Vés al contingut

Pilar Bayer i Isant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPilar Bayer i Isant
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Pilar Bayer Modifica el valor a Wikidata
13 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat (–1975)
Conservatori Municipal de Música de Barcelona - graduació escola (–1967) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRafael Mallol Balmaña i Jürgen Neukirch Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (1982–2016)
Universitat Autònoma de Barcelona (1981–1982)
Universitat de Cantàbria (1980–1981)
Universitat de Ratisbona (1977–1980) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010–)
Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2001–)
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001–) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIván Blanco-Chacón Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralNuria Vila Oliva, Joan-Carles Lario i Loyo, Montserrat Alsina, Jordi Guàrdia i Rúbies, Josep González i Rovira, Teresa Crespo, Artur Travesa i Grau, Àngela Arenas, Anna Rio, Víctor Rotger i Cerdà, Paloma Bengoechea, Dionís Remón, Piermarco Milione i Laia Amorós i Carafí Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webub.edu… Modifica el valor a Wikidata

Pilar Bayer i Isant (Barcelona, 13 de febrer de 1946) és una matemàtica i algebrista catalana, especialitzada en la Teoria de Nombres.[1]

El 1967 va obtenir el títol de professora de piano pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. El 1968 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i el 1975 es doctorà amb la tesi Extensiones maximales de un cuerpo global en las que un divisor primo descompone completamente.[2] Ha treballat com a professora de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1968-1975) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1977 i 1981-1982), així com a la Universitat de Regensburg (1977-1980), on adquirí una sòlida formació en teoria dels nombres, i a la Universitat de Santander (1980-1981), fins que el 1982 va obtenir la càtedra d'àlgebra de la Universitat de Barcelona.[3]

Ha creat un important grup de recerca en teoria de nombres. Les seves publicacions versen sobre funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i corbes de Shimura.[4] És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2001, de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya des de 1996,[5] i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, des de 2001.[6] El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.[7] El 2004 fou nomenada Emmy-Noether-Professorin de la Georg-August-Universität Göttingen. El mateix any fou escollida acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i hi va ingressar el 2010 amb el discurs Antecedentes y evolución de la teoría de la multiplicación compleja.[8][1]

Premis i reconeixements

[modifica]

Selecció d'obres i publicacions[a]

[modifica]
  • Alsina i Aubach, Montserrat, and Bayer i Isant, Pilar. Quaternion Orders, Quadratic Forms, and Shimura Curves (en anglès). American Mathematical Society, 2004. ISBN 0821833596
  • Bayer i Isant, Pilar, et al. Arrels germàniques de la matemàtica contemporània : amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950. Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències i Tecnologia, 2012.ISBN 9788499651194
  • Bayer i Isant, Pilar, i López Pellicer, Manuel. Antecedentes y evolución de la teoría de la multiplicación compleja (en castellà). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 2010.ISBN 9788487125485
  • Bayer i Isant, Pilar, and García Vallès, Ricard. Els Sòlids platònics. Barcelona: Reial Acadèmia de Doctors, 1996.
  • Bayer i Isant, Pilar. Ensenyar matemàtiques, aprendre matemàtiques : variacions sobre un tema de Felix Klein. Universitat de Barcelona, 2007.
  • Bayer i Isant, Pilar, et al. [Groupe des représentations de M12’] comme groupe de Galois sur [phi] (en francès). Universitat de Barcelona, Facultat de Matemàtiques, 1986.
  • Bayer i Isant, Pilar, et al. Problemes d’àlgebra. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990.ISBN 8478753613
  • Bayer i Isant, Pilar. Values of the Iwasawa L-functions at the point s=1 (en anglès). Birkhauser-Verlag, 1979.
  • Bayer i Isant, Pilar. «Arithmetical problems in number fields, abelian varieties and modular forms» (en anglès). Contributions to science, , vol. 1, núm. 2, 2000, pàg. 125-145. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)
  • Bayer i Isant, Pilar. «Les Contribucions de Poincaré a l’aritmètica». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, vol. 21, núm. 1, juliol 2006, pàg. 5 - 38. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)
  • Bayer i Isant, Pilar. «Formas cuadráticas sobre cuerpos totalmente p-ácidos» (en castellà), Publicacions Matemàtiques, vol. 3, núm. 1, 1976, pàg. 1-15. Disponible a: Publicacions Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • Bayer i Isant, Pilar. «Monstres, cordes, fantasmes i clars de lluna». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, vol. 14, núm. 1,1999, pàg. 9-30. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)
  • Bayer i Isant, Pilar. «Triangles rectangles de costats racionals». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, vol. 1, 1987, p. 22-23. Disponible a: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona

Notes

[modifica]
  1. ↑ El «Number Theory Research Group de la UB». [Consulta: 22 gener 2024]. proporciona un llistat extens de les obres i publicacions de Pilar Bayer i Isant.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Bayer, Pilar; Guàrdia, Jordi; Travesa, Artur. Arrels germàniques de la matemàtica contemporània: amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950. Institut d'Estudis Catalans, 18 de maig 2012, 18 de maig 2012, p. 689. ISBN 9788499651194. 
  2. ↑ Bayer i Isant, Pilar. «Extensiones maximales de un cuerpo global en las que un divisor primo descompone completamente», 01-04-1975.
  3. ↑ Pilar Bayer a arbolmat.com
  4. ↑ Pilar Bayer a 16cientifiquescatalanes
  5. ↑ Reial Academia Doctors. «Excma. Sra. Dra. Pilar Bayer Isant», 2012. Arxivat de l'original el 2022-01-10. [Consulta: 12 juny].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Secció de Ciències i Tecnologia: Pilar Bayer i Isant». A: Institut d'Estudis Catalans. Memòria: curs 2015-2016. Barcelona: IEC, 2018, pàg. 107 [Consulta: 5 desembre 2023]. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «Decret 144/1998, de 9 de juny, de concessió de la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic a onze personalitats.». Portal Jurídic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r febrer 2024].
  8. ↑ Biografia Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine. al web de la RAC
  9. ↑ «Pilar Bayer, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, guardonada amb la Medalla de la Dona». Butlletí de L'Institut d'Estudis Catalans, Núm. 197, 4-2015 [Consulta: 5 desembre 2023].
  10. ↑ «Pilar Bayer i Antoni Miró seran homenatjats per les universitats de la Xarxa Vives». Xarxa Vives d'Universitats, 03-07-2015. [Consulta: 5 desembre 2023].
  11. ↑ Diez López, Nerea «Carlos Andradas, Pilar Bayer y Luis Narváez, Medallas de la RSME 2022». Real Sociedad Matemática Española, 24 juny 2022. [Consulta: 22 gener 2024].
  12. ↑ 324cat. «Les Creus de Sant Jordi 2024: de Carod-Rovira i Àngels Barceló a Aitana Bonmatí i Unió de Pagesos», 03-12-2024. [Consulta: 3 desembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pilar_Bayer_i_Isant&oldid=34651163»