Pinetell d'avet
Lactarius salmonicolor  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius salmonicolor R.Heim i Leclair, 1953 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | |||||||||
.svg){kind=icon}
El pinetell d'avet o rovelló d'avet[4] (Lactarius salmonicolor) és un pinetell pertanyent a la família de les russulàcies.
Descripció
[modifica]- El barret mesura entre 7 i 13 cm de diàmetre i, de bon principi, presenta una forma bombada, mentre que en madurar s'aplana i mostra una depressió central. Durant tot el desenvolupament el marge es presenta clarament corbat cap a l'interior (involut). La seua superfície és lluent, glabra, amb una feble zonació (bandes concèntriques més fosques) i de color d'ataronjat a rosa ataronjat, característica reflectida en l'epítet específic.
- Les làmines estan disposades de forma molt densa, subhoritzontal, i són del mateix color que el barret o, fins i tot, una mica més pàl·lides (d'una tonalitat ataronjada clara), i no es tornen de color verdós a mesura que envelleixen.
- La cama és cilíndrica, mesura 4-7 x 1-2 cm, és de color més pàl·lid que el barret, blanquinosa i sovint presenta nombroses fossetes de color ataronjat (escrobícules).
- La carn és densa, compacta, de color ataronjat clar i exsuda un làtex poc abundant de color ataronjat llampant. L'olor és suau, i el sabor té un lleuger regust amargant.
- Les espores mesuren 9-11,5 x 6-7,5 micres, són el·lipsoïdals, sense porus germinatiu, amiloides (es tenyeixen en presència de reactius iodats) i ornamentades amb un subreticle.[5][6][7][8][9]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Fructifica sobretot a l'estatge subalpí (entre 1.300 i 1.800 m d'altitud), en sòls àcids, exclusivament sota avets (Abies alba) -encara que, de vegades, també ha estat trobat associat a Picea spp. i Taxus-[10] i es pot trobar amb freqüència durant l'estiu i fins a principis de la tardor (des del juliol fins a l'octubre)[5] a Europa[11][12][13][7] (Andorra, Anglaterra -com ara, els comtats de Kent i West Sussex-,[10] Escòcia,[10] Àustria,[14] Bèlgica, França, Alemanya,[15] Itàlia,[16] Noruega, Polònia, Romania, Eslovàquia,[17] Eslovènia,[18] l'Estat espanyol -com ara, l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i la Vall d'Aran[19]-, Suècia i Suïssa),[20] el Marroc, Turquia[21] i Amèrica (els Estats Units, Mèxic,[22][23] Guatemala[24] i Belize).[25]
Comestibilitat
[modifica]És comestible, tot i que de menys qualitat que el rovelló, ja que és força insípid i mediocre.[5][8][26]
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]El color salmonat del basidioma, l'hàbitat en què fructifica, així com el color ataronjat immutable del làtex, faciliten molt la correcta identificació del pinetell d'avet. Tot i així, aquest bolet pertany al grup dels rovellons, els quals tenen una coloració i exsuden un làtex d'un ampli ventall de tonalitats vermelloses o ataronjades, que els fa força semblants. Així, es podria confondre amb Lactarius sanguifluus i Lactarius vinosus, espècies que exsuden un làtex de color vinós, tonalitat que també es pot observar en el seu barret i làmines; Lactarius semisanguifluus, que inicialment té el làtex de color ataronjat, després vermellós i finalment vinós; Lactarius quieticolor, que té el barret de color bru ataronjat i que finalment es torna tot verdós, i Lactarius deliciosus, de color vermellós que es taca de verd i amb un làtex de color ataronjat pastanaga immutable.[5]
Referències
[modifica]- ↑ R. Heim & Leclair, 1950. Revue Mycol., Paris 15(1): 79 (1950).
- ↑ Pouzar, 1954. Česká Mykol. 8: 44 (1954).
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Espècies i famílies (II). Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàgs. 189-190.
- ↑ Russulales News Arxivat 2011-08-05 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 J. Nuytinck & A. Verbeken, 2005. Morphology and taxonomy of the European species in Lactarius sect. Deliciosi (Russulales). A: Mycotaxon. 92, 2005. ISSN 0093-4666. Pàg. 150. [1]
- ↑ 8,0 8,1 RedNaturaleza (castellà)
- ↑ Isona.org (català)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Checklist of the British & Irish Basidiomycota (anglès)
- ↑ Heilmann-Clausen, J., Verbeken, A. & Vesterholt, J., 1998. Fungi of Northern Europe: The genus Lactarius, 2: 287 pp., p. 138-139.
- ↑ Courtecuisse, R. & Duhem, B., 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain & Europe. 480 pp., p. 407.
- ↑ Bon, M., 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North-western Europe. 352 pp., p. 81.
- ↑ Austrian Fungi Database Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine. (anglès) i (alemany)
- ↑ G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàgs. 354-355.
- ↑ Funghi in Italia (italià)
- ↑ Diptera associated with fungi in the Czech and Slovak Republics Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ CalPhotos (anglès)
- ↑ Boletaires.cat (català)
- ↑ Fred Kränzlin. Pilze der Schweiz. Vol. 6. Russulaceae. Editorial Mykologia, Lucerna. ISBN 3856040609. Pàg. 102.
- ↑ Macrofungal diversity of Bolu Abant Nature Park (Turkey) (anglès)
- ↑ Inventarios Florísticos y Faunísticos de la Cuenca Alta del Río Lerma[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ Zamora Martínez, M., 1999. Distribución conocida y potencial de 48 especies de hongos silvestres comestibles en la región central del país. Secretaría de Agricultura, Ganadería, Desarrollo Rural, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional de Investigaciones Forestales Agrícolas y Pecuarias. Bases de datos SNIB2010-CONABIO proyecto núm. J064. Ciutat de Mèxic.
- ↑ Diversidad florística de Guatemala (castellà)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Natura al Berguedà (català)
Bibliografia
[modifica]- Basso, Maria Teresa, 1999. Fungi Europaei. Vol. 7: Lactarius Persoon (en italià), 282. ISBN 8887740003.
Enllaços externs
[modifica]
- Species Fungorum (anglès)
- MycoBank (anglès)
- Fungipedia Arxivat 2010-10-02 a Wayback Machine. (castellà)