicoparrus andinus» (en anglès). BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2020, 19-08-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22697387a182422217.en.
  44. ↑ Mayr, Gerald. «Phoenicopteriformes (flamingos) and Podicipediformes (grebes)». A: Paleogene Fossil Birds (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 2009, p. 105–109. DOI 10.1007/978-3-540-89628-9_10. ISBN 978-3-540-89628-9. 
  45. ↑ Jenkin, Penelope M. «The Filter-Feeding and Food of Flamingoes (Phoenicopteri)». Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, 240, 674, 1957, pàg. 401–493. ISSN: 0080-4622.
  46. ↑ Sibley, Charles Gald. Phylogeny and Classification of Birds: A Study in Molecular Evolution (en anglès). Yale University Press. ISBN 978-0-300-23785-6. 
  47. ↑ Sibley, Charles G. Distribution and Taxonomy of Birds of the World: - - A supplement ... - 1993. - 108 s (en anglès). Yale University Press, 1990. 
  48. ↑ 48,0 48,1 Torres, Chris R.; Ogawa, Lisa M.; Gillingham, Mark AF; Ferrari, Brittney; van Tuinen, Marcel «A multi-locus inference of the evolutionary diversification of extant flamingos (Phoenicopteridae)» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 14, 1, 01-03-2014, pàg. 36. DOI: 10.1186/1471-2148-14-36. ISSN: 1471-2148. PMC: PMC4016592. PMID: 24580860.
  49. ↑ Torres, Chris R.; De Pietri, Vanesa L.; Louchart, Antoine; van Tuinen, Marcel «New cranial material of the earliest filter feeding flamingo Harrisonavis croizeti (Aves, Phoenicopteridae) informs the evolution of the highly specialized filter feeding apparatus» (en anglès). Organisms Diversity & Evolution, 15, 3, 01-09-2015, pàg. 609–618. DOI: 10.1007/s13127-015-0209-7. ISSN: 1618-1077.
  50. ↑ McDonald, H. Gregory; Steadman, David W. «Fossil Flamingo (Phoenicopteriformes) from the Miocene (Hemingfordian) of Southern California, USA» (en anglès). Historical Biology, 35, 9, 02-09-2023, pàg. 1574–1582. DOI: 10.1080/08912963.2022.2103694. ISSN: 0891-2963.
  51. ↑ Miller, Loye «A Pliocene Flamingo from Mexico». The Wilson Bulletin, 56, 2, 1944, pàg. 77–82. ISSN: 0043-5643.
  52. ↑ Brodkorb, Pierce; Phillips, Allan R. «Pleistocene Birds from the Valley of Mexico». The Auk, 90, 2, 1973, pàg. 438–440. ISSN: 0004-8038.
  53. ↑ Hildegarde, Howard «Fossil birds from Manix Lake, California». GEOLOGICAL SURVEY PROFESSIONAL PAPER 264-J, 1955, pàg. 15.
  54. ↑ Miller, Alden H. «The Fossil Flamingos of Australia». The Condor, 65, 4, 1963, pàg. 289–299. DOI: 10.2307/1365355. ISSN: 0010-5422.
  55. ↑ Sibley, Charles G.; Corbin, Kendall W.; Haavie, Joan H. «The Relationships of the Flamingos as Indicated by the Egg-White Proteins and Hemoglobins». The Condor, 71, 2, 4-1969, pàg. 155–179. DOI: 10.2307/1366077. ISSN: 1938-5129.
  56. ↑ Ubilla, Martin (et al) «Primer registro fósil de Phoenicopteridae (Aves: Charadriiformes) para el Uruguay (Mio-Plioceno).». Anais da Academia Brasileira de Ciências., 1990, pàg. 61-68.
  57. ↑ Chiappe, Luis M.; Witmer, Lawrence M. Mesozoic Birds: Above the Heads of Dinosaurs (en anglès). University of California Press, 2002-12-05, p. 368. ISBN 978-0-520-20094-4. 
  58. ↑ 58,0 58,1 Mayr, Gerald. «Mirandornithes (Grebes and Flamingos), Charadriiformes (Shorebirds and Allies), and Gruiformes (Rails, Cranes, and Allies)». A: Paleogene Fossil Birds (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2022, p. 73–92. DOI 10.1007/978-3-030-87645-6_5. ISBN 978-3-030-87645-6. 
  59. ↑ Campbell, Bruce; Lack, Elizabeth. A Dictionary of Birds (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2013-06-27, p. 241. ISBN 978-1-4081-3839-7. 
  60. ↑ Mayr, Gerald «The Paleogene fossil record of birds in Europe» (en anglès). Biological Reviews, 80, 4, 11-2005, pàg. 515–542. DOI: 10.1017/S1464793105006779. ISSN: 1464-7931.
  61. ↑ Kight, Caitlin R. Flamingo (en anglès). Reaktion Books, 2015-06-15. ISBN 978-1-78023-465-6. 
