Vés al contingut

Kílian Jornet i Burgada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKílian Jornet i Burgada
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLes Houches
Sabadell Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Perpinyà Via Domícia Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,71 m Modifica el valor a Wikidata
Pes58 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócorredor d'ultramaratons, esquiador de muntanya, alpinista Modifica el valor a Wikidata
Esportultra trail
esquí de muntanya
alpinisme Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorNNormal
Casa Santiveri (Call, 20-22) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 novembre 2021Stop JJOO 2030 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaEmelie Forsberg Modifica el valor a Wikidata
GermansNaila Jornet i Burgada Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webhttps://www.kilianjornet.cat/
IMDB: nm4389789 TMDB.org: 1132423
Facebook: kilianjornet X: kilianj Instagram: kilianjornet World Athletics: 14956188 Modifica el valor a Wikidata

Kílian Jornet i Burgada (Sabadell, 27 d'octubre de 1987)[1][2] és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català.[3] Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010[4] i també del 2012 al 2014.[5] És especialment conegut per haver guanyat en quatre ocasions (2008, 2009, 2011 i 2022) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008,[6] 2010[7] i 2011).[8] Jornet també s'ha proclamat vencedor en deu ocasions de la Sierre-Zinal (2009, 2010, 2014, 2015, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2024),[9][10][11][12][13][14] ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió dos cops (2010[15] i 2012),[16] ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014.[17] A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius,[a][18] batent els rècords de temps en tots dos sentits),[19][20] el del GR 20 (2009),[b] el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro[4] o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life.[22] És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina,[23] i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.[24]

La tardor del 2023, va realitzar l'aventura de coronar els 177 cims de més de 3000 msnm del Pirineu en 8 dies. En total, va recórrer 485,65 quilòmetres i va acumular un desnivell de més de 43.000 metres, en més de 155 hores d'activitat física. La gesta va començar el dilluns 2 d'octubre als peus del cim Frondella i va finalitzar el 10 d'octubre a la Pica d'Estats. Va arribar a encadenar més de 40 cims en una mateixa jornada, a caminar 39 hores seguides i va desplaçar-se amb bicicleta per enllaçar els trams.[25] L'agost del 2024 va fer els 82 cims de més de 4000 msnm dels Alps en 19 dies. En total, va recórrer 1207 quilòmetres, acumulant un desnivell positiu de 75.000 metres i descansant, de mitjana, 5 hores i 17 minuts per dia. Els desplaçaments entre els cims els va fer a peu o en bicicleta.[26]

Actualment viu en un fiord de Noruega, des d'on ha creat una fundació per preservar les muntanyes, allunyat de la pressió que suposa ser considerat un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina.[27] És parella de la també corredora de muntanya sueca Emelie Forsberg.[28]

Biografia

Jornet és fill d'Eduard Jornet i Núria Burgada. El seu pare és guia de muntanya i guarda del refugi Cap del Rec, a la Cerdanya, i la seva mare és professora d'esports de muntanya, estant actualment a càrrec de les joves promeses del Centre de Tecnificació d'Esquí de Catalunya. Kílian Jornet té una germana dos anys més jove, Naila Jornet, integrant de l'equip estatal d'esquí de muntanya i que practica curses de muntanya.[29]

El seu primer aniversari ja el va celebrar al refugi del seu pare, a 1.986 metres d'altitud, on va viure gran part de la seva infantesa. Amb tres anys ja va coronar el primer tresmil, el Tuc de Mulleres. Amb cinc anys va fer l'Aneto, i amb sis el Breithorn. Als deu anys va finalitzar completament la Transpirinenca, combinant l'alta muntanya que ofereix el GR 10 i el GR 11.[29]

Amb disset anys optà per quedar-se a la Cerdanya a fer els seus estudis universitaris a la Facultat de Ciències i Tècniques d'Activitats Físiques i Esportives que la Universitat de Perpinyà té a Font-romeu. Fou al Centre Nacional d'Entrenament en Altitud (CNEA), a més de 1.800 metres d'altitud, on coincidí amb altres esportistes catalans de l'especialitat com ara Daniel Solà, Mireia Miró, Marc Pinsach o Ignasi Andrés.[30] Des del 2004 és considerat esportista d'alt nivell pel Consell Català de l'Esport[31] i pel Consell Superior d'Esports[31] en la categoria de Muntanya i Escalada (núm. 40.563.172).[32] El 2010 va ser nomenat Cerdà de l'Any. El 7 de setembre de 2012 es publicà a internet una fotografia seva al cim del Mont Blanc (4.800 m.), completament nu i envoltat de neu, com a mostra d'esbarjo.[33][34]

Esquiador de muntanya

Medaller
Esquí de muntanya
Copa del Món
Or Copa del Món 2009
Or Copa del Món 2010
Or Copa del Món 2011
Or Copa del Món 2012
Bronze Ahrntal 2013[35] cursa individual
Or Pelvós 2013[36] cursa vertical
Bronze Pelvós 2013[37] cursa individual
Or Alpinski 2013[38] cursa individual
Or Verbier 2014[39] cursa individual
Bronze Verbier 2014[39] cursa vertical
Or Pitturina 2014[40] cursa individual
Or Diablerets 2014[41] cursa individual
Argent Dolomiti di Brenta[42] cursa individual
Or Puy Saint Vincent 2015[43] cursa vertical
Or Font Blanca 2015[44] cursa individual
Or Font Blanca 2015[44] cursa vertical
Argent Marmotta Trophy 2015[45] cursa individual
Campionat del Món
Bronze Portes du Soleil 2008 llarga distància
Bronze Portes du Soleil 2008 relleus
Or Gran Valira 2010 cursa vertical
Argent Gran Valira 2010 cursa individual
Or Claut 2011 cursa vertical
Or Claut 2011 cursa individual
Bronze Claut 2011 llarga distància
Or Verbier 2015[46] cursa individual
Campionat d'Europa
Or Alpago 2009 cursa vertical
Argent Alpago 2009 relleus
Or Pelvós 2012 cursa vertical
Argent Pelvós 2012 cursa individual
Campionat d'Espanya de Cronoescalada
Or 2012[47]
Pierra Menta
Or Pierra Menta 2011 cursa per parelles[8]
Or Pierra Menta 2010 cursa per parelles[7]
Or Pierra Menta 2008 cursa per parelles[6]
Trofeo Mezzalama
Or Trofeo Mezzalama 2011 cursa per equips de 3[48]
Patrouille des Glaciers
Or Patrouille des Glaciers 2012 cursa per equips de 3[49]

