Vés al contingut

Cécile Duret de Saint Aubin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCécile Duret de Saint Aubin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1785 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1862 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 42
Grave of Herbez Saint-Aubin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Nacional de l'Opéra-Comique (1808–1820) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAngelo Tarchi i Pierre Jean Garat Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarcel Duret Modifica el valor a Wikidata
ParesAugustin-Alexandre Saint-Aubin Modifica el valor a Wikidata  i Jeanne Charlotte Saint-Aubin Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandrine Saint-Aubin Modifica el valor a Wikidata
ParentsEugène de Planard, cunyat Modifica el valor a Wikidata

Cécile Duret de Saint Aubin (Lió, Alvèrnia-Roine-Alps, octubre de 1785 - París, 1862), fou una cantant d'òpera (soprano) francesa.

Era filla d'una distingida actriu de l'òpera còmica, Jeanne Charlotte Saint-Aubin i es donà a conèixer el 1805, però com que no havia acabat els estudis, al cap de pocs mesos tornà al Conservatori, i es presentà per segona vegada al públic el 1808, aconseguint un calorós èxit. Nicolas Isouard va escriure per a Cécile les seves principals òperes com L'intrigue au sérail, Le billet de loterie, Cendrillon, etc. malgrat que també es distingís en obres d'altres autors.

Biografia

[modifica]

Nascuda a París, era la germana gran d'Alexandrine Saint-Aubin (1793–1867). Va prendre classes durant tres anys del compositor Angelo Tarchi[1] i va entrar al Conservatori de París per perfeccionar les seves habilitats a la classe de Garat[2] Va acabar els estudis i va debutar a l'Opéra Comique el 24 de maig de 1804[3] amb Le Concert interrompu, de Berton, on obté un bon èxit. Canta amb la seva mare a Michel-Ange, d'Isouard, després es mostra a Montano et Stéphanie, de Berton. Després de quatre o cinc mesos d'estada a l'Opéra-Comique, abandona de sobte aquest teatre[3][4] només per tornar després d'una absència d'uns quatre anys. Va tornar al Conservatori. El 24 de setembre de 1804 es va casar amb el violinista Marcel Duret.[5]

Una afecció al pit i el dolor que li produí la mort del seu únic fill, la feren retirar prematurament el 1820. S'havia casat amb el violinista i compositor Marcel Duret.

Els dies 4 i 7 d'abril de 1808, va interpretar Montano i Stéphanie, el 9 d'abril Le Concert interrompu, i va continuar amb una sèrie de representacions d'aquestes dues obres, després de les quals va crear el paper de Florina a Cimarosa de Nicolo, després va assumir el paper de Zémire a Zémire et Azor.

Va ser acceptada com a membre de la Societat el 1811. Isouard va escriure especialment per a ella els papers principals a Lully et Quinault, Le Billet de loterie, Jeannot et Colin i Le Magicien sans magie.[6] Va ser la rival d'Antoinette Lemonnier, a causa del fet que Boieldieu va escriure principalment per a Madame Lemonnier, Issouard principalment per a ella.[7]

Per motius de salut, es va veure obligada a retirar-se el 1820.[8]

Duret-Saint-Aubin va morir al districte 9 de París als 77 anys i va ser enterrada al cementiri del Père Lachaise.[9]

Estrenes

[modifica]
A l'Opéra-Comique
  • 1808: Cimarosa, opéra-comique by Nicolas Isouard, 28 June, part de Florina.[10]
  • 1809: La Dupe de son art
  • 1809: Zélomir ou L'Intrigue au sérail, part of Zélime, 25 April.[11]
  • 1810: Cendrillon, 3 acts opéra-féerie by Nicolas Isouard, libretto by Charles-Guillaume Étienne, 22 February, part de Clorinde.[12]
  • 1811: Le Billet de Loterie, 14 September, part of Adèle.[13]
  • 1811: Le Magicien sans magie, part of Hortense.[14]
  • 1811: Rien de trop ou Les deux paravents, part of Evelina.[15]
  • 1811: Le Charme de la voix, by fr, 24 January.[12]
  • 1811: La Victime des arts, 27 Febrer
  • 1812: L'Homme sans façon, ou les Contrariétés
  • 1812: Lulli et Quinault, ou le Déjeuner impossible, 27 Febrer.[12]
  • 1812: Les Aubergistes de qualité, part of Émilie.[16]
  • 1814: Jeannot et Colin, 17 October, part of Thérèse.[12]
  • 1816: Les Deux Maris, part of Clémence.[17]

Referències

[modifica]
  1. r=%22Duret-Saint-Aubin%22 Dictionnaire historique des musiciens, artistes et amateurs, morts ou vivans. Tome 2. 1817. Retrieved 26 May 2021. {{{títol}}}. : Check |url= value (help)
  2. Arnault, Antoine Vincent; Bazot, Étienne-François; Jay, Antoine (1770-1854); Jouy, Étienne de (1764-1846) (1820–1825). Biographie nouvelle des contemporains. Volume 18. Retrieved 26 May 2021
  3. 3,0 3,1 Thurner, Auguste (1865). Les transformations de l'Opéra-comique (in French). Retrieved 26 May 2021.
  4. "Journal des débats et des décrets". Gallica (in French). 1804-10-28. Retrieved 26 May 2021.
  5. "Le Ménestrel". Gallica (francès). 1891-02-22. Retrieved 26 May 2021.
  6. fr/ark:/12148/bpt6k5616238q/f5.item.r=%22Saint-Aubin%22.zoom "Le Ménestrel". Gallica. 1891-03-01. Retrieved 26 May 2021. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».: Check |url= value (help)
  7. La grande encyclopédie : inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts. Volume 16 (in French). 1885–1902. Retrieved 26 May 2021.
  8. "Le Ménestrel". Gallica (in French). 1891-03-08. Retrieved 26 May 2021.
  9. Archives de Paris, death certificate n° 1448 dated 30/11/1862, view 26 / 31[permanent dead link]
  10. Bouilly, Jean-Nicolas. Cimarosa, opera-comique en 2 actes, music by Nicolo Isouard (en francès). Barba, 1808. 
  11. «L'Opinion du parterre», 1810.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 «L'Univers musical» (en francès), 1862.
  13. ; Isouard«Le billet de loterie: opéra comique en un acte / music by Nicolo» (en francès), 1854.
  14. ; Malte, Nicolo de«Le Magicien sans magie, opéra comique en 2 actes, lyrics de MM [Roger et Creuzé de Lesser, music per Nicolo de Malte]» (en francès).
  15. Boieldieu, François Adrien. Rien de trop: Ou Les deux paravents; opéra comique en un acte; représenté pour la première fois à St. Petersbourg...le 25 décembre 1811. Et à Paris, au Théâtre de l'Opéra Comique Impérial, le 19 April, 1811 (en francès). Boieldieu, 1811. 
  16. ; Catel«Les Aubergistes de qualité, 3 acts opéra comique, lyrics by Mr Jouy» (en francès).
  17. Étienne, Charles-Guillaume. Les deux maris: opéra-comique en un acte (en francès). Mlle. Huet, 1816. 

Bibliografia

[modifica]

Bibliografia addicional

[modifica]

Una sèrie d'articles d'Arthur Pougin publicats a Le Ménestrel