Picornell (bolet)
Cantharellus alborufescens  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Cantharellales |
| Família | Cantharellaceae |
| Gènere | Cantharellus |
| Espècie | Cantharellus alborufescens Papetti i S.Alberti, 1999 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cantharellus cibarius var. alborufescens |
| Sinònims | Cantharellus cibarius var. alborufescens Cantharellus ilicis
|
.svg){kind=icon}
El picornell[1] (Cantharellus alborufescens), també conegut per rossinyol d'alzinar,[2] picanell, picorronell i espicatornell,[1] és un rossinyol del grup dels rossinyols vers.
És un bolet associat als alzinars i carrascars sobre terrenys calcaris.[3]
Morfologia
[modifica]Bolet de barret mitjà a gran, de 3-8 cm de diàmetre, més aviat carnós, de superfície blanquinosa en el jove, groc ocràcia en l'adult, mai groc viu ni groc ataronjat; superfície llisa, de vegades lleugerament escamosa en la zona central; marge prim i fràgil.
Revers ornamentat amb venes o cordons bifurcats, inicialment de color blanc a groc ocraci, més tard ocre ataronjat, especialment al frec.
Cama cilíndrica, més prima cap el peu; blanc ocràcia de jove, cada cop més ocràcia en envellir.
Carn blanca, de blanca a rosa o ocre ataronjat sota la cutícula del barret.
Hàbitat
[modifica][5][6][4] Comú en alzinars termòfils, gairebé sempre en sòls calcaris; des de la muntanya mitjana a la terra baixa i el litoral; associat a alzina i carrasca, opcionalment a roures i algun cop a castanyer.
Comestibilitat
[modifica]Comestible, considerat d'excel·lent qualitat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 3,0 3,1 Olariaga, Ibai; Moreno, Gabriel; Manjón, Jose Luis; Salcedo, Isabel; Hofstetter, Valérie; Rodríguez, Diego; Buyck, Bart «Cantharellus (Cantharellales, Basidiomycota) revisited in Europe through a multigene phylogeny». Fungal Diversity, 83, 1, 11-2016, pàg. 263–292. DOI: 10.1007/s13225-016-0376-7.
- ↑ 4,0 4,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ Constantino, C.; Siquier, J.Ll.. Els Bolets de les Balears. Micobalear C.B., 1996.