Vés al contingut

Pink Anderson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPink Anderson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPinkey anderson
12 febrer 1900 Modifica el valor a Wikidata
Laurens (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1974 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Spartanburg (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, guitarrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 - 1960
GènereBlues Modifica el valor a Wikidata
EstilBlues
Instrumentveu
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
Company professionalBlind Boy Fuller
Little Pink Anderson
Família
FillsLittle Pink Anderson Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5943597
Musicbrainz: 7570d536-f435-4f5b-9ae3-465138ab3ae4 Discogs: 386906 Discogs: 386906 Allmusic: mn0000347932 Find a Grave: 6894178 Modifica el valor a Wikidata

Pink Anderson, de nom complet Pinkney Anderson, (Laurens, Carolina del Sud, 12 de febrer de 1900 – Spartanburg, Carolina del Sud, 12 d'octubre de 1974), va ser un cantant i guitarrista de blues estatunidenc.

cemetery marker for Pink Anderson in Spartanburg, SC.
Cemetery marker for Pink Anderson in Lincoln Memorial Garg, keeping his musical talents in tune with an old Gibson J-50 guitar and a harmonica.

Va començar a tocar blues als catorze anys en espectacles ambulants organitzats per xarlatans que es deien metges. Va estar amb el "doctor" Kerr fins al 1945 cantant cançons populars i explicant acudits per atreure "pacients".[1] Alhora tocava blues amb Simmie Dooley, un cantant cec que va conèixer el 1916 i que el tractava amb crueltat. No obstant amb ell va poder gravar per primera vegada, a Atlanta, un disc de dues cançons a finals dels anys vint. Tornaria a gravar trenta anys després.

Fins al 1957 va tocar formant part d'un trio tradicional (guitarra acústica, taula de rentar i harmònica). Va aparèixer en la pel·lícula The Bluesman de 1963. Un accident vascular cerebral ca a la fi dels anys 1960 va reduir la seva activitat musical.[2]

Poca gent sabia que era un músic important i va morir en la misèria el 1974.

Syd Barrett va unir el seu nom amb el de Floyd Council per a formar el nom del grup de rock Pink Floyd.[3]

Discografia

[modifica]

Senzills

[modifica]
  • "Papa's About To Get Mad" / "Gonna Tip Out Tonight" - Pink Anderson and Simmie Dooley (recorded 14 April 1928) - Columbia 14336-D
  • "Every Day In The Week Blues" / "C.C. And O. Blues" - Pink Anderson and Simmie Dooley (recorded 14 April 1928) - Columbia 14400-D

Àlbums

[modifica]
  • American Street Songs - Rev. Gary Davis and Pink Anderson - Riverside RLP 12-611

(Carolina Street Ballads: "John Henry" - "Everyday In The Week" - "The Ship Titanic" - "Greasy Greens" - "Wreck Of The Old 97" - "I've Got Mine" - "He's In The Jailhouse Now") - Pink Anderson (recorded May 29, 1950 by Paul Clayton)

  • Pink Anderson: Vol. 1 Carolina Bluesman (1961) Prestige/Bluesville BV 1038

("My Baby Left Me This Morning" - "Baby, Please Don't Go" - "Mama Where Did You Stay Last Night" - "Big House Blues" - "Meet Me In The Bottom" - "Weeping Willow Blues" - "Baby I'm Going Away" - "Thousand Woman Blues" - "I Had My Fun" - "Every Day In The Week" - "Try Some Of That")

("You Don't Know My Mind" - "That's No Way To Do" - "Weeping Willow Blues" - "Meet Me in the Bottom" - "I Got a Woman 'Cross Town" - "Greasy Greens" - "Boweevil" - "Chicken" - "He's In The Jailhouse Now" - "The Titanic" - "The Boys Of Your Uncle Sam" - "Baby Tate" - "See What You Done Done") (enregistrat en directe a Spartanburg, 1961-62 per Samuel Charters)

  • Pink Anderson: Vol. 2 Medicine Show Man (1962) Prestige/Bluesville BV 1051 / OBCCD-587-2

("I Got Mine" - "Greasy Greens" - "I Got A Woman 'Way Cross Town" - "Travelin' Man" - "Ain't Nobody Home But Me" - "That's No Way To Do" - "In The Jailhouse Now" - "South Forest Boogie" - "Chicken" - "I'm Going To Walk Through the Streets Of...")

  • The Blues Of Pink Anderson: Ballad & Folksinger, Vol. 3 (1963) Prestige/Bluesville BV 1071 / OBCCD 577-1

("The Titanic" - "Boweevil" - "John Henry" - "Betty And Dupree" - "Sugar Babe" - "The Wreck Of The Old 97" - "I Will Fly Away" - "The Kaiser" - "In The Evening")

Referències

[modifica]
  1. ↑ Komara, Edward (ed.). Encyclopedia of the blues (en anglès). Nova York: Routledge, 2006. ISBN 0415926998. 
  2. ↑ Russell, Tony. The Blues - From Robert Johnson to Robert Cray. Dubai: Carlton Books Limited, 1997, p. 88–89. ISBN 1-85868-255-X. 
  3. ↑ Unterberger, Ritchie. «Pink Anderson | Biography & History» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 5 agost 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pink_Anderson&oldid=34030517»