Iniciat en la pràctica de l'esquí de muntanya l'any 1999, participà per primera vegada en competició a la cursa de La Molina de la Copa espanyola de l'any 2000.[2] Tres anys més tard, ingressà a les files de la selecció espanyola d'esquí de muntanya competint en categoria absoluta fins al 2007.

Pel que fa a la seva afiliació a clubs, ha format part del Grup Excursionista Cerdanya (GEC)[50] i del Club Poliesportiu Puigcerdà-SE,[51] tot i que després va competir per Atomic.

El seu primer triomf a escala mundial arribà al Campionat del Món d'esquí de muntanya de 2004 realitzat a l'Aran (Occitània) on es penjà la medalla d'or de la cursa vertical, en la categoria de cadet.[50] Ja en categoria sènior, es penjà dos bronzes al Campionat del Món de 2008. Dos anys després, a l'edició de 2010, revalidà l'or en l'ascens vertical i obtingué la d'argent en la cursa individual.[52][53]

Ha guanyat, des de 2009, quatre edicions consecutives de la Copa del món d'esquí de muntanya.[54]

A escala continental, obtingué l'or en la cursa vertical i l'argent en els relleus durant el Campionat d'Europa d'esquí de muntanya de 2009 celebrat a Alpago (Itàlia). En els següents campionats europeus, celebrats del 4 a l'11 de febrer de 2012 a Pelvós (Occitània),[55] va revalidar la medalla d'or a la cursa vertical.[56][57] En la cursa individual, va obtenir la medalla d'argent.[58][59]

Gràcies als seus mèrits esportius en categoria júnior d'esquí de muntanya, va guanyar el Premi d'Honor d'EsportCatalà.cat els anys 2004, 2005 i 2006.[60]

Corredor de muntanya

Medaller
Cursa de muntanya
Copa del Món
Or 2007
Or 2008
Or 2009
Or Copa del Món 2012
Or Copa del Món 2013[61]
Or Copa del Món 2014[62]
Or 2014[c]
Campionat d'Europa
Or Campionat d'Europa 2013[65]
Ultra-Trail du Mont-Blanc
Or 2008
Or 2009
Or 2011
Argent 2017
Diagonale des Fous
Or 2010
Or 2012
Zegama-Aizkorri
Or 2007
Or 2008
Or 2010
Or 2011
Or 2012
Or 2013[66]
Or 2014[67]
Or 2016[68]
Giir di Mont
Or 2008
Or 2009
Or 2010
Or 2011
Or 2014[17]
Sierre Zinal
Or 2009
Or 2010
Bronze 2013[69]
Or 2014[70]
Or 2015[71]
Or 2017[9]
Or 2018[10]
Western States 100
Or 2011
Hardrock Endurance Run
Or 2014[20]
Or 2015[19]
Or 2016[72]
Or 2017[18]
Sentiero delle Grigne
Or 2007
Or 2008
Mount Kinabalu Climbathon
Or 2007
Or 2009
Or 2011
Or 2012
Trofeo Kima
Or 2010[73]
Or 2012[74]
Or 2014[75]
Or 2018[76]
Transvulcania
Bronze 2012[77]
Or 2013[78]
Argent 2014
Cavalls del vent - Ultra Pirineu[d]
Or 2012[80]
Or 2015[80]
Or 2017[81]

Ha estat sis voltes campió del món de curses en alçada (Skyrunner World Series), els anys 2007,[82] 2008,[83] 2009,[84] 2012, 2013 i 2014.[5] D'aquesta forma va superar en nombre de victòries al capità del seu equip, el Salomon Santiveri Outdoor Team, Agustí Roc (2002, 2003 i 2004)[85] i esdevingué el corredor de muntanya amb més campionats del món.[5]

L'any 2008, amb vint anys, es presentà per primera vegada a l'Ultra-Trail du Mont-Blanc (UTMB), considerada una de les proves més dures d'Europa amb 166 quilòmetres i 9.400 metres de desnivell positiu. Essent un novell de la prova, no només la va guanyar amb comoditat (va treure quasi una hora al segon)[86] sinó que va rebaixar el rècord de la prova a 20 hores, 56 minuts i 59 segons.[86] L'any següent, setena edició de l'UTMB, va tornar a guanyar la cursa però no va ser capaç de rebaixar la marca del 2008, en part a causa de les males condicions climàtiques de vent, boira i fred.[87] En l'edició del 2011, també va guanyar la cursa amb un temps de 20 hores, 36 minuts i 43 segons.[88]

L'1 de juny de 2008, els ajuntaments de Bellver de Cerdanya i Prullans li dedicaren un homenatge amb l'organització de la Cursa de Muntanya Bellver Prullans, una mitja marató de muntanya que recorre els dos municipis, amb la presència del corredor com a protagonista de l'esdeveniment.[89]

De la mateixa manera que en esquí de muntanya, els seus èxits en les curses de muntanya han estat notables. És per això que ha estat premiat en nombroses ocasions per entitats catalanes i internacionals. Un dels mèrits més destacats és l'obtenció del Premi d'Honor d'EsportCatalà.cat els anys 2008[90] i 2009[91] en categoria skyrunning.

Kilian's Quest

Per tal de mostrar el màxim potencial del corredor, l'empresa patrocinadora Salomon organitzà el projecte Kilian's Quest, a fi que Jornet batés els reptes més importants en curses de muntanya.

