Pia Nalli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Pia Maria Nalli  10 febrer 1886 Palerm (Sicília) | ||
| Mort | 27 setembre 1964 (78 anys) Catània (Sicília) | ||
| Formació | Universitat de Palerm (1904–1910) Istituto Magistrale Regina Margherita (–1903) | ||
| Tesi acadèmica | Riduzione di un Fascio di Curve Piane di genere uno, Corrispondente a sé Stesso in una Trasformazione Birazionale Involutoria del Piano (1910 ) | ||
| Director de tesi | Giuseppe Bagnera | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtica | ||
| Ocupador | Universitat de Catània (1927–1956) Universitat de Càller (1923–1927) | ||
| Professors | Giuseppe Bagnera | ||
| Alumnes | Francesco Guglielmino i Gaetano Fichera | ||
| Família | |||
| Pares | Giovanni Nalli i Carmela Fazello | ||
| Germans | Vitangelo Nalli | ||
Pia Nalli (Palerm, 10 de febrer de 1886 - Catània, 27 de setembre de 1964) va ser una matemàtica italiana.
Vida i Obra
[modifica]Nalli va estudiar a l'Escola Normal Femenina de Palerm on va obtenir el títol de mestre el 1903. A continuació va entrar a la universitat de Palerm per estudiar matemàtiques; el 1910 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Giuseppe Bagnera.[1] El 1914 va obtenir l'habilitació per a la docència universitària, fent una dissertació titulada Esposizione e confronto critico delle diverse definizioni proposte per l'integrale definito di una funzione limitata o no amb la qual va enetrar profundament en una matèria que, en aquella època, era molt nova[2] i que probablement és la seva publicació més important.[3]
A partir de 1919, va començar a treballar sobre les equacions diferencials lineals i els operadors integrals, seguint el mètode de Fredholm.[4]
El 1920 guanya el concurs per la càtedra d'anàlisi infinitesimal de la universitat de Càller,[5] convertint-se així en la primera dona italiana en obtenir un càtedra de matemàtiques al seu país.[6] El 1927, també per concurs, es va traslladar a la universitat de Catània, a la seva estimada Sicília, en la qual romandrà fins a la seva jubilació el 1958.[7] A partir de 1928, les seves recerques científiques canvien totalment de direcció per dedicar-se quasi exclusivament al càlcul diferencial absolut.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Branciforte, 2001, p. 51.
- ↑ Fichera, 1965, p. 544-545.
- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2006, p. 231.
- ↑ Strickland, 2011, p. 84.
- ↑ Marino, 2013, p. 92.
- ↑ Fenaroli et al., 1990, p. 153.
- ↑ Branciforte, 2001, p. 55.
- ↑ Fichera, 1965, p. 548.
Bibliografia
[modifica]- Branciforte, Laura «Le donne nell'università di Catania : percorsi, presenze, ruolo e condizione» (en italià). Biblioteca della societa di storia patria per la sicilia orientale, 2001, pàg. 1-103. ISSN: 1122-6838.
- Fenaroli, Giuseppina; Furinghetti, Fulvia; Garibaldi, Antonio; Somaglia, Anna. «Women and Mathematical Research in Italy during the Period 1887-1946». A: Ernest de Witt Burton (ed.). Gender and Mathematics: An International Perspective (en anglès). Cassell, 1990, p. 144-155. ISBN 978-0-3043-2279-4.
- Fichera, Gaetano «Pia Nalli» (en italià). Bollettino dell'Unione Matematica Italiana, Vol. 20, Num. 4, 1965, pàg. 544-549. ISSN: 1972-6724.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). Springer, 2006. ISBN 3-7643-6555-2.
- Marino, Mario «Short history of the Mathematical analysis chairs at the University of Catania during the 150 years of unified Italy» (en anglès). Bullettin of the Gioenia Academy of Natural Sciences of Catania, Vol. 46, Num. 376, 2013, pàg. 91-105. ISSN: 0393-7143.
- Strickland, Elisabetta. Scienziate d'Italia: diciannove vite per la ricerca (en italià). Donzelli Editore, 2011. ISBN 978-88-6036-631-3.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pia Nalli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Nastasi, Pietro. «NALLI, Pia Maria». Dizionario Biografico degli Italiani, 2012. [Consulta: 17 juliol 2020]. (italià)
- Linguerri, Sandra. «Nalli Pia». Scienza a due voci - Università di Bologna, 2010. [Consulta: 17 juliol 2020]. (italià)
- De Tullio, Jacopo. «Questioni di genere (quasi) cent’anni fa». MATEpristem, Università Commerciale L. Bocconi, 2017. [Consulta: 17 juliol 2020]. (italià)