Melanterita
 Melanterita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeSO₄·7H₂O |
| Epònim | sulfat de ferro(II) heptahidratat |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03c |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | verd, groc verdós, a vegades marró fosc |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,9 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mln |
La melanterita (del grec melas, negre) és un mineral de la classe dels sulfats.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanterita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[1]
Referències
[modifica]- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].