El 17 de juny de 2009 va batre el rècord de la ruta de muntanya GR 20, a l'illa de Còrsega, en 32 hores, 54 minuts i 24 segons, rebaixant en quasi quatre hores l'anterior rècord en mans de l'italià Pierrot Santucci. El GR 20 és considerada la ruta de llarga distància més dura d'Europa, amb 190 quilòmetres i 21.000 metres de desnivell acumulat.[92]

L'1 d'octubre de 2009 va batre una nova marca, en aquella ocasió a Sierra Nevada (Estats Units). Aconseguí finalitzar el Tahoe Rim Trail, una prova que recorre el llac Tahoe, passant pels estats de Califòrnia i Nevada, donant inici i final a Sunnyside-Tahoe City, en 38 hores i 32 minuts.[93] L'antic rècord del sender, de 265 quilòmetres de distància i 8.000 metres de desnivell positiu, estava en mans de Tim Twietmeyer quan l'any 1995 el fixà en 45 hores i 58 minuts.[94]

Del 31 de maig al 7 de juny de 2010 corregué la Transpirinenca, una travessa que creua el massís dels Pirineus des del cap Higuer (Hondarribia), al Mar Cantàbric, fins al cap de Creus (Llançà), al Mar Mediterrani.[95] Finalitzà el recorregut, comprès de 700 quilòmetres i 35.717 metres de desnivell acumulat, en 8 dies.[95] Si bé és cert que tardà un dia més del previst, rebaixà igualment l'antic rècord fixat en 12 dies.[96]

Durant la tardor del 2010, va pujar i baixar el cim més alt del continent africà, el Kilimanjaro, en un temps rècord: 7 hores i 14 minuts.[97] Tanmateix, el projecte tenia previst rebaixar les marques del John Muir Trail, 340 quilòmetres creuant tres parcs naturals de Califòrnia (setembre 2009); o del quilòmetre vertical, ja en mans de Jornet, però s'hagueren d'anul·lar per molèsties físiques o obstacles administratius.[cal citació]

Summits of my life

El 29 de maig de 2012 presentà en públic el nou projecte anomenat Summits of my life («Cims de la meva vida»). El propòsit de l'aventura consistia en coronar en solitari, sense assistència i amb el menor temps possible, algunes de les muntanyes més emblemàtiques del planeta. El 2012 es va fixar l'objectiu de fer dues travessades integrals pel Massís del Mont Blanc, no realitzades abans. El 2013 va ser l'any que provà de batre el rècord de velocitat d'ascens de l'Elbrús (5.642 m), el Cerví (4.478 m) i el Mont Blanc (4.808 m). L'any següent ho provaria als cims de l'Aconcagua (6.962 m) i el Mont McKinley (6.194 m). I, finalment, l'any 2015 miraria de batre el rècord de velocitat d'ascensió al cim de l'Everest (8.844 m) —sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari— que en el moment de proposar-se el projecte era de 22 hores i 29 minuts.[98]

El 4 de juny de 2012 es va veure obligat a ajornar la primera de les travessies del Mont Blanc per causes meteorològiques adverses, amb l'objectiu d'encetar-la la setmana següent.[99][100] Durant la segona temptativa, el diumenge 17 de juny, el seu company de travessada, el també esquiador francès Stéphane Brosse, va perdre la vida en caure accidentalment d'una cornisa de neu de 600 metres d'altitud a l'Agulla d'Argentière.[101][102][103]

El 18 de setembre del mateix any va assolir la travessa integral del Mont Blanc (des de Courmayeur a Chamonix, coronant el Mont Blanc per la via Innominata i baixant-lo per la via Royale) en 8 hores i 40 minuts, essent aquest un recorregut que s'acostuma a efectuar en tres dies.[104]

L'11 de juliol de 2013, Jornet va acomplir el segon dels projectes enquadrats en el Summits of my life, tot establint un nou rècord d'ascensió al Mont Blanc. Parcialment acompanyat pel francès Mathéo Jacquemoud, Jornet va pujar i baixar el cim més alt dels Alps en 4 hores i 57 minuts.[105] La gesta havia estat en mans d'André Gobet des de 1990, quan aquest esmerçà 5 hores i 10 minuts per completar l'ascens.

El 21 d'agost del mateix any, Jornet atenyia en solitari el tercer projecte de Summits of my life, coronant el Matterhorn i establint un nou rècord de l'ascens i el descens d'aquest cim, un dels més alts i complicats dels Alps, que de 1995 estava en mans de Bruno Brunod, qui havia parat el cronòmetre a 3 hores i 14 minuts. Per la seva banda, Jornet va completar la jornada en 2 hores i 52 minuts.[106][107] El mes següent, Jornet es va traslladar a Rússia, per a provar de batre el rècord d'ascens i descens del mont Elbrús, el cim més alt de l'Europa continental, tot aprofitant la celebració d'una cursa de muntanya al mateix indret. El 21 de setembre, Jornet va dur a terme l'intent de batre el rècord, acompanyat de Vitaly Shkel, però després de 2 hores i 45 minuts d'ascens, quan es trobaven a uns 300 metres del cim, van decidir de girar cua en tant que les condicions meteorològiques eren adverses. Per qüestions de calendari, i en saber que el temps no milloraria en els dies següents, es decidí a deixar aquesta temptativa de batre el rècord d'ascens i descens de la muntanya més alta d'Europa per una altra ocasió, encara per definir.[108][e] Aquest fou el darrer projecte de la iniciativa Summits of my life de l'any 2013.

