Pierre Christin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre François Marie Christin  27 juliol 1938 Saint-Mandé (França) | ||
| Mort | 2 octubre 2024 (86 anys) 14è districte de París (França) | ||
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París | ||
| Lateralitat | dretà | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura francesa, literatura, escriptura creativa i professional, còmic i guionatge cinematogràfic | ||
| Ocupació | guionista de còmics, escriptor, creador de còmics, scholar of French literature (en)  , professor d'universitat, guionista | ||
| Ocupador | Universitat de Utah | ||
| Nom de ploma | Linus | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Fills | Olivier Christin, Angèle Christin | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | pierrechristin.com… | ||
 
| |||
Pierre Christin (Saint-Mandé, 27 de juliol de 1938 - 14è districte de París, 2 d'octubre de 2024) va ser un novel·lista, guionista i periodista francès.[1][2] Una de les seves obres més conegudes és la sèrie de còmics de ciència-ficció, Valerian, agent espaciotemporal amb dibuixos de Jean-Claude Mézières, amb qui compartien amistat des de la infància.[3][4]
Biografia
[modifica]Pierre Christin va néixer a Saint-Mandé, suburbis més orientals de París, l'any 1938. Entre el 1943 i el 1944 va fer una amistat que duraria tota la vida amb Jean-Claude Mézières. Es varen conèixer en un dels refugis antiaeris de Saint-Mandé, mentre jugaven junts, sense ser conscients dels perills que comportava el conflicte de la Segona Guerra Mundial.[3] Ja d'adolescents es va unir a la seva amistat Jean Giraud, que juntament amb Mézières, compartien la mateixa passió pel dibuix i els còmics. Tanmateix, Christin tenia també altres interessos com la política, la literatura o la sociologia, i també aficions com la música jazz, el cinema popular i l'estil de vida nord-americà.[3]
Christin va cursar estudis a l'Institut d'Estudis Polítics de París i a la Universitat de París-Sorbona, on es va graduar el 1963[5] i obtingué un doctorat amb la tesi, Le Fait Divers, Littérature du Pauvre.[3][5][4]
A la dècada de 1960 va anar a treballar de professor de literatura francesa a la Universitat de Utah de Salt Lake City, a l'oest americà, i va poder conèixer la vida als ranxos, les carreteres urbanes, la ciència-ficció, la ficció policial i la música negra. Aquesta primera feina fora de França va ser l'inici de llargues estades a diferents països.
El 1967 va crear, amb Jean-Claude Mézières al dibuix, la primera aventura de Valerian, agent espaciotemporal. A la revista Pilote, a les dècades del 1970 i 1980, va escriure guions per a Jacques Tardi, François Boucq i Jean Vern, entre d'altres.[4]
Al llarg de la seva vida va visitar l'Orient Mitjà, els països del Bloc de l'Est, els Estats Units d'Americà i Cuba en viatges de recerca. Les experiències i impressions recollides en aquests viatges foren la base per la sèrie de memòries il·lustrades Les Correspondances de Pierre Christin (1997-2002), on s'hi recollien fotos, textos reals i de ficció, il·lustrats per Patrick Lesueur, Jacques Ferrandez, Jean-Claude Denis, Alexis Lemoine i Enki Bilal, entre d'altres.[3][4] L'abril de 2018 es va publicar un àlbum que transcriu els records del guionista, a partir de dibuixos de Philippe Aymond: Est-Ouest.[6]
Obres
[modifica]Còmic
[modifica]- Valérian et Laureline amb Jean-Claude Mézières (Dargaud) : 26 números / amb Virginie Augustin : 1 número («Valérian, vu par ...: Là où naissent les histoires», 2022)
- Canal Choc amb Jean-Claude Mézières (guió), Aymond/Chapelle/Labiano (dibuix), Bilal/Druillet/Goetzinger/Moebius (convidats) (Les Humanoïdes Associés) : 4 números
- Avec Enki Bilal (Les Humanoïdes Associés puis Casterman à partir de 2006) : 7 números
- Légendes d'aujourd'hui (scénario), amb Enki Bilal (dessin) Dargaud :
- La Croisière des oubliés, col. «Histoires fantastiques», 1975.
- Le Vaisseau de pierre, col. «Histoires fantastiques», 1976.
- La Ville qui n'existait pas, col. «Histoires fantastiques», 1977.
- Fins de siècle (guió), amb Enki Bilal (dibuix):
- Les Phalanges de l'Ordre noir, 1979.
- Partie de chasse, 1983.
- Los Angeles - L'Étoile oubliée de Laurie Bloom (guió), amb Enki Bilal (dibuix) Autrement, 1984. Reedició Casterman
- Cœurs sanglants et autres faits divers (guió), amb Enki Bilal (dibuix) Les Humanoïdes Associés, 1984. Reedicions Dargaud i Casterman
- Légendes d'aujourd'hui (scénario), amb Enki Bilal (dessin) Dargaud :
- Amb Annie Goetzinger: 8 números dels quals: La Diva et le Kriegsspiel i La Demoiselle de la légion d'honneur (Dargaud), i una sèrie : Agence Hardy (7 àlbums; éditions Dargaud).
