Pierre Jean Garat
| |||
| Nom original | (fr) Pierre-Jean Garat  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 26 abril 1762 Bordeus (França) | ||
| Mort | 1r març 1823 (60 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 11 48° 51′ 37″ N, 2° 23′ 35″ E / 48.860253°N,2.39307°E Grave of Garat (en)  | ||
| Nacionalitat | França | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Cantant | ||
| Professors | Franz Ignaz Beck | ||
| Alumnes | Nicolas-Prosper Levasseur, Louis Nourrit, Auguste Andrade, Caroline Branchu, Anne-Cécile Duret i Marie-Catherine-Césarine Duchamp (en) | ||
| Veu | Baríton | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Marie-Catherine-Césarine Duchamp | ||
| Pare | Dominique Garat | ||
| Germans | Joseph Dominique Fabry-Garat | ||
  
 | |||
Pierre Jean Garat (Ustaritz, Pirineus Atlàntics, 25 d'abril de 1764 - París, 1 de març de 1823) fou un cantant del País Basc.
Destinat a l'advocacia pel seu pare, estudià música contra la seva voluntat, i als setze anys es traslladà a París i assoli ser rebut en els salons de l'aristocràcia, on es va fer admirar per tothom i aconseguí la protecció del comte d'Artois, que el nomenà el seu secretari particular i el presentà a la reina Maria Antonieta, que tenia grans desitjós d'escoltar-lo.
La Revolució el deixà en la misèria i llavors decidí dedicar-se per complet a la música, que fins llavors només havia cultivat per afició. Després de donar alguns concerts a la capital francesa, que provocaren un gran entusiasme, Garat feu alguns viatges a Holanda, Anglaterra i Espanya, assolint grans èxits arreu.
El 1796 fou nomenat professor del Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué a Adelaide Comelli-Rubini. Garat no va conèixer rival en la seva època, cantant amb igual encert les òperes de Gluck, que les del repertori italià. També fou un bon compositor.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 25, pàg. 737 (ISBN 84-239-4525-1)