L'any següent, un cop acabada la temporada d'esquí de muntanya, Jornet va combinar la participació en curses de muntanya amb la continuació d'aquest projecte. D'aquesta manera, el juny de 2014 es va desplaçar a Alaska per tal d'assajar de batre el rècord d'ascens i descens del Mont McKinley, la muntanya més alta de l'Amèrica del Nord. La gesta la va dur a terme el 7 de juny.[110][111] Fins a l'intent de Jornet, el rècord d'ascens i descens del McKinley estava en mans d'Ed Warren, un militar del servei aeri dels Estats Units que coronà el cim després 12 hores i 20 minuts després de la sortida, i va arribar al punt de sortida 4 hores després, aturant el cronòmetre a 16 hores i 46 minuts.[112] Per la seva banda, Jornet va coronar i descendir del McKinley en 11 hores i 48 minuts, establint també un nou rècord de velocitat en coronar aquesta muntanya a 9 hores i 43 minuts.[113] Les primeres informacions respecte a la gesta no foren del tot precises, ja que l'atac al cim es feu a través de la via Rescue Gully (que segueix la via tradicional en molts punts però evita uns passos equipats amb cordes fixes) i no a través de la via West Buttress, tal com s'havia comentat.[110]

El 19 de desembre de 2014, Jornet va emprendre el primer intent de batre el rècord d'ascens i descens de l'Aconcagua, la muntanya més alta dels Andes.[114] En el moment de la temptativa de Jornet, el rècord es trobava en mans de Jorge Egocheaga, qui va coronar i descendir l'Aconcagua en 13 hores i 46 minuts, per bé que inicialment s'havia anunciat que havia invertit 14 hores i 5 minuts en la gesta.[115] El primer assaig de Jornet fou infructuós a causa del fort vent, que l'obligà a girar cua abans de fer el cim.[116] No obstant això, Jornet va batre el rècord al segon assaig, efectuat el 23 de desembre.[117] A través de la via normal d'ascens a l'Aconcagua (amb sortida i arribada a Horcones), Jornet tardà 12 hores i 49 minuts a coronar i davallar la muntanya més alta del continent americà, un temps que rebaixa de 57 minuts la marca establerta per Egocheaga.[117][f]

El maig de 2015, Jornet tenia previst de temptar l'ascens més ràpid a l'Everest, però el terratrèmol esdevingut a la fi del mes anterior feu que l'expedició canviés els plans, desplaçant-se de totes maneres al Nepal amb la intenció d'oferir ajuda en zones muntanyoses allunyades, deixant la temptativa de rècord per més endavant.[119]

La matinada del 21 al 22 de maig de 2017, Jornet va assolir l'objectiu de pujar a l'Everest sense oxigen ni cordes fixes i en solitari. Va fer cim 26 hores després d'haver sortit del darrer indret habitat de l'Himàlaia, el monestir de Rongbuk (indret que coincideix amb el camp de base de l'Everest, prop de 5100 metres d'altitud), i 38 hores després arribava al camp de base avançat de la muntanya més alta del món.[120][121] Jornet va repetir la gesta una setmana més tard, la nit del 27 al 28 de maig, per bé que va sortir del camp de base avançat (a 6500 metres d'altitud) i va fer cim al cap de 17 hores, per a tornar després al mateix camp de base avançat.[122] Aquesta darrera marca situa Jornet molt a prop dels dos ascensos més ràpids que s'han registrat a la muntanya més alta del món (el de Hans Kammerlander per la cara nord de l'any 1996, fixat a 16 hores i 45 minuts; i el de Christian Stangl de l'any 2006, rebaixat a 16 hores i 42 minuts), per bé que el fet d'haver-la realitzat sis dies després d'una altra ascensió —més llarga— a l'Everest sense oxigen suplementari ni cordes fixes fa que la comparació no es pugui fer, essent les condicions diferents.[123]

Bibliografia

Filmografia

  • Unbreakable: The Western States 100 (2011)
  • Summits of my life I: A fine line (estrena a televisió 03/01/2013)[124]
  • Summits of my life II: Déjame vivir (2014)[125]
  • Summits of my life III: Langtang (2015)[126]

Notes

  1. ↑ L'any 2016, Jornet va compartir la primera posició amb Jason Schlarb.
  2. ↑ Aquest rècord romangué vigent fins al 8 de juliol de 2014, quan Guillaume Peretti realitzà el mateix itinerari en 32 hores i retallà el rècord de Jornet en gairebé una hora.[21]
  3. ↑ Quilòmetre vertical[63] i marató de muntanya[64]
  4. ↑ Des de 2014, l'Ultra Pirineu va substituir la Cavalls del Vent, com una evolució d'aquesta.[79]
  5. ↑ Vitaly Skhel ostenta el rècord d'ascens i descens de l'Elbrús, establert a 4 hores i 39 minuts. No obstant això, el rècord d'ascens de la mateixa muntanya està en mans d'Andrzej Bargiel, que feu la gesta en 3 hores i 25 minuts. Al principi, Kilian Jornet provaria de batre el rècord de Bargiel.[109]
  6. ↑ El rècord es mantingué vigent fins al 19 de febrer de 2015, quan Karl Egloff recorregué el mateix traçat que Jornet i en rebaixà la marca en 57 minuts, deixant-la a 11 hores i 52 minuts.[118]