  62. ↑ Johnson, Alan; Cézilly, Frank. The Greater Flamingo (en anglès). A&C Black, 2009, p. 14. ISBN 978-1-4081-0897-0. 
  63. ↑ Houlihan, Patrick F. The Birds of Ancient Egypt (en anglès). Oxbow Books, 2023-09-30, p. 36. ISBN 979-8-88857-029-6. 
  64. ↑ Vickers, Michael «Alcibiades on Stage: Aristophanes' "Birds"». Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 38, 3, 1989, pàg. 267–299. ISSN: 0018-2311.
  65. ↑ Vickers, Michael «Alcibiades at Sparta: Aristophanes» (en anglès). The Classical Quarterly, 45, 2, 12-1995, pàg. 339–354. DOI: 10.1017/S0009838800043445. ISSN: 1471-6844.
  66. ↑ Birkhead, Tim. Birds and Us: A 12,000 Year History, from Cave Art to Conservation (en anglès). Penguin UK, 2022-03-03. ISBN 978-0-241-99014-8. 
  67. ↑ Blond, Anthony. A Brief History of the Private Lives of the Roman Emperors (en anglès). Little, Brown Book Group, 2012-10-25. ISBN 978-1-4721-0362-8. 
  68. ↑ Lotze, Heike K.; Coll, Marta; Dunne, Jennifer A. «Historical Changes in Marine Resources, Food-web Structure and Ecosystem Functioning in the Adriatic Sea, Mediterranean» (en anglès). Ecosystems, 14, 2, 01-03-2011, pàg. 198–222. DOI: 10.1007/s10021-010-9404-8. ISSN: 1435-0629.
  69. ↑ Grube, Nikolai «Classic Maya Dance: Evidence from hieroglyphs and iconography» (en anglès). Ancient Mesoamerica, 3, 2, 10-1992, pàg. 201–218. DOI: 10.1017/S095653610000064X. ISSN: 1469-1787.
  70. ↑ Manin, Aurélie; Lefèvre, Christine «The use of animals in Northern Mesoamerica, between the Classic and the Conquest (200-1521 AD). An attempt at regional synthesis on central Mexico» (en anglès). Anthropozoologica, 51, 2, 12-2016, pàg. 127–147. DOI: 10.5252/az2016n2a5. ISSN: 0761-3032.
  71. ↑ Wright, Arthur Colin. Decoding the Bayeux Tapestry: The Secrets of History's Most Famous Embroidery Hidden in Plain Sight (en anglès). Pen and Sword, 2019-07-30. ISBN 978-1-5267-4111-0. 
  72. ↑ Yapp, W.B. «The illustrations of birds in the Vatican manuscript of De arte venandi cum avibus of Frederick II» (en anglès). Annals of Science, 40, 6, 11-1983, pàg. 597–634. DOI: 10.1080/00033798300200401. ISSN: 0003-3790.
  73. ↑ Birkhead, Tim. Birds and Us: A 12,000 Year History, from Cave Art to Conservation (en anglès). Penguin UK, 2022-03-03, p. 47. ISBN 978-0-241-99014-8. 
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 74,3 «Flamenc». A: Xavier Ferrer, Albert Martínez Vilalta, Jordi Muntaner (eds).. Història Natural dels Països Catalans. Gran Enciclopèdia Catalana, 1984-1992. 
  75. ↑ 75,0 75,1 75,2 75,3 «Flamenc (Phoenicopterus ruber)». A: Xavier Ferrer, Albert Martínez Vilalta, Jordi Muntaner (eds). Fauna dels Països Catalans. Vol 3 - Ocells I. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 100-101. ISBN 8477395934. 
  76. ↑ Maluquer i Sostres, Joaquim «Notícia de la fauna de Catalunya i d’Andorra al final del segle XVIII». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 1992, pàg. 19.
  77. ↑ Institució Catalana d'Història Natural. Els sistemes naturals del delta de l'Ebre. Institut d'Estudis Catalans, 1977, p. 275. ISBN 978-84-7283-009-7. 
  78. ↑ Institució Catalana d'Història Natural. Els sistemes naturals del delta del Llobregat: Edició a cura de Josep Germain i Otzet i Joan Pino i Vilalta. Institut d'Estudis Catalans, 2019-02-06, p. 589. ISBN 978-84-9965-443-0. 
  79. ↑ Ferrer i Parareda, Xavier; Martínez Vilalta, Albert «Inventaris d’aus aquàtiques de Catalunya dels mesos de gener de 1977, 1979 i 1980». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural,, 1981, pàg. 165-173.
  80. ↑ «Flamenc (Phoenicopterus roseus)». SIOC - Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, 2024. [Consulta: 13 octubre 2024].

Bibliografia

[modifica]

Documentals

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Flamencs_(animal)&oldid=34226678»