Vés al contingut

Hey You

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalHey You
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretPink Floyd (1979) Modifica el valor a Wikidata
CompositorRoger Waters Modifica el valor a Wikidata
Lletra deRoger Waters Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1979 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock Modifica el valor a Wikidata
Empresa discogràficaHarvest Records
Columbia Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorBob Ezrin Modifica el valor a Wikidata
Part deThe Wall Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 5UJmwdqGP7RONuVzYnHjUp Musicbrainz: f7d5beba-103b-37e9-994d-52c57c68655b Modifica el valor a Wikidata

«Hey You» (de l'anglès, "Ei, tu") és la primera cançó del costat A del segon disc de l'onzè àlbum del grup anglès de rock progressiu Pink Floyd, The Wall, de 1979. Va ser escrita per Roger Waters. Té una duració de 4 minuts i 40 segons; va després «Goodbye Cruel World» i abans de «Is There Anybody Out There?».[1] Va ser llençada com a cara B del senzill «Comfortably Numb» l'any 1980 a països com Austràlia i Canadà, entre altres.[2] Per por a que la pel·lícula s'allargués massa, «Hey You» no va ser inclosa a Pink Floyd: The Wall, al igual que «The Show Must Go On».[3]

Trama

[modifica]

En aquest punt de l'àlbum conceptual, el protagonista Pink s'adona de que està totalment atrapat dins del mur i es pregunta si ha sigut bona idea fer un mur tan alt i tan fort (aïllar-se mentalment totalment de tothom); igualment, ja és massa tard, i s'adona de que ningú pot entrar ni sortir d'un mur imaginari com el seu, i que imaginar-se podent sortir és només una fantasia. Ell també intenta demanar ajuda a qui li pugui escoltar des de fora de la paret, però ningú ho fa. Així, encara que ho intenta i suplica, Pink no és capaç d'alliberar-se del mur imaginari que ell mateix ha creat.[cal citació]

Composició

[modifica]

La cançó comença amb la guitarra acústica de Gilmour en l'escala de Mi menor en un volum baix. Als deu segons s'uneix el baix fretless (sense trasts) també gravat per ell i dos versos després s'uneix la seva veu als versos (tot això en un ritme lent). Després d'una estrofa s'uneix la bateria de Mason i un vers després s'entra a un interludi amb Gilmour improvisant sobre Mi menor, i anant cada vegada més amunt, fins a frenar. Llavors comença un altre interludi amb la guitarra acústica i la veu de Waters de manera predominant. Després d'això, comença una part similar a l'inici; el segueix una tornada, i la cançó s'acaba amb el crit de Waters, que diu: "Together we stand, divided we fall." (de l'anglès: "Junts seguim en peu, separats caiem."), repetint-se amb ressò la frase "we fall, we fall".[4]

Personal

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «The Wall - Pink Floyd». [Consulta: 31 març 2021].
  2. «Pink Floyd | The Official Site». [Consulta: 31 març 2021].
  3. «Pink Floyd – The Wall (The Soundtrack Of The Motion Picture) (CD)» (en castellà). [Consulta: 1r abril 2021].
  4. «Hey You». [Consulta: 24 abril 2021].
  5. «Pink Floyd | The Official Site». [Consulta: 31 març 2021].

Vegeu també

[modifica]