Referències

  1. ↑ «Kilian Jornet i Burgada | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 desembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «View Racer: Kílian Jornet Burgada» (en anglès). Skimountaineering.org. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 5 juny 2012].
  3. ↑ «Kílian Jornet i Burgada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 «La meva vida». kilianjornet.cat. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2012. [Consulta: 16 setembre 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Kilian Jornet guanya la Mount Kinabalu Climbathon i es proclama per quarta vegada campió del Món Arxivat 2019-09-11 a Wayback Machine. (consulta 14 octubre 2012)
  6. ↑ 6,0 6,1 [enllaç sense format] http://www.pierramenta.com/images/2008/gene2008.pdf Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. Classificació Pierra Menta 2008
  7. ↑ 7,0 7,1 «Pierra Menta 2010 - Classement général» (pdf) (en francès). http://www.pierramenta.com/. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2014. [Consulta: 13 juny 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 [enllaç sense format] http://www.pierramenta.com/images/2011/genedimanche.pdf Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. Classificació Pierra Menta 2011
  9. ↑ 9,0 9,1 «Kilian Jornet guanya la mítica Sierre-Zinal per cinquena vegada». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-08-14 [Consulta: 14 agost 2017].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Kilian Jornet guanya per sisena vegada a la Sierre-Zinal». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2018-08-13 [Consulta: 13 agost 2018].
  11. ↑ «Sierre-Zinal 2019 - classements». [Consulta: 10 setembre 2024].
  12. ↑ «Sierre-Zinal 2020 course sur 1 mois - Rangliste». [Consulta: 10 setembre 2024].
  13. ↑ «Sierre-Zinal sur un mois 2021 - Ranking». [Consulta: 10 setembre 2024].
  14. ↑ «Sierre-Zinal 2024 - Ranking». [Consulta: 10 setembre 2024].
  15. ↑ Purerunners. «Diagonale des Fous 2010: Kilian Jornet vainqueur» (en francès), 24-10-2010. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].
  16. ↑ 3/24. «Kilian Jornet guanya la Diagonale des Fous a l'illa de la Reunion després de córrer gairebé 27 hores», 20-10-2012. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 20 octubre 2012].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Classificació Giir di Mont 2014». Arxivat de l'original el 9 d’agost 2014. [Consulta: 31 juliol 2014].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Kilian Jornet guanya la Hardrock 100 amb una espatlla dislocada i després de córrer 140 quilòmetres amb el braç lligat». CCMA, 27-07-2017. Arxivat de l'original el 2018-07-20. [Consulta: 23 setembre 2017].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Kilian Jornet vence y revienta el récord de la Hardrock 100». Desnivel, 12-07-2014 [Consulta: 12 juliol 2014]. Arxivat 14 de juliol 2014 a Wayback Machine.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Kilian Jornet vence su segunda Hardrock 100 consecutiva con un nuevo récord». Desnivel, 11-07-2015 [Consulta: 11 juliol 2015]. Arxivat 12 de juliol 2015 a Wayback Machine.
  21. ↑ «Guillaume Peretti bate el récord de Kilian Jornet en el GR-20 de Córcega». Carreras por montaña, 08-07-2014 [Consulta: 8 juliol 2014]. Arxivat 12 de juliol 2014 a Wayback Machine.
  22. ↑ «Summits of my Life. El projecte». Arxivat de l'original el 25 de juny 2014. [Consulta: 12 juliol 2014].
  23. ↑ Roberto Palomar. «Kilian Jornet, una fuerza de la naturaleza» (en castellà). Marca, 09-10-2010. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2012. [Consulta: 16 setembre 2012].
  24. ↑ «Kilian Jornet rep el premi Aventurer de l'Any, que atorga la revista "National Geographic"». 324.cat, 13-02-2014 [Consulta: 13 febrer 2014]. Arxivat 21 de febrer 2014 a Wayback Machine.
  25. ↑ Puig, Josep M. «L'aventura de Kilian Jornet redescobrint els Pirineus: 177 cims de més de 3.000 m en 8 dies». Esport3, 11-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-11. [Consulta: 12 octubre 2023].
  26. ↑ Lefief, Jean-Philippe «« L’alpicoureur » Kilian Jornet gravit les 82 sommets alpins de plus de 4 000 m en dix-neuf jours» (en francès). Le Monde, 01-09-2024 [Consulta: 10 setembre 2024].
  27. ↑ Bou, David. «Hi ha una por que ens manté vius». Directa, 22-12-2020. Arxivat de l'original el 2023-09-27. [Consulta: 12 octubre 2023].
  28. ↑ «Kilian Jornet i Emelie Forsberg expliquen la seva relació de parella el dia de Sant Valentí». Nació Digital, 15-02-2017. Arxivat de l'original el 8 de gener 2018 [Consulta: 7 gener 2018].
  29. ↑ 29,0 29,1 (castellà) RODRÍGUEZ, Darío i MENDIETA, José Luis: «Un campeón forjado en la montaña». Revista Desnivel, núm. 276 (juny 2009), p. 30-33.
  30. ↑ (castellà) CANALS, Jordi: «El fenómeno Kilian». Revista Desnivel, núm. 276 (juny 2009), p. 34-35.
  31. ↑ 31,0 31,1 (castellà) Kilian Jornet, campeón del mundo[Enllaç no actiu], Runner's World, 2007 (consulta: 31-08-10).
  32. ↑ «Listado de Deportistas de Alto Nivel» (pdf) (en castellà). Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 197, 17-08-2007, pàg. 35123. Arxivat de l'original el 2022-01-30 [Consulta: 31 agost 2010].
  33. ↑ «Kilian Jornet es fotografia totalment nu i envoltat de neu al cim del Mont Blanc, a 4.800 metres d'altura». 324.cat, 07-09-2012. Arxivat de l'original el 2013-05-23. [Consulta: 9 setembre 2012].
