Vés al contingut

Piràmide roja

(S'ha redirigit des de: Piràmide vermella)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Piràmide roja
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
S29F35I9
D21
N28O24Ba15V23
t
Ba15a
Dades
TipusPiràmide de cares llises, jaciment arqueològic i piràmides d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Part deNecròpolis de Menfis Modifica el valor a Wikidata
Construcció2590 aC Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata
Mesura104 (alçària) × 220 (amplada) m
alçada original: 109,5 (alçària) m
Superfície48.400 m² Modifica el valor a Wikidata
Volum1.694.000 m³ Modifica el valor a Wikidata
Pendent43° 22'
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació de Gizeh (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDashur Modifica el valor a Wikidata
Map
 29° 48′ 30″ N, 31° 12′ 21″ E / 29.808333333333°N,31.205833333333°E / 29.808333333333; 31.205833333333

La piràmide roja fou la darrera piràmide construïda pel faraó Snefru de la dinastia IV de l'antic Egipte, i probablement el seu temple mortuori.

És la segona piràmide més gran d'Egipte, si bé pel seu angle d'inclinació (una mica més de 43°) és menys alta (amb 104 metres, és la quarta del país). Fou la primera piràmide autèntica que es va bastir a Egipte.

Rep el seu nom de la pedra vermella que es va usar per al seu recobriment, procedent de les pedreres de Tura. També se l'anomena piràmide del nord.

La piràmide roja té una base quadrada de 220 metres de costat i una altura de 104 metres.

S'hi han trobat gravats cartutxos de Snefru. Fou iniciada la construcció entre el 22è i el 29è any del regnat de Snefru. Al cap de dos anys, s'hi havien construït sis capes de pedra i, en 4 anys, estava completada en un 30%. Es va acabar en 17 anys.

A l'est, hi ha les restes d'un temple mortuori i un piramidó. L'entrada és pel nord i té un corredor que baixa en un angle de 27° cap a una cambra (primera cambra), que té un sostre inclinat com altres cambres de la piràmide. Estan sota d'entre 11 i 14 capes de pedra, però no tenen problemes estructurals. Un altre corredor va de la cambra primera a la segona, que enllaça amb el centre exacte de la piràmide; ambdues estan sota el nivell del sòl. Una tercera cambra està més alta que el terreny i s'hi pot accedir per un pas que porta després a la quarta i darrera cambra, que se suposa que seria la d'enterrament. Com que no s'hi va trobar cap cos, es va excavar buscant més cambres, però no es va trobar res.

Enllaços externs

[modifica]