- Amb Jean Vern: 5 números + 1 col·lectiu
- Amb Philippe Aymond (Dargaud): 5 números
- Amb altres dibuixants (Jacques Tardi, Patrick Lesueur, François Boucq, Jacques-Henri Tournadre, Bernard Puchulu, Daniel Ceppi, Alain Mounier, Olivier Balez, Andreas C. Knigge, etc.).
- Amb Sébastien Verdier, Orwell, Dargaud, 2019.
- Amb André Juillard, Léna, 3 àlbums a Dargaud : Le long voyage de Léna, Léna et les trois femmes, Léna dans le Brasier.
- Amb Jean-Michel Arroyo, Pigalle, 1950, Dupuis, 2022.
- Amb Fawzi, Il était une fois la greffe de rein, Caurette, 2024
Llibres il·lustrats
[modifica]- Col·lecció "Les correspondances de Pierre Christin" a Dargaud: "Les belles cubaines", amb Patrick Lesueur, "Trains de plaisir" amb Jean-Claude Denis, "La bonne vie" amb Max Cabanes, "Chez les Cheikhs" amb Jacques Ferrandez,"[7]Les 4 vérités de la Vème" amb Alexis Lemoine, "Adieu, rêve américain" amb Jean-Claude Mézières,"[8]Le Sarcophage" amb Enki Bilal.
Novel·les
[modifica]- 1976 : Les Prédateurs enjolivés (Robert Laffont)
- 1979 : Le futur est en marche arrière, recull de novel·les (Encre)
- 1981 : Zac (Grasset)
- 1988 : La Vallée des Autres (inclòs a l'antologia L'Hexagone halluciné)
- 1994 : Rendez-vous en ville (Flammarion)
- 1998 : L’Or du zinc (Albin Michel)
- 2006 : Petits Crimes contre les humanités (A.-M. Métailié)
- 2011 : Légers arrangements avec la vérité (A.-M. Métailié)
- 2017 : Paradizac, la ville cachée (Fleurus)
Cinema
[modifica]- 1989 : Bunker Palace Hôtel, guinista
- 2017 : Valerian i la ciutat dels mil planetes, de Luc Besson basat en l'obra de Jean-Claude Mézières i Pierre Christin
Teatre
[modifica]- 1989 : Ce soir on raccourcit, amb el grup de la Tête Noire
- 2017 : Opera: Llibret de "La citadelle de verre", música de Louis Crelier, decorats d'Enki Bilal.
Assaig
[modifica]- 1967 : L'information cinématographique (Éditions Auguste Comte, Coll. Bibliothèque des Attachés de presse núm. 5).
- 2022: Pierre Christin, interviewé par Edith Rémond (prefaci de Jean Petaux & Edith Rémond, postfaci d'Arnaud Schwartz) Journalisme : l'école de Bordeaux (le Bord de l'eau)
Premis
[modifica]- 1976: Festival del Còmic d'Angulema, Millor autor francès[9]
- 1986: Festival del Còmic d'Angulema, Premi lectors de biblioteca per La voyageuse de la petite ceinture[10]
- 1997: Festival del Còmic d'Angulema, Premi Tournesol per Les otages de l'Ultralum[11]
- 2019: Festival del Còmic d'Angulema, Premi René Goscinny per Est-Ouest (amb Philippe Aymond, Air Libre)[12]
Referències
[modifica]- ↑ Pons, Álvaro. «Pierre Christin, el viajero de las estrellas» (en castellà), 04-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ «Mor Pierre Christin, guionista de còmics com 'Valérian' i 'Les falanges de l'Orde negre'». Ara, 03-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bas Schuddeboom. «Pierre Christin» (en anglès). lambiek. Comic shop Lambiek. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Christin, Pierre» (en francès). BD Gest. Home Solutions. [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Scot, Marie. Sciences Po, les presses. Sciences Po, le roman vrai, 2022. ISBN 978-2-7246-3915-5.
- ↑ Clément Duval. «Est-Ouest - Par Pierre Christin et Philippe Aymond - Dupuis», 12-04-2018.
- ↑ Nicolas Pothier «Voyage, voyage». BoDoï, 8, 5-1998, pàg. 42.
- ↑ Nathalie Piernaz «Twin's : Le Retour». BoDoï, 49, 2-2002, pàg. 12.
- ↑ ToutEnBD. «Le palmarès 1976» (en french). Arxivat de l'original el 13 March 2007.
- ↑ ToutEnBD. «Le palmarès 1986» (en french). Arxivat de l'original el 25 June 2007.
- ↑ La sauce verte. «Prix Tournesol» (en french). Arxivat de l'original el 19 October 2007.
- ↑ «Prix René Goscinny - Screenplay Award 2021» (en francès). bdangouleme.com, 2021. [Consulta: 7 octubre 2024].