  34. ↑ «Kilian Jornet es despulla al cim del Mont Blanc». ElPeriódico.cat, 07-09-2012. Arxivat de l'original el 2017-02-03. [Consulta: 9 setembre 2012].
  35. ↑ «Classificació cursa individual Ahrntal 2013». International Ski Mountaineering Federation. [Consulta: 8 març 2013].
  36. ↑ «Clarrificació cursa vertical Pelvós 2013». International Ski Mountaineering Federation. [Consulta: 8 març 2013].
  37. ↑ «Classificació cursa individual Pelvós 2013». International Ski Mountaineering Federation. Arxivat de l'original el 6 de març 2016. [Consulta: 8 març 2013].
  38. ↑ «Classificació cursa individual Alpinski 2013». International Ski Mountaineering Federation. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024. [Consulta: 8 març 2013].
  39. ↑ 39,0 39,1 «Kilian Jornet, victòria i podi en les primeres curses de la Copa del Món de Verbier». Corremonts, 19-01-2014 [Consulta: 3 febrer 2014]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  40. ↑ «Kílian Jornet guanya la Pitturina en el Mundial d'esquí de muntanya». 324.cat, 08-02-2014 [Consulta: 8 febrer 2014]. Arxivat 21 de febrer 2014 a Wayback Machine.
  41. ↑ [enllaç sense format] https://twitter.com/FEEC_cat/status/439705067709796353 Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine.
  42. ↑ «Kilian Jornet regresa a la competición con un segundo puesto en la Dolomiti di Brenta». Desnivel, 05-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014]. Arxivat 8 April 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  43. ↑ «Kilian Jornet vence la Vertical Race de la 1ª prueba de la Copa del Mundo de Esquí de Montaña». Carreras por montaña. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2015. [Consulta: 7 febrer 2015].
  44. ↑ 44,0 44,1 «Kilian Jornet logra el doblete en la Copa del Mundo de Andorra al vencer la Vertical Race. Laetitia Roux también lo consigue en categoría femenina.». Carreras por montaña. 25 gener 2015. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2015. [Consulta: 7 febrer 2015].
  45. ↑ «Kilian Jornet, segundo en la penúltima prueba de la Copa del Mundo de Esquí de Montaña». Carreras por montaña, 28-02-2015 [Consulta: 7 març 2015]. Arxivat 2 de març 2015 a Wayback Machine.
  46. ↑ «Kilian Jornet, Campeón del Mundo de Esquí de Montaña en modalidad individual». Carreras por montaña, 09-02-2015 [Consulta: 7 març 2015]. Arxivat 15 de març 2015 a Wayback Machine.
  47. ↑ «Kilian Jornet i Laura Orgué s'imposen a la CronoNiu i aconsegueixen el títol de campions d'Espanya de Cronoescalada». Corremonts, 30-12-2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
  48. ↑ [enllaç sense format] http://www.trofeomezzalama.org/classifiche/Trofeo%20Mezzalama/Mezzalama2011-uomini.pdf Arxivat 2012-02-27 a Wayback Machine. Classificació Mezzalama 2011
  49. ↑ [enllaç sense format] http://services.datasport.com/2012/winter/pdg/RangZ2over.pdf Arxivat 2012-08-21 a Wayback Machine. Classificació Patrouille des Glaciers 2012 (pàg 13)
  50. ↑ 50,0 50,1 Entrevista a Aleix Pubill i Kílian Jornet Arxivat 2004-10-22 a Wayback Machine., FEEC.org, 2 de juliol 2004 (consulta: 14-10-09).
  51. ↑ Kílian Jornet i Mireia Miró guanyen el Campionat d'Espanya de Cronoescalada, FEEC.org, 12 de gener 2009 (consulta: 14-10-09)
  52. ↑ «Kilian Jornet guanya la segona medalla al campionat del món d'esquí de muntanya». Vilaweb, 03-03-2010. Arxivat de l'original el 2010-03-05. [Consulta: 1r agost 2010].
  53. ↑ «Kilian Jornet guanya la plata en cursa individual als Mundials d'esquí de muntanya». 324.cat, 04-03-2010. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 2 juny 2012].
  54. ↑ «Kilian Jornet revalida el títol de la Copa del Món d'Esquí de Muntanya a Noruega». Esport3, 22-05-2012. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 28 maig 2012].
  55. ↑ «Campeonato de Europa Esquí de Montaña 2012» (en castellà). FEDME.es, 04-02-2012. Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 9 febrer 2012].
  56. ↑ «Kilian Jornet es penja l'or en la cursa vertical dels europeus d'esquí de muntanya». diari Ara, 09-02-2012. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 9 febrer 2012].
  57. ↑ «Kilian Jornet aconsegueix l'or en la cursa vertical dels Campionats d'Europa d'esquí de muntanya». 324.cat, 09-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-04-10. [Consulta: 9 febrer 2012].
  58. ↑ «Kilian Jornet i Mireia Miró, plata al campionat Europeu d'Esquí de Muntanya». diari Ara, 08-02-2012. Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 9 febrer 2012].
  59. ↑ «Kilian Jornet i Mireia Miró guanyen la medalla de plata als Europeus d'Esquí de Muntanya». Esport3, 16-04-2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  60. ↑ «Kilian Jornet es proclama campió del món a Àustria». Regió7, 29-03-2009. [Consulta: 13 octubre 2009].[Enllaç no actiu]
  61. ↑ «Kilian Jornet vence su quinta Copa del Mundo al imponerse en la Matterhorn Ultraks». Carreras por montaña, 24-08-2013 [Consulta: 23 agost 2014]. Arxivat 26 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  62. ↑ «Kilian Jornet vence su sexta Copa del Mundo de Skyrunning». Carreras por montaña, 23-08-2014 [Consulta: 23 agost 2014]. Arxivat 25 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  63. ↑ «Kilian Jornet i Laura Orgué, campions del món del quilòmetre vertical amb rècord». Ara, 17-06-2014 [Consulta: 28 juny 2014]. Arxivat 14 de juliol 2014 a Wayback Machine.
