Quenstedtita
 Quenstedtita | |
|---|---|
 Cristalls de quenstedtita (violeta) amb calcantita (blau)  | |
| Fórmula química | Fe₂(SO₄)₃·11H₂O |
| Epònim | Friedrich August von Quenstedt |
| Localitat tipus | Tierra Amarilla, Copiapó, Regió d'Atacama, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.65 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.04 |
| Dana | 29.8.5.1 |
| Heys | 25.10.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,184(5) Å; b = 23,6(2) Å; c = 6,539(5) Å; α = 94,18(8)°; β = 101,73(8)°; γ = 96,27(8)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | blanc a violeta molt clar, violeta-vermell |
| Macles | comunes en {010} |
| Fractura | fibrosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | subvítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,11 a 2,15 g/cm³ (mesurada); 2,14 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,547 nβ = 1,566 nγ = 1,594 |
| Birefringència | δ = 0,047 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 82° |
| Dispersió òptica | forta r |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Símbol | Qst |
| Referències | [1] |
La quenstedtita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del mineralogista alemany Friedrich August von Quenstedt (1809-1889).
Característiques
[modifica]La quenstedtita és un sulfat de fórmula química Fe₂(SO₄)₃·11H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es tracta d'una espècie vàlida aprovada abans de la creació de l'Associació Mineralògica Internacional, i que es coneix des de l'any 1889.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural de París (França).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a partir d'unes mostres recollides a Tierra Amarilla, a prop de la ciutat de Copiapó (Regió d'Atacama, Xile), on es troba en forma de petits cristalls semblants al guix d'un color violeta vermellós, de fins a 5 mm de llarg, 1-2 mm d'ample i 1 mm de gruix. Es tracta d'un mineral poc comú format a la zona oxidada dels dipòsits minerals rics en pirita, especialment a les regions àrides.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Quenstedtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ «Quenstedtite Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ «Quenstedtite». Mineral Data Publishing. [Consulta: 1r desembre 2023].