  64. ↑ «Kilian Jornet es proclama campió del món de Skyrunning». Ara, 29-06-2014 [Consulta: 8 juliol 2014]. Arxivat 2 de juliol 2014 a Wayback Machine.
  65. ↑ «Kilian Jornet es proclama campió d'Europa de 'skyrunning'». Ara, 21-07-2013 [Consulta: 22 juliol 2013]. Arxivat 25 de juliol 2013 a Wayback Machine.
  66. ↑ «Classificació oficial Zegama-Aizkorri 2013». Arxivat de l'original el 7 de juny 2013. [Consulta: 27 maig 2013].
  67. ↑ «Kilian Jornet s'imposa a la Zegama per setena vegada i rebaixa en sis minuts el rècord de la prova». 324.cat, 25-05-2014 [Consulta: 25 maig 2014]. Arxivat 25 de maig 2014 a Wayback Machine.
  68. ↑ Oxigeno, Mayayo «ZEGAMA AIZKORRI 2016: Crónica, resultados y fotos. Campeones Kilian Jornet e Yngvild Kaspersen.». Carrerasdemontaña.com, 22-05-2016 [Consulta: 22 maig 2016]. Arxivat 9 de juny 2016 a Wayback Machine.
  69. ↑ Theytaz, Vincent «Sierre Zinal 2015: un plateau exceptionnel de coureurs». Communiqué de presse libre de droits. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2015 [Consulta: 9 agost 2015].
  70. ↑ «Kilian Jornet vence la Sierre Zinal y acaricia su sexta Copa del Mundo». Carreras por montaña, 10-08-2014 [Consulta: 10 agost 2014]. Arxivat 26 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  71. ↑ «Sierre-Zinal: et de quatre pour Kilian Jornet». RTS Sport, 09-08-2015 [Consulta: 9 agost 2015]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine.
  72. ↑ «Kilian Jornet, 2016 Hardrock 100 Co-Champion, Interview» (en anglès). Bryon Powell, 18-07-2016. Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 23 setembre 2017].
  73. ↑ [enllaç sense format] http://www.trofeokima.org/classifiche2010/Classifica%20generale.pdf Arxivat 2012-08-31 a Wayback Machine. Classificació Trofeo Kima 2010
  74. ↑ [enllaç sense format] http://www.trofeokima.org/classifiche2012/KIMA-class-2012.pdf Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. Classificació Trofeo Kima 2012
  75. ↑ «Kilian Jornet se lleva la victoria en el Trofeo Kima con record incluido». Carreras por montaña, 31-08-2014 [Consulta: 31 agost 2014]. Arxivat 3 de setembre 2014 a Wayback Machine.
  76. ↑ «TROFEO KIMA 2018: Victòria i rècord de Kilian Jornet. Pere Aurell bronze - Ultres Catalunya». Ultres Catalunya, 26-08-2018. Arxivat de l'original el 2018-08-27 [Consulta: 27 agost 2018].
  77. ↑ [enllaç sense format] http://www.irunfar.com/2012/05/2012-transvulcania-ultramarathon-results.html Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine. 2012 Transvulcania Ultramarathon results
  78. ↑ [enllaç sense format] http://transvulcania.info/wp-content/uploads/2015/06/2013_ultra.pdf Arxivat 2016-04-25 a Wayback Machine.
  79. ↑ Oxígeno, Mayayo «Ultra Pirineu 2014 (19Sep) sucede a Ultra Cavalls del Vent 2013: Carreras 100k, 42k 6k. Abre preinscripción 11Feb.». carrerasdemontaña.com, 08-01-2014 [Consulta: 21 setembre 2015]. Arxivat 1 August 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  80. ↑ 80,0 80,1 Jorquera, Albert «Kilian Jornet se impone en la Ultra Pirineu más mediática de la historia». Mundo Deportivo, 19-09-2015 [Consulta: 21 setembre 2015]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  81. ↑ «Kilian Jornet fa miques la Marató de l'Ultra Pirineu en més de 17 minuts». Nació Muntanya, 23-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 23 setembre 2017].
  82. ↑ (anglès) Buff Skyrunner World Series 2007 Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine., buffskyrunner.com.
  83. ↑ (anglès) Buff Skyrunner World Series 2008 Arxivat 2008-09-11 a Wayback Machine., buffskyrunner.com.
  84. ↑ (anglès) Skyrunner World Series 2009[Enllaç no actiu], International Skyrunning Federation.
  85. ↑ La imparable ascensió de Kílian Jornet Arxivat 2009-10-28 a Wayback Machine., Vilaweb.cat, 26 d'octubre 2009 (consulta: 26-10-09).
  86. ↑ 86,0 86,1 (francès) UTMB - Classificació 2008 Arxivat 2009-08-31 a Wayback Machine.
  87. ↑ Kílian Jornet repeteix victòria a l'Ultra Trail del Mont Blanc Arxivat 2009-09-25 a Wayback Machine., FEEC.org, 31 d'agost 2009 (consulta: 22-10-09).
  88. ↑ «Kilian Jornet guanya per tercera vegada consecutiva al Mont Blanc». AltPirineu.org, 29-08-2011. Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 29 agost 2011].
  89. ↑ «Un centenar de participants han estrenat la cursa d'homenatge a Kilian Jornet». Ràdio Seu, 01-06-2008. Arxivat de l'original el 2023-09-30. [Consulta: 12 octubre 2023].
  90. ↑ Premis d'honor d'EsportCatalà.cat, FEEC.org (consulta: 13-10-09).
  91. ↑ VIII Premis d'Honor d'EsportCatalà.cat Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine., Fundació Privada Esport Català (consulta: 13-10-09).
  92. ↑ Kilian Jornet bat un altre rècord, el del GR-20, que creua tota l'illa de Còrsega Arxivat 2009-06-23 a Wayback Machine., Vilaweb.cat, 17 de juny 2009 (consulta: 17-6-09).
  93. ↑ (castellà) Kilian Jornet consigue un nuevo record en Tahoe Trail Arxivat 2017-12-28 a Wayback Machine., Revista Trail (consulta: 12-10-09).
  94. ↑ (anglès) Runner's world article on Kilian's Quest success[Enllaç no actiu], SalomonRunning.com, 1 d'octubre 2009 (consulta: 12-10-09).
  95. ↑ 95,0 95,1 Kilian Jornet completa la travessada dels Pirineus en tan sols vuit dies Arxivat 2010-06-09 a Wayback Machine., Vilaweb.cat, 7 juny 2010 (consulta: 8-6-10).
  96. ↑ Kilian Jornet creua els Pirineus Arxivat 2012-01-30 a Wayback Machine., Traiectus.com, 30 de maig 2010 (consulta: 8-6-10).
  97. ↑ «El Kilimanjaro, escenari d'un nou rècord de Kilian Jornet». Ràdio Seu, 29-09-2010. Arxivat de l'original el 2012-02-02. [Consulta: 26 maig 2012].
  98. ↑ «Kilian Jornet es vol convertir en l'home més ràpid a pujar al cim de l'Everest o de qualsevol muntanya sense oxigen». Esport3.cat, 29-05-2012. [Consulta: 5 juny 2012].
  99. ↑ «Les condicions meteorològiques obliguen Kilian Jornet a ajornar la travessa del Montblanc». 324.cat, 04-06-2012. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 5 juny 2012].
  100. ↑ «Kilian Jornet ajorna la travessa del Mont Blanc». Ara.cat, 04-06-2012. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 5 juny 2012].
  101. ↑ «El company d'equip de Kilian Jornet mor mentre tots dos intentaven la travessa del Mont Blanc». Ara.cat, 17-06-2012. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 18 juny 2012].
  102. ↑ «Mor el company de Kilian Jornet, Stéphane Brosse, en un l'intent de creuar el Mont Blanc». 324.cat, 17-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-25. [Consulta: 18 juny 2012].
  103. ↑ «Stéphane Brosse, company de Kilian Jornet, ha perdut la vida en plena travessia del Mont Blanc». Vilaweb, 17-06-2012. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 18 juny 2012].
  104. ↑ «Notícia a 3/24.cat». Arxivat de l'original el 2012-09-23. [Consulta: 18 setembre 2012].
  105. ↑ «Kilian Jornet bat el rècord de l'ascensió al Mont-Blanc». 324.cat, 11-07-2013 [Consulta: 11 juliol 2013]. Arxivat 15 de juliol 2013 a Wayback Machine.
  106. ↑ [enllaç sense format] https://twitter.com/SummitsofMyLife/status/370230632808714240 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  107. ↑ «Kilian Jornet bat el rècord d'ascensió al Cerví a 2 hores, 52 minuts i 2 segons». 324.cat, 21-08-2013 [Consulta: 21 agost 2013]. Arxivat 26 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  108. ↑ «Kilian Jornet "No tengo claro si volveré al Elbrus"». Desnivel, 25-09-2013 [Consulta: 13 juny 2014]. Arxivat 19 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  109. ↑ «Vitaly Shkel bate el record de ascenso y descenso del Elbrus». Carreras por Montaña, 26-08-2014 [Consulta: 6 maig 2015]. Arxivat 16 de maig 2015 a Wayback Machine.
  110. ↑ 110,0 110,1 «McKinley record!». Blog del projecte Summits of my Life, 18-06-2014. Arxivat de l'original el 20 de juny 2014 [Consulta: 18 juny 2014].
  111. ↑ [enllaç sense format] https://twitter.com/SummitsofMyLife/status/477347232824303616 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Tuit que comunica la notícia al perfil del projecte Summits of my Life
  112. ↑ «Kilian Jornet. Próximo objetivo: el récord en el McKinley». Carreras por Montaña, 26-05-2014 [Consulta: 13 juny 2014]. Arxivat 25 de juny 2014 a Wayback Machine.
  113. ↑ «Kilian Jornet pulveriza el récord del Denali (McKinley)». Desnivel, 13-06-2014 [Consulta: 14 juny 2014]. Arxivat 16 de juny 2014 a Wayback Machine.
  114. ↑ «Kilian Jornet lanza su primera tentativa al récord del Aconcagua». Desnivel [Consulta: 19 desembre 2014]. Arxivat 19 de desembre 2014 a Wayback Machine.
  115. ↑ «¿Qué record tiene que batir realmente Kilian Jornet en el Aconcagua?». Desnivel, 15-12-2014 [Consulta: 19 desembre 2014]. Arxivat 18 de desembre 2014 a Wayback Machine.
  116. ↑ «Tweet anunciant l'abandó de Jornet». Perfil de Twitter del projecte Summits of my Life. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 19 desembre 2014].
  117. ↑ 117,0 117,1 «Kilian Jornet estableix un nou rècord a l'Aconcagua i ateny la penúltima etapa del projecte Summits of my life». 324.cat, 24-12-2014 [Consulta: 24 desembre 2014]. Arxivat 27 de desembre 2014 a Wayback Machine.
  118. ↑ «Karl Egloff destroza el récord de Kilian Jornet en el Aconcagua y lo deja en 11h52'». Desnivel, 19-02-2015 [Consulta: 21 febrer 2015]. Arxivat 21 de febrer 2015 a Wayback Machine.
  119. ↑ «Comunicat de Kilian Jornet sobre l'expedició a l'Himàlaia». blog del projecte Summits of my Life. Arxivat de l'original el 2 de maig 2015. [Consulta: 6 maig 2015].
  120. ↑ «Kilian Jornet aconsegueix fer realitat el desafiament de coronar l'Everest». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-05-23 [Consulta: 22 maig 2017].
  121. ↑ «Kilian Jornet arriba a fer el cim de l'Everest malgrat problemes físics». Vilaweb, 22-05-2017. Arxivat de l'original el 22 de maig 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  122. ↑ «Kilian Jornet torna a coronar l'Everest i ara, en tan sols 17 hores». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-05-31 [Consulta: 28 maig 2017].
  123. ↑ «Kilian Jornet repite cima en el Everest, en 17 horas desde el campo base avanzado». Arxivat de l'original el 2017-05-31. [Consulta: 28 maig 2017].
  124. ↑ «TV3 estrena el documental de Kilian Jornet». Actualitat. TV3, 02-01-2013. [Consulta: 4 gener 2013].
  125. ↑ «Nit especial Kilian Jornet». TV3.cat, 16-05-2014 [Consulta: 21 maig 2014]. Arxivat 21 de maig 2014 a Wayback Machine.
  126. ↑ «Langtang: Summits of My Life 3 | Blog | Kilian Jornet Burgada». Arxivat de l'original el 2017-07-01. [Consulta: 28 maig 2017].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kílian_Jornet_i_Burgada&oldid=34308686»